Galeria de Metges Catalans

Neix a Barcelona el 1939. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i obté la llicenciatura el 1964. L’any següent es trasllada a Paris i fa una estada de 9 mesos a l’Hôpital Necker, a la clínica de malalties metabòliques del professor Jean Hamburger. L’any 1969, s’incorpora a l’Hospital Clínic de Barcelona com a metge adjunt del Servei de Nefrologia. Es dedica de forma preferent a l’estudi de les malalties glomerulars mitjançant la biòpsia renal. El 1978, obté el títol d’especialista en Nefrologia i, el 1988, llegeix la tesi doctoral sobre la Nefropatia mesangial IgA. L’any 1980, esdevé cap de secció de Nefrologia de l’Hospital Clínic, cap de servei el 1995 i director de l’Institut de Nefrologia i Urologia el 2000. Des del 2004 fins al 2009, és consultor senior de l’esmentat servei. En aquest hospital ha estat elegit president del Comitè de Delegats Metges (1993-1994) i de la seva Associació Professional (1985-1989). L’activitat docent, la desenvolupa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des del 1974, exerceix com a professor ajudant de Nefrologia. L’any 1985, és nomenat professor associat i, el 1991, obté el grau de professor titular de Medicina. Autor de 155 treballs científics en revistes nacionals i internacionals i de 42 capítols de llibres, coautor i editor d’alguns d’ells. La majoria de treballs són de Nefrologia clínica i destaquen els relacionats amb la poliquistosi renal i altres malalties renals hereditàries. És investigador principal de diversos FIS (1994 i 1997) i d’un projecte de recerca de la Fundació Marató TV3 (1998). Ha estat membre de la junta directiva de la Societat Española de Nefrologia (1977-84) i president de l’Associació Catalana de Nefrologia (1984-1987). Al marge de la seva activitat mèdica, ha format part del consell d’administració de la Mutual Mèdica, essent elegit secretari (1989-1994) i vicepresident (1994-2004) d’aquesta entitat. El 2010, rep el premi a l’excel•lència professional del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona.

Neix a Barcelona el 1959. Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1985. Formació postgraduada a l’Institut Barraquer i al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic-Facultat de Medicina ( 1986-1990). Metgessa especialista en Oftalmologia. Professora associada d’Oftalmologia a la Universitat de Barcelona (1990-2005). Llegeix la seva tesi doctoral sobre l’avaluació de la utilització dels serveis d’oftalmologia en els hospitals universitaris l’any 1996. Membre de les societats espanyola i catalana d’Oftalmologia. Actualment, desenvolupa la seva tasca professional com a responsable del Servei d’Oftalmologia de la Mutua Universal d’accidents de treball i malalties professionals així com del Centre Oftalmològic Menacho.

Neix a Barcelona el 1939. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es llicencia el 1963 i, l’any següent, ingressa com a metge Ajudant del Servei de Medicina Interna a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 1967, és designat cap d’equip de Medicina al Servei d’Urgències. El 1973, crea la Unitat de Cures Intensives, una de les primeres del país i és nomenat director del Servei de Medicina Intensiva. Obté el títol de doctor en Medicina i Cirurgia el 1976. El 1989, esdevé president de la Comisión Nacional de la Especialidad de Medicina Intensiva. Entre 1979 i 1982, és director mèdic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Crea els departaments de Qualitat Assistencial i de Recerca i Cirurgia Experimental i intervé activament en la conservació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Pau. Professor titular de Medicina (1987), catedràtic de Medicina Intensiva (1993) i degà de la de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona . Fundador i president l’Associació Catalana de Medicina Intensiva. Té més de 100 títols publicats en revistes nacionals i internacionals, entre els quals destaquen els estudis experimentals en animal gran sobre l’embolisme pulmonar. És un dels creadors de la Fundació Avedis Donabedian i president del seu Patronat. Comissari de l’exposició commemorativa “L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la ciutat de Barcelona, 600 anys”. Actualment, presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i és membre de la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona l’any 1999. Màster en prevenció de riscos laborals de l’Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramon Llull de Barcelona (2001) i formació postgraduada en gestió directiva per l’escola de postgrau en direcció d’empreses de la Universitat de Navarra-IESE (2004). La seva trajectòria professional està principalment relacionada amb la gestió de la salut i la seguretat laboral, on ha desenvolupat diferents tasques com l’assistència mèdica de la patologia laboral, la gestió de processos d’incapacitat temporal per malaltia comuna, la vigilància de la salut i la prevenció de riscos laborals. En l’actualitat assumeix funcions directives a Unió de Mútues, mútua d’accidents del treball.

Nascut a Manresa el 15 de setembre de 1955. Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1.978, MIR de Psiquiatria a l´IMPU de Barcelona fins a l´any 1.983. Metge especialista en Cirurgia i Titular de l´APD de Santpedor, per Oposició, des de l´any 1983 fins a l´actualitat. Diplomat en Sanitat l´any 1.990. Doctorat en Medicina l’any 1.994 amb la tesi "Els Metges Catalans Exiliats a Mèxic". Cum Laude, per unanimitat del Jurat presidit pel Dr. Laporte. Director de la tesi: Professor Jacint Corbella.

Nascut a Manresa el 1958, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1988 i doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1993. Especialista en Medicina del Treball (1991) i en Medicina Familiar i comunitària (2008). Del 1998 al 2010, director de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del COMB « Simeó Selga i Ubach ». Membre del COMB. Delegació del Bages (2002 -2006). Des del 1998, membre del Centre d'Estudis del Bages. Membre corresponent electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2007) .Coordinador de la publicació “Quaderns” –COMB- Actes Acadèmics a Montserrat. Des del 1998, és membre del jurat dels Premis en Història de la Medicina “Oleguer Miró i Borràs” atorgats pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Autor de diversos articles i llibres relacionats amb la Història de la Medicina catalana i, especialment, de la bagenca.

