Arxiu

Una cinquantena de metges més mostren un cop més la diversitat de dedicacions, temps i lloc on neixen i exerceixen els metges catalans. Mostra també com de difícil resulta seguir les passes de les primeres metgesses per incloure-les a la Galeria

Domènec Agustí i Planell, obstetre de l’Escola del professor Nubiola que destaca per la seva intensa vocació docent | Joan Alzina i Melis, metge psiquiatre, impulsor del procés de consolidació de la Psicopedagogia a Catalunya | Àngel Andreu i Carcolé, pioner a Tarragona de la Cirurgia Ortopèdica | Ramon Arandes i Adan, un cirurgià amb forta vocació docent, impulsor al nostre país de l’especialització en Cirurgia | Josep Maria Arimany i Ridaura, home polivalent i creatiu, uròleg, metge del Treball i gestor sanitari vigatà, entregat a la comarca d’Osona, promotor de la Universitat de Vic | Claudi Bassols i Iglesias, pediatre barcelonès molt preocupat pels trastorns de la conducta infantil, el seu abandonament i les causes de la delinqüència infantil al llarg del segle XX | Agustí Bassols i Prim, un dels primers tisiòlegs de Catalunya i probablement el de més anomenada de finals del segle XIX i principis del XX | Aleix Bertran i Capella, primer expert en Toxicologia a Catalunya, matèria en què n'era gairebé l'únic en cultivar-la en una càtedra que s'ocupava també de Medicina Legal durant bona part del segle XX | Jordi Bosch i Mollera, metge tisiòleg i cardiòleg, cineasta i navegant | MarioCabanes i Sabat, antic futbolista del FC Barcelona, reconegut especialistaen Traumatologia i en Medicina de l’Esport | Jordi Castejón i Castejón, dedicat a la millora de la salut dels treballadors i les treballadores així com a impulsar el diagnòstic i reconeixement de la patologia laboral | August Castelló i Roca, pioner i impulsor de la Medicina de Muntanya espanyola del segle XX | Carles Comamala i López del Pan, gran esportista, el primer metge futbolista que juga al FC Barcelona | Ramon Combelles i Merlí, un metge liberal, hisendat i dedicat a la política local a la Catalunya interior | Antoni Constantí i Bages, metge militar reusenc de gran categoria professional, més conegut per estar casat amb una de les primeres metgesses d'Espanya: Martina Castells i Ballespí | Josep Cornellà i Canals, excel·lent pediatre gironí, dedicat a la Psiquiatria Infantil i introductor de la Medicina de l’Adolescència a Espanya | Manuel Cusí i Ramon, introductor de l’exploració funcional en Ginecologia i de la tècnica de l’Anestèsia peridural lumbar contínua en el part | Antoni de Balanzó i Echevarria, cirurgià i traumatòleg, deixeble de Corachan, col·laborador amb Trueta, en l’ús i difusió del tractament oclusiu de les fractures | Carme Díaz i Pérez, una de les primeres metgesses catalanes, membre d’una família consagrada a l’Obstetrícia i a la Ginecologia | Cresques Elies, metge jueu, un dels més importants de la Cort de Pere el Cerimoniós i un dels empordanesos més influents del segle XIV | Ignasi Ferrera [o Ferreres], metge i poeta del segle XVIII, defensor de l’ús de la llengua catalana en resposta a la política lingüística de la monarquia borbònica | Miquel dels Sants Font i Martí, metge i periodista reusenc a cavall dels segles XIX iXX, un dels iniciadors del catalanisme polític al Baix Camp | Manuel Font i Torné, metge microbiòleg i excursionista barceloní, el primer en descriure el mal d’alçada en l'època moderna | Pere Güell i Pellicer, cofundador i primer president de l'Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona, un dels metges més influents de la segona meitat del segle XVIII | Jaume Isern i Gener [o Ysern o Jener], metge militar, actiu en diferents situacions bèl·liques i amb una meritòria activitat en el combat contra les epidèmies