Arxiu

La celebració de l’Any 2016 del Dr. Miquel Arcàngel Fargas i Roca, una bona excusa per homenatjar l’Obstetrícia i Ginecologia catalana

Mateu Bonafonte i Nogués, catedràtic d’Obstetrícia, primer, i, després, de Ginecologia de la Facultat de Medicina de la Barcelona del primer terç del segle XX | Víctor Cònill i Serra, Un excel·lent catedràtic de Ginecologia de la Universitat de Barcelona| Emili Gil i Vernet, introductor a Catalunya de noves mesures diagnòstiques i terapèutiques en patologia ginecològica | Boi Guilera i Molas, un gran mestre de l’Obstetrícia catalana | Benet Julià i Figueres, metge i historiador, l'obstetre més actiu de Girona durant la segona meitat del segle XX | Ramon Llatjós i Planas, l’obstetre de referència a la Catalunya central durant la segona meitat del segle XX | Manuel Miserachs i Rigalt, un dels especialistes pioners de la transfusió de sang a Catalunya | Lluís Oms i Miralbell, metge militar blanenc de la segona meitat del segle XIX, amb activitat sanitària a Cuba i Filipines | Josep Pagès i Puig, un dels pioners de la Urologia a Espanya, director del primer Servei de les Vies Urinàries d’un hospital de Barcelona | Adolf Pujol i Brull, cirurgià i ginecòleg impulsor de la radioteràpia com a tractament del càncer |Josep Ripoll i Torras, ginecòleg pioner de la inducció del part, inventor d’un sistema de perfusió intravenosa per procedir a l’anestèsia obstètrica | Emerencià Roig i Bofill, un metge amb gran prestigi social a la Barcelona de final del segle XIX | Manuel Usandizaga i Soraluce, catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia que va destacar especialment com a historiador de la medicina | Josep Anton Viader i Payrachs [o Peiracs], expert higienista i epidemiòleg de les comarques gironines dels anys de la Il·lustració, metge depurat per afrancesat | Avemaria Vila Coro, metgessa missionera, una de les primeres, sinó la primera metgessa espanyola dedicada a la cooperació mèdica a l’Àfrica.

Vint-i-cinc metges més, una mostra de la diversitat temporal i geogràfica, metges catalans amb idiosincràsies personals i professionals ben diferenciades