Net, fill, espòs i pare de metges, neix a Barcelona el 10 de juliol de 1926. Acaba la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1951. Especialista en Traumatologia i Ortopèdia, Cirurgia General i Cirurgia de l’Aparell Digestiu. Es forma, també, com anestesista amb el doctor Eugeni Bruguera amb qui col•labora durant cinc anys. Un cop llicenciat, passa a treballar amb el doctor Joan Agustí i Peypoch (Cirurgia Digestiva) del Servei del Dr. Gallart de l’Hospital del Sagrat Cor. L’any 1960, passa 4 anys per Cirurgia Cardíaca al costat del doctor Paravisini i fa més de 500 operacions a cor tancat en els inicis d'aquests tipus d'operacions al país i, ja en solitari, pericardioctomies parcials, ductucs arteriosos i estenosis mitrals. L’any 1970, ingressa com a cap clínic de Cirurgia jerarquitzada a l’Hospital de la Vall d’Hebron fins a la seva jubilació el 1996. Al llarg de la carrera, participa i intervé com a ponent en múltiples cursos, jornades i congressos de les diferents especialitats que exerceix tan a nivell nacional com internacional. Soci i membre amb diferents càrrecs de les juntes de la Sociedad de Proctologia de Barcelona, Asociación de Cirugía de Barcelona, Asociación de Gastroenterología de Barcelona, Societat Catalana de Cirurgia, de les que n’és soci numerari. Un dels membres fundadors de la Asociación Española de Hepatología. Ha format part de la Comissió d’Arxiu d’Històries Clíniques de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Professor de l’Escola Universitària de Diplomats en Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona i, també, fa classes pràctiques de Patologia Quirúrgica a la Facultat de Medicina de la mateixa UAB. Autor de més de 40 publicacions.

Anna Tuneu i Valls neix a Manresa l’any 1958. Es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1982. Aprova el MIR i s’especialitza en Dermatologia Medicoquirúrgica i Venereologia a l’Hospital de Sant Pau amb el professor Moragas (1982-86). Després de guanyar una oposició, se’n va a treballar com a especialista en Dermatologia Medicoquirúrgica i Venereologia al País Basc, concretament, a l’Hospital Universitari Donostia, abans Ntra. Sra. de Aránzazu. Des de fa 25 anys, és la responsable de la Secció de Dermatologia i, des del 1992, és professora associada de la Universitat del País Basc (UPV), on al 1999 defensa la tesi doctoral sobre la vida y obra del Dr. Jaume Peyrí i Rocamora. Viu i treballa a Donostia i, actualmente, és la presidenta de la Secció Vasco-Navarro-Aragonesa-Riojana de Dermatologia.

Alfons Zarzoso estudia Història a la Universitat de Barcelona. L’any 2003 es doctora a la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la medicina catalana del segle XVIII per a la que obté diverses beques i ajuts com ara les beques FPI, Caja de Madrid i Raimon Noguera. Des del 2000, treballa com a conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya on ha comissariat i impulsat diferents exposicions i plataformes digitals a més a més d’organitzar nombroses activitats per al Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. És professor d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i fa tasques docents relacionades amb el patrimoni mèdic. Ha publicat llibres i articles sobre la història de la medicina catalana entre els segles XVII i XX. La seva recerca ha estat guardonada amb els premis Dynamis (2001), Hernández Morejón (2003) i Miró Borràs (2005).

Carles Hervás neix a Barcelona el 1944. Estudia Batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Casp i Medicina a la Facultat de Barcelona, on es llicencia l’any 1967. L’any 1986, es doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la Història de l’anestèsia a Catalunya. Especialista en Anestesiologia i Reanimació, desenvolupa la seva tasca professional a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on ha estat Cap de Secció del Servei d’Anestèsia fins el 2009. Va ser president de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (2001-2005), Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre, entre d’altres, de la Sociedad Española de Historia de la Medicina i de la History of Anaesthesia Society. Ha estat President del Comitè organitzador del XVIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. El 1996 cursa estudis d’Història a la Universitat Pompeu Fabra i es doctora amb una tesi sobre la Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil, dirigida pel catedràtic Josep Termes. Actualment és el President de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, i membre del Patronat del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Premi a l’Excel·lència Professional i Soci de Mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Fill del Dr. Oliveras de la Riva, neix a Barcelona el 1947, estudia al Col•legi Alemany de Barcelona i cursa els estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona, llicenciant-se el 1970. Es doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre els potencials evocats visuals en l’Esclerosi Múltiple, obtenint un excel•lent ‘cum laude’ per unanimitat. S’especialitza en Neurologia després de fer de metge resident a l’Hospital Clínic de Barcelona (1970-1974). Després, fa una estada a Berlín per formar-se en la tècnica del Döppler Transcranial. Professionalment, exerceix al Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar de Barcelona, on dirigeix la Unitat de Trastorns del Moviment fins a la seva jubilació l’any 2012. En aquest període, imparteix docència com a professor ajudant de Semiologia Neurològica a l’assignatura de Patologia General de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és neuròleg del Centro Médico Teknon barcelonès.