de febre groga del segle XIX | Lluís Llagostera i Pascual, metge pràctic, home polièdric, historiador, viatger, excursionista, fotògraf i dirigent esportiu català | Antoni Llibre i Vidal, metge rural de Poboleda de la primera meitat del segle XIX, que té gran interès per la Medicina acadèmica | Casto López-Brea i Ortiz de Angulo, un dels metges militars més destacats entre aquells que han exercit a Catalunya: cirurgià, internista i higienista | Joan Mallafrè i Guasch, metge de capçalera a l'antiga, que visita els pacients i de vegades no els cobra i encara els dóna diners per comprar | Xavier Mañé i Fenollosa, jove otorrinolaringòleg barceloní de finals del segle XIX que mor a les illes Filipines on s'ha traslladat com a metge de la Companyia General de Tabacs de Filipines | Emilio Martín i Ricón, metge militar madrileny, que destinat a Catalunya, abandona l’Exèrcit, s’especialitza en Pediatria i s’estableix entre Reus i Barcelona| Alberto Martorell i Otzet, cirurgià vascular que és un dels millors porters de la història del Reial Club Deportiu Espanyol i de tot el futbol català | Josep Masferrer i Oliveras, un dels grans cirurgians de Barcelona de la meitat del segle XX i reconegut mestre de nombrosos cirurgians | Ramon Merli i Feixes, metge de gran prestigi a Cardona i a Barcelona tant per la seva labor mèdica com per les mesures de salubritat i de salut pública que promou | Joan Montserrat i Archs, metge de capçalera, microbiòleg, naturalista, meteoròleg, traductor i felibre català | Pere Palau i Flaquer, facultatiu políticament implicat en la defensa de Barcelona el juliol de 1843 quan -encara estudiant- organitza un hospital de sang a Sant Andreu de Palomar | Joan Petit i Aguilar, metge de poble i lingüista, el segon autor a Catalunya que escriu una gramàtica catalana | Albert Ponjoan i Sabater, excel·lent ginecòleg del segon terç del segle XX a Catalunya | Bonastruc ça Porta [Moixé ben Nahman o Nahmànides o Ramban, metge, filòsof i rabí de la comunitat jueva de Girona [ Girona, 1194 - Acre, (Palestina, actual Israel), 1270] | Josep Prades i Pla, promotor i divulgador de la microcirurgia otològica, laríngia i nasal | Enric Octavi Raduà i Oriol, metge d’origen ebrenc, interessat per l’Higienisme, dedicat a l’estadística mèdica i peça clau de la Sanitat Municipal a principis del segle XX | Lluís Ribó i Rius, excel·lent traumatòleg i ortopèdic, gran divulgador de la patologia òssia en forma d’articles periodístics i conferències | Francesc Santponç i Roca [o Sanponts o Sampons o Santpons], metge i inventor, difusor dels avenços científics i tècnics de la Revolució Industrial a Espanya. Iniciador de l'enginyeria mecànica a Catalunya a cavall dels segles XVIII i XIX| ÀngelSerra i Riera, considerat el primer metge i cirurgià modern de Manresa principis del segle XX, compromès amb la Salut Pública de la capital del Bages| Mariano Soler i Terol, cirurgià ortopèdic, expert en tuberculosi òssia | Jaume Sunyer i Pi, un altre destacat membre la nissaga mèdica dels Pi Sunyer que treballa com a investigador en vacunes al Laboratori Microbiològic Municipal | Francesca Surós i Forns, una de les primeres metgesses que estudia i es llicencia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona que pateix la depuració del Règim | Francesc Tosquelles i Llauradó, psiquiatre català, considerat el pare de l’Escola Francesa. Marxista i llibertari, és considerat inventor de la ‘psicoteràpia institucional’ | Josep Antoni Trabal i Sans, metge que exerceix principalment de promotor esportiu i de polític fins que és condemnat a l'exili exterior al principi i, després, a l'interior | Josep Viñeta i Bellaserra, un dels dermatòlegs amb més prestigi a la Barcelona del darrer terç del segle XIX.

