Galeria de metges

Biografia

Fill de Manuel Sala i Mestre, metge cirurgià vilafranquí i home d’una àmplia cultura humanista, director de l'Hospital Cívic Militar de Vilafranca del Penedès, reconegut com l’introductor dels mètodes antisèptics pels volts del 1890. El fill, Carles Sala Parés, fets els primers estudis a la seva vila, s’inscriu a la Facultat de Medecina de Barcelona el 1896 i obté el tÍtol de llicenciat Medecina i Crurgia l’any 1905.

Tot just acabada la carrera, obté plaça de metge numerari de la Beneficiència Municipal de Barcelona alhora que obre consulta mèdica al pis 1r 2a del número 94 de la Rambla de Catalunya. Poc després, es trasllada a Almeria on exerceix de metge de l’Hospital Miner d’Herrerias on Sala Parés s’hi està cinc anys, adquirint una gran experiència quirúrgica en el tractament de les fractures òssies a causa dels nombrosos accidents laborals i, també, en la gestió perquè acaba dirigint el centre. El 1910, torna a Barcelona on manté el consultori particular alhora que també és metge ajudant de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. També, es desplaça a Vilafranca per treballar de cirurgià al costat del seu pare fins que, aquest cau malalt i el fill esdevé cap de cirurgia de l’Hospital Civic-Militar tot i que la direcció mèdica l’assumeix el metge de l’hospital, també vilafranquí, Antoni Comas Torregrossa, a qui Carles Sala substitueix quan mor el 1918, ocupant el càrrec de director fins al 1934. Sembla, també, que en algun moment de la seva carrera exerceix la cirurgia a l’Hospital de Vic. A més, des del 1910 i fins a la seva jubilació, és director per designació directa del Dispensari de Traumatologia de La Preservatrice.

En els primers anys d’exercici professional, Carles Sala Parés té una bona relació amb Manuel Corachán, amb qui colabora ocasionalment a la seva clínica per fer radiologia disgnòstica, especialitat mèdica de la qual es converteix en un expert, alhora que participa com a cirurgià ajudant en algunes operacions. El 1919, d’aquesta col·laboració sorgeix la publicació conjunta de l’article La Intervención cruenta en las fracturas de los huesos largos. Un any abans, a banda d’aquesta activitat com a cirurgià a l’Hospital de Vilafranca, Sala Parés exerceix com a cirurgià a la seva clínica privada al carrer dels Ferrers de Vilafranca. A mitjans la dècada dels anys vint, obre a Barcelona la 'Clínica Quirúrgica del Dr. C. Sala Parés', ubicada al número 240 de la República Argentina, que s’anuncia com una “casa de curació per a tota classe de malalts operables” alhora que manté la consulta particular de Rambla de Catalunya.

Vocal associat i membre de la Comissió Central del nou Ajuntament de Barcelona després de la destitució del consistori l’octubre de 1923, l’any següent, Sala Parés forma part de la Comissió de l’Ajuntament de Barcelona que s’encarrega d’estudiar la composició de les aigües del Vallès per evitar possibles contaminacions en el desembocament d’aquestes al Besós, el riu que abastia la ciutat de Barcelona. El 1927, es doctora a Madrid amb la tesi Contribución al perfeccionamiento de la técnica de la osteosíntesis però compta ja amb diversos articles publicats. D’altra banda, participa en diferents congresos i destaca la seva intervenció al I primer Congrés de Metges de Llengua Catalana que té lloc a Barcelona el 1913 i, després, al Setè, que se celebra a Palma de Mallorca l’any 1932. En aquests anys, forma part de la incipient Sindicat de Metges de Catalunya i pels vols dels anys 1932-1933, Carles Sala és nomenat tresorer de la Cooperativa de Consum.

Derogat el reglament que disposava que l’Hospital Cívic Militar de Vilafranca era de profit exclusiu dels mateixos vilatans, el centre passa a dependre de la Diputació Provincial i es converteix en l’Hospital Comarcal del Penedès, que poc després rep el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya. Un any desprès de convertir-se en Hospital Comarcal, apareix la revista Annals de l’Hospital Comarcal de Vilafranca del Penedès, de la qual solament es publica un únic número fins al 1935, que apareix Annals dels Hospitals Comarcals, publicació que englobava els tres hospitals comarcals existents a la província de Barcelona: Igualada, Vic i Vilafranca del Penedès. Aquest mateix any, Sala és nomenat president dels metges dels Hospitals Comarcals.

El primer número de la revista, inclou un treball que demostra que Carles Sala Parés és un pioner en el trasplantament d’òrgans a casa nostra, ja que utilitza els fragments d’os de bou per trasplantar als ossos morts, emprant una tècnica que es basa a fer nombrosos forats a l’os per afavorir la capilarització i creixement del teixit conjuntiu del mateix malalt. Sala és, també, innovador en Cirurgia Estètica perquè practica intervencions per eliminar les arrugues de la cara, resseca arrugues les parpelles, corregeix la hipertròfia mamària i redueix la pell i el greix de la part baixa del ventre.

Casat des del 1920 amb Àngela Ortega, té dos fills però cap és continuador de la nissaga mèdica Vilafranquina i acaba amb el cirurgià Carles Sala i Parés.

JBM