Nascuda a Barcelona el 1935. Llicenciada en medicina amb premi extraordinari (UB, 1960) i doctora en medicina (UAB, 1974). Deixeble de Lluís Folch i Camarasa, s'especialitza en Psiquiatria i es dedica -des del punt de vista assistencial i docent- a la Psiquiatria Infantil. Catedràtica de Psicopatologia de les Facultats de Psicologia de la Universitat de Madrid (1981) i Autònoma de Barcelona des del 1981 fins a l’actualitat, que és catedràtica emèrita de Psicologia de la Infància i l'adolescència de la UAB. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1997). Ha impulsat la creació i desenvolupament de les seccions de Psicologia Clínica i de Psicologia de la Infància i de l’Adolescència de la Facultat de Psicologia de la UAB (Bellaterra). Directora de 27 tesis de doctorat, entre els autors de les quals, 11 són professors numeraris universitaris. Autora, o coautora, de més de 170 treballs de la seva especialitat i de 12 llibres. Línies principals de recerca: epidemiologia de les alteracions de conducta de la infància i adolescència, epidemiologia de la depressió infantil i història de la Psiquiatria.

El 1983 es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i, deu anys després, es doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en medicina del treball (1987) i diplomada en medicina d’empresa (1984), s’ha dedicat a l’edició biomèdica i a la documentació científica, ampliant la seva formació als EUA i a diversos països europeus. Actualment, és Medical Information Manager de Bayer HealthCare Pharmaceuticals a Espanya, on, durant 17 anys, ha estat Medical Writer and Documentation Manager. Des del 2007, és professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i, abans, ja col•labora regularment amb la Universitat Ramon Llull (1997). Les seves principals àrees d’interès són la farmacologia, la publicació i l’edició científica, el llenguatge mèdic, l’avaluació de l’activitat científica, la documentació i la informació mèdica, la relació entre art i ciència, i la història de la medicina catalana. Ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els que destaca Eponímia mèdica catalana I (2004) i II (2011), amb Josep-Eladi Baños.

Neix a Barcelona l’any 1948. Estudia i es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1973. Alumne intern de Pediatria a Urgències de l´Hospital Clínic de 1970 a 1972, acaba l’especialitat de Pediatria al mateix hospital entre 1973 a 1975. Dos anys més tard, s’especialitza en Medicina de Treball. Exerceix de pediatre tant a institucions públiques com privades, a l’atenció primària i a l’hospitalària, tant a Barcelona com a d’altres poblacions com L’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Santa Coloma de Gramanet, Sant Cugat del Vallès, Badalona, Mataró, Sabadell i Blanes. Actualment, és pediatre d’Atenció Primària a L´Hospitalet de Llobregat. És coautor de diferents articles publicats a les revistes Pediatria Catalana i Pediatría de Atención Primaria, entre d’altres. Participa a diferents congressos de la pròpia especialitat i, també, en els d’Història de la Medicina. Intervé com a ponent al 5è Congrés d’Història de la Medicina Catalana a Barcelona de 1988 amb una conferència sobre: “Aparells i instruments pediàtrics del segle XIX”. El 1994, es doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Evolució de la Pediatria catalana en el segle XIX”, dirigida pel doctor Jacint Corbella i Corbella.

Neix a Riudecols (Baix camp) l’any 1932, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1957) i doctor per la mateixa Universitat (1966), amb la primera tesi doctoral realitzada utilitzant radiofàrmacs. Formació en Medicina Nuclear al Servei d’Isòtops Radioactius del Hospital Oncològic de Madrid (1961-1962), primer, i, posteriorment, a las Universitats de Manchester, Shefield i Leeds (1965). Cofundador del primer Centre d’Isòtops Radioactius a Catalunya. El 1970, inicia la seva tasca hospitalària al Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Vall d’Hebron i el dirigeix durant 30 anys. Membre fundador i primer president de la Sociedad Española de Medicina Nuclear. Durant el seu segon mandat, s’aconsegueix el reconeixement oficial de la Medicina Nuclear com a especialitat mèdica i s’estableix el primer programa MIR de l’especialitat. L’any 1983, introdueix a Catalunya la Ressonància Magnètica i el Ciclotró i la Càmera de Positrons (PET), el 1999. Membre de la junta de govern del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (1994-2002), membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la que ha estat secretari general. Membre, també, del Consell Assessor de Sanitat, de les societats europees i americanes afins i del comitè d’experts de diverses revistes europees de l’especialitat. És reconegut com a pioner de l’especialitat per la Sociedad Española de Medicina Nuclear, membre d’honor de la Societat Catalana de Medicina Nuclear, soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, medalla d’or de l’Institut Mèdico-Farmacèutic i medalla de plata del XIII International Congress of Radiology. Autor d’El diagnòstic per radioisòtops (1974), el primer llibre de Medicina Nuclear escrit en català.

Nascut a Girona el 1954. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1978. Diplomat en Sanitat per l’Escola Nacional de Sanitat l’any 1986. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària, ha exercit la medicina rural al Ripollès, la Garrotxa i, actualment, al Pla de l’Estany. Ha ostentat diversos càrrecs al Col·legi Oficial de Metges Girona (COMG) així com a la Fundació Pascual i Prats en la que va ser comissari del Centenari de la Dra. Casaponsa i tresorer del 18è Congrés de Metges i Biòlegs de l’any 2008. Membre nat dels Amics del Museu d’Art de Girona, membre de la Comissió Tècnica de l’Espai del Metge i la Salut Rural de Sant Feliu de Guíxols, col·labora i treballa actualment en el manteniment del patrimoni bibliogràfic del COMG i en l’estudi dedicat a la memòria històrica dels metges depurats.

Fill del professor doctor Josep M Roca de Vinyals i gendre de l’Excel·lentíssim professor doctor Máximo Soriano Jiménez. Neix a Barcelona, el 1948. Estudia als Escolapis de Puigcerdà. Es llicència a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1973. Fa la residència al Servei d’ORL de l’Hospital Clínic i s’especialitza en Otorinolaringologia el 1976, obtenint plaça a la Seguretat Social el mateix any. Es casa amb Paloma Soriano, també, metgessa. Tenen dos fills. El 1982, completa l’especialitat d’Estomatologia. Obre tres clíniques d’Estomatologia fins el 2006 deixa d’exercir per malaltia. Actualment, és metge honorífic del COMB.