Una quarantena de metges de diferents temps i vivències que inclou dues metgesses, dues dones de generacions contigües: una pionera a la Universitat de Barcelona i l'altra, continuadora essent encara minoria a les aules de la Facultat de Medicina

Josep Adserà i Martorell, metge i historiador tarragoní, autor d’una gran i valuosa obra de recerca històrica moderna i contemporània de la Medicina i de la ciutat de Tarragona | Francesc de Pàdua Arró i Triay, nat a Sant Andreu del Palomar a principis del segle XIX, un dels primers metges a fer estudis epidemiològics i un dels precursors de la Medicina del Treball i de l'actual Medicina d'Empresa | Ramon Bacardí i Pons, pediatre a Molins de Rei amb intensa participació política i social pròpia d’home d’esquerres i a favor del progrés social | Josep Baró i Bonet, metge pneumòleg, sindicalista de dretes, periodista i polític català carlí que mor afusellat a l'inici de la Guerra Civil | Eduard Bertran i Rubio, gran clínic i un erudit de la Barcelona del XIX, neuròleg i electroterapeuta, novel·lista i autor de llibres mèdics i socials | Antonio Bordas i Costa, cirurgià gironí, expert en cirurgia del peu, que situa la Clínica Bofill en un alt grau d’excel·lència | Teresa Bracons i Gasset, una de les primeres metgesses catalanes, amb una vida professional molt dilatada | Joaquim Cabot i Boix, cirurgià traumatòleg, gran expert en el tractament de les lesions dels esportistes | Felio Castells i Farrarons, primer metge oficial del FC Barcelona | Elena Chabás i Bergón, anestesiòloga amb gran expertesa en l'anestèsia d’infants i prematurs, i, també, com a especialista en el tractament del dolor | Josep Colomer i Espúñez, una esperança de la recerca mèdica de Catalunya del segle XIX, mort en plena joventut | Àlvar Esquerdo i Esquerdo, gran mestre de la Cirurgia catalana de finals del segle XIX i principis del XX | Pau Estorch i Siqués, un dels primers col·laboradors de la Renaixença lingüística i literària catalana, que exerceix de metge a Olot, Mataró i Barcelona | Francesc Fontanals i Araujo, metge lleidatà que viu a cavall dels segles XIX i XX destacant en la lluita contra les malalties infeccioses a Lleida i al 'Parc Sanitari' que ell mateix funda | Enric Godàs i Vilà, pediatre lleidatà, dirigent d’Esquerra Republicana molt actiu políticament durant els anys de la República, exiliat a Mèxic, Chile i Veneçuela | Francesc Huguet i Puigderrajols, conseller de Sanitat de la 2a República | Jaume Isern i Rabascall, metge traumatòleg exiliat que ha de fer tota la carrera professional a Caracas com a director i propietari de diferents laboratoris farmacèutics | Miquel Maseras i Ribera, obstetre amb una notable obra escrita i germà de la primera dona que estudia Medicina a Espanya | Jacint Mayzonada i Rubira [o Hyasinto Maysonada o Maisonada i Rovira], professor de Cirurgia dels Reials Col·legis de Cirurgia de Salamanca i de Burgos a principis del segle XIX | Joaquim Miret i Marquès, excel·lent metge de poble vilanoví | Llibert Padró i Úbeda, neuròleg expert en el camp de l'epilèpsia, bon humanista i gran amant de la natura | Francesc Paniello i Grau, metge oftalmòleg i polític català lleidatà, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil | Àlvar Presta i Torns, metge otorrinolaringòleg i dirigent esportiu català: 12è president del Futbol Club Barcelona i primer de la Federació Catalana d'Atletisme | Amali Prim Seguí, brillant musicòleg, pianista i metge, dedicat amb particular entusiasme al Col·legi de Metges de Lleida | Antoni Pujadas i Fabregat, destacat oftalmòleg de Lleida, molt actiu en la políticamunicipal i col·legial, que acabada la Guerra, pateix una dura sanció disciplinària | Antoni Raventós i Aviñó [o Avinyó], notable cirurgià barceloní, deixeble d’Àlvar Esquerdo, que practica la primera apendicectomia a Catalunya | Marià Ribas i Elias, primer cirurgià de l’Armada espanyola, cofundador i director