Francesc Alcántara i Chacón, destacat internista que organitza eficaçment la lluita contra l’epidèmia de còlera que afecta Barcelona el 1971 | Ernest Bach i Delprat, metge militar català responsable de la vacunació antivariolosa a l’illa de Guam | Sebastià Busqué i Torró, metge del segle XIX, el veritable iniciador de l’especialitat de Rehabilitació mèdica a escala internacional | Josep Canet i Pons, un metge calafí amb vocació docent que no és acceptat per la Universitat de Cervera del segle XVIII| Josep Coll i Dorca, metge osonenc del segle XVIII, bon escriptor i traductor d’obres mèdiques, secretari de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona | Vicenç Compañ i Arnau, uròleg castellonenc de prestigi a la Barcelona de la primera meitat del segle XX | Francesc Dalmau i Norat, metge empordanès amb una història d’èpica vinculada a laSegona Guerra Mundial i al catalanisme del segle XX | Sever Figarola i Pera, un metge pioner en el camp de les assegurances mèdiques | Josep M Giménez i Camarasa, dermatòleg de prestigi internacional, un dels màxims experts mundials en èczema de contacte i dermatitis al·lèrgiques | Tomàs Lletget i Cailà, metge i prohom reusenc, impulsor del creixement del Cercle de Lectura de Reus quan n'és president | Enric Miralbell i Andreu, un pediatre tot terreny amb una destacada actuació com a Delegat dels Serveis de Sanitat i Assistència Social de l’Ajuntament de Barcelona del segle XX | Miquel Molins i Benedetti, excel·lent cirurgià -enèrgic i entusiasta- amb una notable carrera professional en docència, en la pràctica quirúrgica i en la gestió mèdica de la segona meitat del segle XX | Lluís Oms i Garrigolas, metge de Blanes on adquireix renom com a gran clínic, autor i traductor de llibres mèdics orientats a l’ensenyament, durant bona part del segle XIX i el seu fill, Lluís Oms i Miralbell, continuador de la nissaga com a metge militar de la segona meitat del segle XIX, amb activitat a Cuba i Filipines| Àngel - Santos Palazzi i Duarte, l’especialista pioner de la Cirurgia de la Mà a Espanya |Carles Pijoan i de Beristain, cardiòleg destacat, president de la primera junta de govern del Col·legi de Metges de Barcelona (1976-1982) elegida democràticament | Adolf Pou i Serradell, un del grans referents de la Neurologia clínica de Catalunya de la segona meitat del segle XX | Josep Pujol i Grua, un metge afiliat a organitzacions anarquistes que exerceix de metge durant tota la Guerra Civil i, després, als camps dels refugiats i a l'exili | Manuel Ribas i Perdigó, un metge clínic de gran prestigi a la Barcelona d'entre els segles XIX i XX | Joan Rovira i Font, un metge català que participa en la primera expedició d’icarians a terres d'Amèrica del Nord | Jaume Sabater i Vallès, pneumòleg reusenc, introductor de la pràctica del pneumotòrax a les comarques de Tarragona | Ramon Sambola i Casanovas, humaníssima personalitat dedicada a la Psiquiatria i al Col·legi de Metges gironí | Francesc Segarra i Obiol, pneumòleg expert en la patologia respiratòria de caràcter laboral i el seu germà gran Josep Manel Segarra i Obiol, neuropatòleg amb una brillant carrera professional als Estats Units | Pelai Vilar i Canales, notable otorinolaringòleg català exiliat a Mèxic on es converteix en un dels especialistes més prestigiosos del país.

El COMB ha dedicat l’Any 2015 al Dr. Ignasi Barraquer en homenatge a l’Oftalmologia catalana, la Galeria inclou 10 oftalmòlegs més que se sumen als insignes professionals que han contribuït al reconeixement internacional de la seva especialitat

Alfred Arruga i Forgas, el gran expert en Estrabologia de Catalunya durant bona part delsegle XX | Joaquim Arumí i Fargas, un oftalmòleg pràctic i brillant del segle XX | Josep Gómez i Márquez, professor lliure d'Oftalmologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, exiliat a Hondures el 1939 | Alfredo Muiños i Simón, Un dels oftalmòlegs més destacats a la Barcelona de la segona meitatdel segle XX | Manel Nadal i Vilallonga, oftalmòleg amb una intensa activitat professional durant la primera meitat del segle XX | Jaume Padrós i de Gaona, notable oftalmòleg de la primera meitat del segle XX, amb molt d’interès en la divulgació de l’especialitat | Josep Presas i Parellada, pioner de l’Oftalmologia que -a cavall del segle XIX al XX- contribueix a establir un estàndard en les escales optomètriques perdeterminar l’agudesa visual | Joan Ribas i Casas, clínic i cirurgià oftalmòleg, dedicat a la pràctica particular i municipal | Marià Soria i Escudero i Antoni Vila Coro, catedràtic i professor d’Oftalmologia, respectivament, a la Universitat de Barcelona.

Altres oftalmòlegs dins la Galeria que ja tenien espai biogràfic propi: Hermenegild Arruga i Liró | Ignasi Barraquer i Barraquer | Josep Antoni Barraquer i Roviralta | Francesc Bordàs i Salellas | Delmir Caralt i Sanpera | Lluís Carreras i Aragó | Bonaventura Carreras i Peralta | Josep Casanovas i Carnicer | Manuel Dolcet i Carmen | Joan Gelpí i Jofre | Francesc Gras i Fortuny | Fredeeric Hospital i Prats | Anicet Mascaró iCos | Manuel Menacho i Peirón | Joan Rubió iSans | Josep Maria Simón de Guilleuma | Lluís Verderau i Solà

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.