Isabel Noguera Vivancos neix a Barcelona el novembre de 1959. Estudia Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Titulada en anglès, francès i italià. És catedràtica de Llengua i Literatura Espanyoles a un Institut d'Educació secundària i Batxillerat.

Neix a Barcelona l’any 1955. Historiador, molt vinculat per les seves arrels familiars a Banyoles i lloc de residencia actual. Ha estat president del Club Natació Banyoles i n’és president d’Astrobanyoles, de l’Agrupació d’Astronomia i Ciència del Pla de l’Estany. Actualment, també, ostenta la presidència del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Estudiós de la història local en tots els seus àmbits i col•laborador de diversos mitjans d’informació, és el creador i coordinador del cercador Bibliografia del Pla de l’Estany.

Neix a Barcelona el 1948. Llicenciat en farmàcia l’any 1971 i doctorat el 1975, ha desenvolupat la carrera docent ocupant places de diferent nivell fins a guanyar, per oposició, la de professor agregat a la universitat de Santiago i després, per concurs de trasllat, la de Barcelona. Catedràtic de Nutrició i Bromatologia l’any 1983, ha desenvolupat diferents càrrecs de gestió (vicedegà, vicepresident de la divisió de Ciències de la Salut, degà de la Facultat de Farmàcia i delegat del rector de la UB). Ha desenvolupat la seva recerca en el camp del lípids i, darrerament, ha encetat una línia relacionada amb la història dels aliments-medicaments. És membre de número de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Neix a Barcelona l’any 1927, fill de metge, llicenciat en medicina el 1951 i doctor per la Universitat de Barcelona el 1967. Professor titular d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. (1986-1997). Director del Centre de Documentació d'Història de la Medicina de la Fundació Uriach (1970-2010). Secretari de redacció de la revista “Medicina & Historia” (1984-2010). Delegat de la SEHM a la SIHM (Paris, 1974-1992) i secretari general del XXVII Congrés Internacional d'Història de la Medicina (Barcelona, 1980). Té publicats 6 llibres i 136 articles amb comunicacions a congressos, simposis i capítols de llibre, havent dirigit 3 tesis doctorals. Guardonat amb els premis “Alfons Par” del Col•legi Notarial de Catalunya (1970) i “Jordi Cases” de la Fundació Salvador Vives Casajuana (1974, 1978 i 1984). L'any 1976, promou la creació de la Societat Catalana d'Història de la Medicina.

Llicenciat en Medicina (1981) i doctor amb premi extraordinari (1988) per la UAB. Especialista en farmacologia clínica per l’Hospital Clínic de Barcelona (1986) i diplomat en Medicina de la Industria Farmacèutica per la UAB (1988). Estades de recerca y de docència a França, Canadà i Estats Units. Professor convidat de la Universidad de Chile (2003) i de la McMaster University (2007). Professor de farmacologia a la UAB (1985-2002) i, actualment, a la UPF (des de 2002). També és docent associat a la Blomberg School of Public Health de la Johns Hopkins University (des de 2009). Les seves principals àrees d’interès són la recerca en els mecanismes fisiopatològics del dolor neuropàtic, la introducció de models docents actius en l’ensenyament universitari i la història de la medicina, especialment la catalana contemporània. En aquest darrer àmbit ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els que destaquen Eponímia mèdica catalana I (2004) i II (2011) amb Elena Guardiola i Historia de la terapéutica analgésica (2006) amb Fèlix Bosch i Magí Farré.

JL Ausin Hervella naix a Palència el 1945. Estudia medicina a Valladolid. Ha desenvolupat gairebé tota la seva funció laboral en l’Administració sanitària. En l’àmbit de la Història de la Medicina, treballa en els temes: els inicis del positivisme mèdic a Barcelona, la implantació dels sistemes moderns d’assistència sanitària i la instauració del sistema públic de salut.

Nascut a Barcelona el 23 de juny de 1933, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957. Immediatament i fins el 1966, treballa a l’Institut Policlínic, conegut com “Camitas Blancas”, on es forma en Cirurgia Pediàtrica de la mà d’Emili Roviralta. Més endavant, a l’Hospital de Nens de Barcelona amb Joan Martínez-Mora. També, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al Departament de Cirurgia com assistent del Dr. Jaume Pi Figueras (1958-61). En un parèntesi, l’any 1960, es titula a l'Escola de Puericultura de Barcelona i fa una estada de tres mesos amb el professor Waterson a The Hospital For Sick Children de Londres. El 1976, es doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1980 obté el títol d’especialista en Cirurgia Pediàtrica. Del 1966 al 1994, exerceix l’especialitat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on ocupa diferents càrrecs fins ésser el cap de secció de Cirurgia de la Clínica Infantil del mateix hospital. A partir del 1995, és cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona fins el 2003, moment en que es jubila. Al marge d’aquesta intensa trajectòria professional, participa com a secretari d’actes al Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de Perpinyà (1976) i ocupa diferents càrrecs a la Societat Catalana de Pediatria, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i a la Asociación Española de Pediatría. Actualment, és membre d’honor, soci de mèrit o acadèmic corresponent d’aquestes societats i d’altres en l’àmbit de la cirurgia pediàtrica nacionals i internacionals.