perpetu amb Gimbernat del Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid | Enric Ribas i Ribas, un gran cirurgià de Barcelona del primer terç del segle XX | Joan Riera i Vaquer, especialista en Electroteràpia i Radioteràpia que, juntament amb el verterinari Francesc Sugranyes, és creador dels sèrums antituberculosos SAT | Primitiu Sabaté i Barjau, cirurgià tortosí amb gran prestigi a les terres de l’Ebre, afusellat acabada la Guerra Civil sense una causa justificada | Francesc Salamero i Castillón, cirurgià de Barcelona amb una notable vocació docent, que exerceix temporalment de professor de la Facultat de Medicina | Segimon Salgot i Baucells, metge de poble, autor de la Topografia Mèdica del Prat de Llobregat | Josep Salvany i Blanch, metge oculista, excursionista científic i, sobretot, un excel·lent fotògraf que llega més de 10.000 fotografies estereoscòpiques a la Biblioteca de Catalunya | Felipe ''Pipe'' Sánchez i Babot, metge gironí molt popular, precursor de la Medicina preventiva i avalador de la pràctica de l'esport | Enric Seguí i Pou, un excel·lent cirurgià de Barcelona de la primera meitat del segle XX | Frederic Tarrida i Castells, otorrinolaringòleg exiliat a Mèxic acabada la Guerra Civil | Santiago Tiffon i Ramonet, especialista en cor i pulmó que a la vegada va ser un notable metge d’empresa i un gran metge de capçalera | Ramon Torent i Torrabadella, prestigiós cirurgià granollerí que exerceix a Barcelona el segle XVIII, notable wagnerià | Manuel Vilà i Olesa, metge de Tortosa consagrat a la lluita antipalúdica al Delta del’Ebre que reconeix els primers casos de kala-azar infantil i de leptospirosi a la zona | Ricard Zariquiey i Cenarro, pediatre i entomòleg, un dels iniciadors de la Biospeleologia a Catalunya.

Més d'una trentena de metges però una sola metgessa: una dona compromesa amb la professió que es llicencia l'any 1934 que roman a Catalunya fins al final de la Guerra Civil. Activa militant del PSUC, opta per passar a França i exiliar-se a Mèxic ...

... però la història d'aquesta metgessa és tant interessant i poc coneguda com la d'alguns metges que incorporem avui, com ella molts d'aquests metges acabats d'incorporar són metges catalans exiliats, altres van viure un exili interior perquè la derrota republicana precipita la seva inhabilitació professional malgrat no tenir delictes de sang, són tots ells els metges menys famosos de l'exili català però no per això menys importants. En aquest lliurament, tenim alguns metges rurals que exerceixen a tombar el segle XIX i en la primera meitat del XX, dedicats les vint-i-quatre hores als seus malalts. Hi ha alguns dels primers catedràtics de la Facultat de Medicina de Barcelona, encara del segle XIX i XX i tenim també alguns especialistes gairebé imprescindibles que han viscut a cavall dels segles XX i XXI. A tots ells i a ella, val la pena de conèixer-los: Jordi Anguera i Cailà [o Caylà], internista reusenc amb gran prestigi a la Barcelona del darrer quart del segle XX, cofundador de l’Asil-Sanatori de l’Esperit Sant de Sant | Antonio Armengol i Perecaula [o Peracaula], un dels pioners de la transfusió sanguínia a Espanya, creador del Servei de Transfusió de l'Hospital Clínic que va ser el primer de tot l'Estat | Joan Badosa i Gaspar, un excel·lent gastroenteròleg, pioner de l’exploració biliopancreàtica al nostre país | Joan Evangelista Barri i Caballé, metge i alcalde de Sant Celoni | Magí Berdós i Blasco, prestigiós cirurgià militar del segle XIX | Francesc Bosch i Fajarnés, metge exiliat per la seva pertinença al PCE, director de l’Hospital Varsòvia de Tolosa de Llenguadoc per als refugiats espanyols a França | Bonaventura Casals i d'Echauz, metge català que exerceix pràcticament tota la vida al Perú on inventa diversos instruments mèdics| Leandre Cervera i Astor, un investigador de gran nivell, pioner de l’Endocrinologia a Catalunya | Joaquim Cil i Borés, catedràtic