Josep M Grau Veciana neix a Barcelona el 20 de març de 1942. Cursa els estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i llegeix la tesi coctoral sobre “La desintegración de la somatognosia en las lesiones cerebrales difusas”, dirigida pels doctors Josep Laporte i Lluís Barraquer Bordas (1972). S’especialitza Neurologia a l’Hospital Clínic de Barcelona a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Metge Adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau des de 1972 i, posteriorment, cap clínic i director del Servei de 1977 fins al 2003. Després i fins a la seva jubilació director de Docència de l’Hospital (2012). Des del 1970, és professor ajudant a la Universitat Autònoma de Barcelona de Classes Practiques al Departament de Fisiologia. Més endavant, professor adjunt i agregat fins que el 1983 esdevé professor titular i el 1985 catedràtic del Departament de Medicina. Ha dirigit 17 tesi doctorals. Ha estat coordinador de la Unitat Docent de Sant Pau, director de Departament de Medicina i Degà de la Facultat de Medicina. Autor de nombrosos treballs científics en revistes nacionals i internacionals i de capítols de llibres, coautor i editor d’alguns d’ells. Ponent en congressos nacionals i internacionals de l’especialitat. Els trastorns del moviment és una de les seves àrea d’especial interès. Fundador i primer Director de la revista Neurologia. Membre de nombroses societats científiques i membre d’Honor de la Societat Catalana de Neurologia. Després de ser President de la Sociedad Española de Neurologia, actualment, és president d’Honor. És Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Jordi Medallo Muñiz neix a Terrassa el 1956. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984. Especialista en Medicina del Treball i en Medicina Legal i Forense. Metge forense titular des del 1993, ha estat destinat a Sta. Coloma de Gramenet, Badalona i Barcelona. El 2002 és nomenat subdirector de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya fins el 2006 que esdevé el director. Professor associat de Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1987. Membre de l’Associació Catalana de Metges Forenses. És membre de la Asociación Nacional de Médicos Forenses, la Sociedad Española de Medicina Legal, la Societat Catalana de Medicina Legal i Toxicologia, la Comissió de Deontologia del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. Premi del COMB a l’Excel•lència Professional l’any 2007.

Nascut a Valls, Tarragona, el 18 de gener de 1913, es gradua en Batxillerat de Ciències el juny de 1928 a la Universitat de Saragossa amb Premi Extraordinari. Becari de la Diputació de Tarragona entre 1930 i 1935. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de Barcelona el juny de 1934 i Premi Extraordinari de Llicenciatura l'any 1935 a la mateixa facultat. Metge intern de Cirurgia per oposició (Barcelona, 1935) i doctor en Medicina (Madrid, 1941). Treballs de Càtedra de Farmacologia entre 1940 i 1956: Preparació d'un plasma de vedella, sense anafilàxia com a subsitut del plasma humà. Estudis sobre el shock experimental, la hiaturonidasa, l'heparina i la tiourea. Dos llibres. Creador i director del Laboratori de Productes Farmacèutics DROVYSSA. Des de 1983 dedicat al cultiu de la Història de la Medicina. Sis llibres (entre ells la "Historia de la Sanidad Militar española" en quatre volums) i prop d'un centenar d'articles. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Mallorca i de la Nacional de Mèxic. Soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1992).

Joaquim Ramis i Coris neix a Barcelona el 1928. Estudia Medicina a la Facultat de Barcelona del 1945 al 1951. S’especialitza en pediatria a l´Hospital del Mar. Exerceix la pediatria en assistència primària fins a la seva jubilació. Impulsor de la Col·lecció de Monografies Mèdiques de l´Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. Ha publicat estudis pediàtrics com "La pediatria en el suburbi", "El vostre fill", "Créixer feliç". Ha tingut cura de publicacions com “Delta, quaderns d’orientació familiar” i de la revista infantil “Cavall Fort”. És coautor del "Vocabulari Mèdic", el "Diccionari Enciclopèdic de Medicina" i "Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya", "Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, gairebé un segle" i ha tingut cura de tretze volums de “Reculls Lexicogràfics” de la Col•lecció Berenguer Sarriera (1991-2002). És soci de mèrit de la Societat Catalana de Pediatria i ha presidit la Mutual Mèdica de Catalunya i de Balears. Ha tingut càrrecs a la Junta de Govern del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona, i actualment, és el president de la Secció de Metges Jubilats. President del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana del 2008 i del 9è Congrés de Pediatres de Llengua Catalana del 2006. Des del 1976 fins al 2002, va exercir de secretari general, vicepresident 1er. i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (ACMCB). Ha rebut el Premi Jordi Gol de l’ACMCB, distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i declarat “Homenot de la Salut” de la Fundació Avedis Donavedian.

Besnét del Dr. Ramon Nolla i Martí, Joan Subirana i Espinalt neix a Barcelona el 10 de Juliol del 1949. Estudia Batxillerat Superior i Peritatge Mercantil. Treballa durant trenta-quatre anys als Laboratoris del Dr. Esteve. En el camp de la comunicació, destaca com a promotor i fundador de la primera televisió local de Barcelona CLOT TV. En el de la Història, es centra en la recerca històrica i personal de la vida del seu besavi sobre el que ha presentat comunicacions dels seus diferents treballs entre 2008 i 2012 als Congressos d'Història de la Medicina Catalana organitzats per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. És coautor del llibre Ramon Nolla i Martí (1839-1911), metge de Tarragona al servei del rei Carles VII.

Nascuda a Vilanova de Bellpuig, Lleida, el 1949. Es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1974. Realitza la residència en Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. L’any 1986 es doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona El 1981, s’incorpora com a metgessa adjunta al Laboratori d’Hematologia de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona i el 2001 com a cap de secció de Citologia Hematològica al Servei de Patologia de l’Hospital del Mar de Barcelona. És coordinadora del Grup de Recerca Traslacional en Neoplàsies Hematològiques de l’ IMIM-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya. És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Professora i col•laboradora docent dins l’itinerari d’Anàlisis Clíniques de la llicenciatura de Biologia de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. Professora de l’Escola de Citologia Hematològica Soledad Woessner de l’IMIM-Hospital del Mar. Membre de la comissió nacional per a “Elaboración de guías diagnósticas y terapeuticas en hematología”. AEHH. Coautora del llibre “La Citología óptica en el diagnóstico hematológico” amb 5 edicions (1980-2006), col.labora en capítols de 20 llibres de text i publica 180 articles en revistes i més de 300 conferències, ponències i comunicacions.

Lluís Guerrero neix a Cervera el 1950 però viu i es forma a Lleida. Estudia Medicina a la Facultat de Saragossa on obté la llicenciatura l´any 1974. Especialista en Cirurgia Cardiovascular el 1980. Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona. Treballa a Manresa a la Clínica Sant Josep des de 1976, al Centre Hospitalari des de 1995 i a la Fundació Althaia des de 2002 fins l´actualitat. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l´any 2007 i numerari el 2009. Premi del COMB a l´Excel•lència Professional l´any 2010. Dedicat a l´antropologia prehistòrica, paleopatologia i a la història de la medicina, actualment és vocal de l´Associació Catalanobalear de Paleopatologia, vicepresident de la Societat Catalana d´Història de la Medicina, president de l´Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (COMB) i director adjunt de "Gimbernat, Revista Catalana d´Història de la Medicina i de la Ciència".

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra (1977). Doctorat en Medicina Cum Laude per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Especialitzat en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, col•labora sempre, des de l’època d’estudiant, amb el seu germà Rafel i les tasques de la Fundació Müller. Codirector amb el professor Antoni Salvà l’Enciclopèdia d’Urgències en 6 volums, promoguda des de l’Assemblea de la Creu Roja de Catalunya.La seva vesant humanística s’expressà amb l’edició de dos llibres que relacionen Medicina i Música “Tecnopatías del Músico” i “Crónicas Médicas de la Música Clásica”. Ha desenvolupat la funció assistencial corresponent a la seva especialitat com a membre del cos facultatiu de l’Institut Dexeus, la Mútua Universal, l’Hospital General de l’Hospitalet, l’Hospital de Barcelona i el Centre Mèdic Teknon (CMT). L’any 2003, funda l’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular del CMT, pioner en l’aplicació terapèutica de cèl•lules mare, on exerceix com a Director Científic. És investigador de l’Institut de Biologia Genètica Molecular (IBGM), centre mixt de la Universitat de Valladolid i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i de la Xarxa TerCel de Teràpia Celular de l’Institut de Salut Carles III. Membre del Comitè d’Experts per a l’avaluació de projectes sobre Teràpia Cel•lular de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Membre del Comitè de Teràpies Avançades de CMT i Assessor Científic de la Fundació Teknon en aspectes relatius a Teràpia Regenerativa.

Miquel Bruguera neix a Barcelona el 1942. Estudia Medicina a la Facultat de Barcelona de 1959 a 1965. Juntament amb el professor Joan Rodés, crea la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, on ha viscut tota la seva carrera professional. Actualment, és Professor Titular de Medicina de la Universitat de Barcelona i consultor sènior d’Hepatologia de l’Hospital Clínic. Ha rebut el Premi a la Recerca Narcís Monturiol i el del mèrit sanitari Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya. Ha tingut càrrecs en successives juntes de govern del Col·legi de Metges de Barcelona, de la què ha estat successivament secretari, vicepresident i president. Interessat per la història de la medicina, participa en les activitats del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i és el president del seu patronat.

Nascut a Saragossa el 12 de maig del 1950. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona (1974). Especialista en Neurologia i Neurocirurgia (1979). Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi "Aportació a etiologia de la Siringomièlia", qualificada "cum laude" per unanimitat (1993). Metge del Servei de Neurocirurgia de la Creu Roja de Tarragona (1974-1975). Metge Adjunt per oposició del Servei de Neurocirurgia de l'Institut Neurològic Municipal de Barcelona (1975-1990). Cap de Servei de Neurocirurgia de la Clínica Tres Torres de Barcelona (1984-1990). Cap de Servei de Neurocirurgia en Clínica de la Columna Vertebral (1988-1991) i del Servei de Neurocirurgia de la Mútua Universal de Barcelona a la Clínica Delfos (1987-1991). Cap de la Unitat Neurovascular del Centre Quirúrgic Sant Jordi (Tres Torres) Barcelona (1987-1998). Neurocirurgià associat a Clínica Corachán de Barcelona (1990-2007). Director de l'Institut Neurològic de Barcelona (1991-2011). Actualment, director de l'Institut Chiari & Siringomièlia & Escoliosi de Barcelona (2007-2012). Fundador i Patró de "Chiari & Scoliosis & Siringomièlia Foundation" (2008-2012) que difon un nou concepte de malaltia: la "Malaltia del Filum", que afecta més del 10% de la població mundial. També, una nova tècnica quirúrgica mínimament invasiva: la "Secció del Filum terminale" per eliminar-ne la causa.

De nissaga de metges, neix a La Portella (Lleida) el 12 d’octubre de 1948. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1971 i doctorat el 1978. Va practicar la medicina general al costat del seu pare fins al 1979. Després, inicia l’activitat medicolegal de la mà del professor Jacint Corbella, i continua practicant a Lleida les tasques de professor titular de Medicina Legal i de metge forense, ambdues per oposició. Ha presidit el VI Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Manresa, 1990) i les “VII Jornadas de la Sociedad Española de Medicina Legal y Forense” (Lleida, 1995). És el primer acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya resident fora de l’àrea metropolitana de Barcelona des de 1999. Des de l’any 1975, ha publicat 7 llibres (6 en col•laboració amb Manuel Camps Clemente) i 103 articles d’investigació, fonamentalment historicomèdica, tasca que continua en l’actualitat.