de Cirurgia, fervent catòlic, literat notable amb un criteri mèdic antipositivista de bona part del segle XIX| Alfred Coello i Leiva, comandant metge de la República, exiliat després de la Guerra,exercint de cirurgià toràcic a Anglaterra, Trinidad Tobago i Veneçuela | Joaquim Coll i Astrell, polític, sociòleg, fervent regionalista, director de premsa periòdica carlina i actiu africanista tota la seva vida | Cristòfol Cuadras i Giralt, un gran metge rural, entregat a la població de Sant Pere de Ribes | Ángel Díez Cascón, un dels cirurgians més brillants de la segona meitat del segle XX a Barcelona | Jaume Elias i Cornet, un pediatre de la vella Escola de l’Hospital de Sant Pau, amb una complicada vida durant els anys de la República i l’exili | Lluís Fabra, destacat metge gironí del segle XVI, autor d’un dels primers tractats sobre la pesta | Josep Maria Fina i Coll, metge català que, després de la Guerra Civil, s’exilia a la Unió Soviètica on exerceix la Pediatria i no torna mai més a Catalunya | Julià Fuster i Ribó, neurocirurgià exiliat a l'URSS, confinat en un Gulag, opera 4 anys al Congo i, a la fi, fa de metge a Palafrugell on fa amistat amb Josep Pla | Anicet Gresa de Mirambell, neuròleg que exerceix força anys a pobles de la comarca del Bages dels quals, a més, n'escriu la 'Topografia Mèdica' | Nicolau Homs i Pascuets, catedràtic de Patologia Mèdica de la Universitat de Barcelona de finals del segle XIX | Dari [o Darius Huguet i Fontova, un exemple paradigmàtic de metge rural, estimat per tots els veïns de les poblacions on hi va exercir | EnricJuncadella de Ferrer, un excel·lent cardiòleg barceloní |Francesc Lloreti Gil, el primer cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Sagrat Corde Barcelona | Pere Martínez iGarcía, un excel·lent mestre de la Pediatria catalana a qui la Guerra Civil trunca una carrera brillant | Joan Massot i Gimeno, metge general i reumatòleg amb gran vocació literària a més d’un prestigiós traductor de llibres mèdics i d’art | Serafina de Palma i Delgado [i Palma de Alegria], una doctora a l’exili mexicà que té una activa i profitosa tasca docent a la Escola de Medicina Rural de Mèxic | Sever Perramon i Barnadas, metge oftalmòleg, exiliat a França desprès de la Guerra Civil,autor del llibre de refranys catalans més extens que s'ha publicat mai | Ramon Puig i Mestre, metge de Sant Pere de Ribes, exemple de metge rural, entregat,disponible i forçosament autosuficient | Joan Rodés i Teixidor, un dels metges que més ha influït en el segon terç del segle XX en la transformació de la Medicina a Espanya | Cosme Rofes i Cabré, home polièdric, metge d'especialitats diverses i una intensa dedicació a l’educació dels obrers, exiliat per les seves conviccions | Joan Ruera i Montañà, metge granollerí, que estudia i exerceix de metge fins arribar a ser docent a La Plata, a l’Argentina | Manuel Segalà i Estalella, membre molt actiu del moviment higienista a Catalunya de primers del segle XX | Gaspar de Sentiñon i Cerdaña, metge poliglota de gran erudició, de jove molt atret per la doctrina anarquista i, de gran, dedicat a la difusió dels coneixements mèdics europeus a Catalunya en els darrers anys del segle XIX | Xavier Serrano i Coello, la figura de la medicina llibertària més important dels anys de la República a Barcelona | Joan Solsona i Conillera, metge Militar, autor del pla d’Organització Sanitària del Marroc i cap del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Militar de Barcelona | Marià de Vilarde Fontcuberta, el primer metge 'anestesiador' de Catalunya, col·laborador de Salvador Cardenal | Joaquim Vinyesi Espin [o Viñas], militant d'USC i probablement l'únic metge capaç de fer investigació mèdica estant pres en un camp de concentració francès | Josep Visa i Miracle, un excel·lent cirurgià que posa en marxa el Programa de Trasplantament Hepàtic de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.