Manuel de Fuentes Sagaz neix a Logronyo el 1943. Estudia Medicina a la Facultat de Barcelona on obté la llicenciatura l’any 1967. El 1987, es doctora amb la tesi Medio siglo de la Cardiología en Cataluña (1888-1937). És especialista en Aparell Circulatori, Aparell Respiratori i Medicina Interna. Conseller de l'Institut d'Estudis Sijenenses “Miguel Servet”, Michael Servetus Institute, (Villanueva de Sijena (Osca) des de 1998, Cronista Oficial de la Sociedad Española de Cardiología des del 2002 i Acadèmic Corresponent per premi de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2010. Ha publicat més de quaranta articles sobre la història de la medicina. Principalment, de la catalana. Entre ells destaquen: Obra científica de Josep Alsina i Bofill (1996), presentat al Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i, Santiago Ramón y Cajal y la Cardiología: su descubrimiento poco conocido del sarcolema en el cardiomiocito (2001). Editorial de la Revista Española de Cardiología. És autor dels llibres: History of Catalan Cardio¬logy (1872-1992) del 1992. Del 1994, dels llibres Historia de la Sociedad Española de Cardiología i Historia del nacimiento de la Sociedad Española de Cardiología y de las Sociedades Filiales. El 1999, publica en castellà i anglès, Miguel Servet (1511-1553). El 2001, Història de la Clínica Plató, en col·laboració amb el doctor Ramon Casares i Potau. Al 2004, Impresiones sobre la época. Obra y personalidad de Miguel Servet y Conesa. Del llibre Miguel Servato o Miguel de Villanueva. Conmemoración del 450 aniversario de la muerte de Miguel Servet 1553. El 2005, El doctor Josep Alsina i Bofill. L’aportació científico-mèdica. Capítol del llibre del Dr. Alsina i Bofill (1904-1993). En homenatge, editat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El 2007, Historia de la Angiologia en la Clínica Plató. De Fernando Martorell a la actualidad. També és director i guionista del documental Historia de la Sociedad Española de Cardiología a través de sus Presidentes 1944-1994.

Neix a Barcelona el 1954. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i es llicencia el 1977. Doctor en Medicina i Cirurgia l’any 1987. Especialista en Endocrinologia i Nutrició (1979), i en Medicina Intensiva i Unitats Coronàries (1981). European Transplant Coordinator (2001). Formació en “Planificación y Control de la Gestión Hospitalaria” (ESADE, 1983). Ingressa com a metge del Servei Especial d’Urgències de Barcelona (1978-1986). Simultàniament es forma com metge resident en Medicina Intensiva a l’Hospital del Mar (1977-1983). Metge en contracte de l’Àrea de Vigilància Intensiva de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (1983). Al finalitzar el 1983, participa en la posta en marxa de l’Hospital General de Catalunya, creant les consultes externes (1983-1985), la Unitat de Medicina Preventiva (1984-1985), l’àrea d’Hospitalització (1985-1988), el Servei d’Urgències (1986-2000) i el de Medicina Intensiva com a cap de servei (1986-2002), on treballa per potenciar la generació d’òrgans i esdevé responsable de la coordinació de transplantaments del centre. El 2002, passa a cap d’Urgències de la Fundació Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet fins al 2007, que és nomenat Coordinador de Qualitat del Centre fins l’actualitat. Està interessat en aspectes ètics i de gestió. Ha participat en diferents certificacions de la Joint Commission, acreditacions segons model EFQM i ISO. És membre del CEIC de la Unió Catalana d’Hospitals. Ha col•laborat com a professor en la Facultat de Medicina de la UAB i a diferents escoles d’infermeria.

Miquel Ylla-Català i Genís neix a Vic, Osona, l'any 1935. És farmacèutic, doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i membre corresponent de diferents Acadèmies de Farmàcia i Medicina. Ha publicat els llibres: Vigatans Il•lustres (1983) amb Miquel S. Salarich i Torrents, Les Plantes en la Bíblia (1995), Electuari 60 (1995), Correspondència Torras i Bages Josep Maria Sert (1999), Electuari 65 (2000), Aproximación a la Historia de AEFI. 1977-2002, El Museu Cusí de Farmàcia (2004), Els Jardins de Déu (2005), Electuari 70 (2005), Josep Maria Sert i la ciutat de Vic (2006), Sant Miquel dels Sants, Esbòs biogràfic (2007), L’Univers i la Bíblia (2009), Maria de Magdala en el camino de Santiago (2010), Electuari 75 (2010), Sant Bernat Calbó, el bisbe monjo (2012). Col•abora regularment en diferents publicacions especialitzades i en publicacions periòdiques sobre temes professionals i d'Història local. En els seus escrits, ha divulgat figures destacades i esdeveniments de l'església vigatana i és un dels impulsors del retorn de l'obra de Josep Mª Sert a la ciutat de Vic.

Neix a Castell d’Aro, Baix Empordà, el 28 de novembre de 1939. Acaba la carrera de Medicina el 1969, s’especialitza en Anestesiologia i es doctora l’any 1984. El 1972, treballa al Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, primer com adjunt i després com a cap de secció. També és coordinador assistencial i tutor docent als residents d’Anestèsia i Reanimació en diferents períodes, el darrer el 2001. Membre de la Comissió d’Utilització de la Sang. Hospital Universitari de Bellvitge des del 2000 i facultatiu emèrit del Hospital Universitari de Bellvitge des del 2006. Professor col•laborador de les classes teòriques per als residents de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. També, professor associat de la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona com a responsable de diferents assignatures a més de director i professor de diferents cursos de Doctorat i Màster de la mateixa facultat. Facultatiu fundador i secretari de la Secció de Via Aèria (SEVA) així com expert del projecte QUAVA i QUAVA II, membre del Grup de discussió del Centre Cochrane Iberoamericà i professor formador de professors SEVA. Durant anys participa en diferents projectes com a investigador i desenvolupa nombroses activitats científiques amb comunicacions i ponències a congressos nacionals i internacionals. És Col•legiat de Mèrit pel Col•legi Oficial de Metges de Girona des del 2009 i Honorífic del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona des del 2010. Membre del patronat de la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. És fundador, promotor i patró del Museu del Metge Rural, inaugurat el 26 de novembre de 2005 a Sant Feliu de Guíxols. Membre de la junta tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Patró Honorari de l’Espai del Metge i de la Salut Rural a Sant Feliu de Guíxols.

Nascut a Barcelona el 1932, estudia a l’Escola Blanquerna. Es llicencia en Medicina el 1956, es diploma en Sanitat el 1958 i en Medicina Aeroespacial el 1963. S’especialitza en Medicina Interna i Aparell Digestiu el 1966 i es doctora en Medicina l’any 1973. Soci i membre de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental. Soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), col·labora en la seva revista Muntanya. Té la Medalla d'Or i la Medalla de Mèrit del CEC. Fundador i soci de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, Col·labora en els Cursos de Medicina i Socors de Muntanya. Ha publicat articles i editorials a les revistes Medicina Clínica, JANO, l’Internista i Gaseta Sanitària. Autor de L’Home i l’Espai, L’Home i el seu Entorn, L’Home i la Biofísica, Peregrinació al Tibet i La Vall de Cabó. Coautor de L’Esport en col·lectius en risc social, Les presons de Catalunya, eduquen o castiguen? i Trastorns per fenòmens físics, a Medicina Interna, aquesta dirigida pel Prof. Ciril Rozman.

Neix a València el 1927. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1956. Metge especialista en Oftalmologia. Obté una beca de la Fundació Castroviejo pel perfeccionament en Cirurgia Ocular als EEUU (1970). Diplomat en Microcirurgia Ocular a l’Hospital Murphils de Londres (1973). Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1987 amb el treball “Anàlisi de l’obra científica i oftalmológica de Manuel Menacho Peiron”. Ha estat cap clínic a l’Institut Oftalmològic de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona fins al 1977. Cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Mútua de Terrassa fins al 1993. A més, sempre, ha exercit l’activitat oftalmològica particular al Centre Oftalmològic Menacho. Secretari ( 1974-1982) i president ( 1982-1986) de la Societat Catalana d’Oftalmologia. Membre de les societats francesa i espanyola d’Oftalmologia, pertany al grup d’Història i Humanitats d’aquesta última .

Neix a Barcelona el 1940. Es llicència a la Facultat de Medicina el 1964. Metge de la Maternitat de Barcelona del 1964 al 2005, on s’encarrega de la Documentació Clínica des del 1966. Vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears entre 1983 i 1987 i soci de mèrit des del 2012. Secretari de la Societat Catalana de Pediatria del 1975 al 1979 i soci de mèrit des del 2007. El 1989, és cofundador de la Societat Catalana de Documentació Mèdica i secretari general fins al 1995.

Neix el 1952 a Sant Pol de Mar. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, és un estudiós de la fotografia antiga. Iniciador, el 1981, dels primers tallers sobre procediments alternatius en fotografia (paper salat, paper albumi¬nat, cianotipia, goma bicromatada) a l´escola IDEP de Barcelona. Autor de “Procedimientos alternativos en fotografía” (1988) dins Foto-Diseño de Joan Costa i Joan Fontcuberta, Enciclopedia del Diseño, editat per CEAC i d’un article per a la revista PhotoVisión (1985) amb motiu del 50è aniversari del naixement de la pel•lícula Kodachrome, “Desarrollo de la técnica 1839-1935”. Autor, també, de “Ferran i Paulí: La Instantaneidad en Fotografía” (2007), Barcelona, Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura /Universitat Politècnica de Catalunya i d’“Innocent Paulí i Galceran (1854-1921). Una figura polifacètica” (2012), Manresa, Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (PAHCS).

Nascuda a Barcelona el 1931, cursa la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona del 1949 al 1955, quedant com a número dos de la seva promoció. El 23 de juny 1961, es doctora amb la tesi Fosfatasas alcalinas de los granulocitos neutrófilo. Especialista en Anàlisis Clíniques i en Hematologia i Hemoteràpia. Professora de L’Escola Professional d’Hematologia Farreras Valentí. Cap de Secció de Microscòpia Electrònica. Cap de Servei d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Directora de l’Escola de Citologia Hematològica “Soledad Woessner-IMAS”. Direcció de 67 cursos de la Generalitat de Catalunya (1995). Presidenta de la Societat Catalana d’Hematologia i Hemoteràpia (1979-1981). Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1992). Membre del Comitè Tècnic de la Fundació Josep Carreras . Publica el llibre “La Citología Optica en el Diagnostico Hematológico” amb 5 edicions (1980-2006). Capítols en 28 llibres de text, 269 articles en revistes i més de 350 conferències, ponències i comunicacions. Distingida per la Generalitat de Catalunya amb les medalles Narcís Monturiol (1995) i Josep Trueta (2006.) i la Creu de Sant Jordi (1997). És Premi Jordi Gol Gurina de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2005).