Arxiu

Vint-i-quatre metges més, diferents històries d'un mateix segle sense excepció malgrat que algun es forma encara al segle precedent

Josep Maria Aragonés i Ollé, bon neuròleg barceloní expert en les síndromes vertiginoses i els trastorns de l’equilibri | Eveli Barnadas i Vila, un dels pares del catalanisme olotí, influent periodista local, metge innovador, promotor de l'esport i la gimnàstica i gran activista social | Manuel Baselga i Monte, el pare de la Medicina del Treball a Espanya, infatigable defensor de la salut dels treballadors | Antoni Campmajó i Tornabell, metge otorinolaringòleg i humanista que fa una gran tasca de divulgació mèdica als mitjans de comunicació en els anys 1970 i 1980. Expert historiador de l'ORL | Hermenegild Carrera i Miró, metge, poeta, novel·lista i autor teatral. Home de la Renaixença i ideòleg del catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX | Manuel Carreras i Roca, obstetre català, a més de notable historiador de la Medicina de Catalunya | Ferran Casadesús i Castells, otorinolaringòleg de molt bona formació quirúrgica, expert en la cirurgia de la laringe | Rossend Castells i Ballespí, metge militar lleidatà -ferit a la Guerra de Cuba- que té una dilatada activitat com a metge hidròleg a la península. També, com advocat, polític republicà i maçó | Melcior Colet i Torrabadella, ginecòleg de Barcelona del segle XX, mecenes de les arts, les lletres i l’esport, col·leccionista d’art i aficionat a la història del’automobilisme català | Josep Crous i Illa, director mèdic de diversos balnearis a diferents llocs del país i catedràtic de Medicina a Costa Rica | Lluís Delclòs i Soler, metge radiòleg tarragoní amb una gran carrera professional als Estats Units, considerat un dels pioners de la teràpia de radiació moderna | Francesc González i Fusté, el primer cap d’un servei hospitalari de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’estat espanyol | Joan Lluch i Caralps, cirurgià traumatòleg i professor d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona | Josep Mestres i Miquel, metge de Vilallonga del Camp que adquireix un a gran responsabilitat política i social a la Mancomunitat i, després,a la 2ª República. Interessat per la millora del rendiment agrícola que, també,exerceix de comerciant amb èxit | Josep Maria Nadal i Abella, un dels grans de l’Oftalmologia catalana del segle XX, expert en la Història de l’especialitat | Antoni Oliveres i Franquet, un excel·lent oftalmòleg de les terres de l’Ebre de la primera meitat del segle XX | Jesús Pérez-Rosales i Salamillo, metge ginecòleg i important col·leccionista d’art, filantrop i músic que dóna la seva extraordinària col·lecció d’art al Museu Maricel de Sitges | Josep Maria Plans i Molina, metge vallesà pioner de la reforma de l’Atenció Primària de Salut, creador d'un model integrador i participatiu | Agustí Prió i Llaberia, iniciador de la Radiologia a Catalunya conjuntament amb el seu cosí César Comas i Llaberia | Marc Riera i Mimó, pediatre de tres generacions d'igualadins i igualadines, un referent docent per als pediatres de l'Anoia | Josep Sarró i Condeminas, dermatòleg introductor del tractament amb ''Neo-salvarsan'' en els malalts de sífilis | Tomàs Seix i Miralta, tisiòleg, ajudant i col·laborador del professor Lluís Sayé. Director durant 28 anys del Dispensari Antituberculós de Barcelona | Pere Vallribera i Puig, gran expert en la Història de la Medicina de Catalunya | Salvador Vives i Casajuana, psiquiatre català, organitzador dels primers Serveis Psiquiàtrics de Catalunya en els anys de la República.

Un recull d’Història de la Medicina amb una vintena de metges del segle XX i un parell d'excepcions, com la que ens trasllada en el temps a quatre segles abans

Paulí Alcàntara i Riestra, metge uròleg nascut a Filipines format a Barcelona, jugador mític i primer ídol del futbol català | Francesc Xavier de Benavent i Camon (i Manaut i Camarasa), una personalitat mèdica destacada del darrer terç del segle XIX i primer del XX, especialment dedicat a la pràctica de l'Homeopatia | Antoni Carreras i Verdaguer, un dels dermatòlegs més apreciat de Barcelona, conservador de l'Arxiu d'Enric Granados | Antoni Cebrià Costa i Cuixart, metge del segle XIX, fundador de l’Escola Botànica catalana | Josep Fontbona i Ventosa, excel·lent clínic de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, president del Col·legi de Metges de Barcelona | Raimundo Frouchtman i Rager, pioner de l’Al·lergologia que s’esdevé en un referent nacional i internacional d’aquesta especialitat | Albert J Jovell i Fernàndez metge científic i humanista, defensor dels drets dels pacients i apòstol d’una medicina més humanitzada | Josep Mercadal i Peyrí, dermatòleg de Barcelona, pioner en Dermatologia Laboral | Cinto Muñoz i Arbat, una figura senyera de la Ginecologia i Obstetrícia a Catalunya, promotor de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona | Eduard Padrós de Palacios, metge estomatòleg que juga un paper de gran importància en el món de l’excursionisme català | Esteve Padrós de Palacios, metge estomatòleg a la vegada que escriptor i crític literari | Joaquim Pla i Janini, metge que destaca per ser un dels pares dela fotografia del segle XX | Joaquín Plaza i Montero, metge pediatre que introdueix les especialitats pediàtriques a Catalunya | Tomàs Pumarola i Julià, clínic destacat i polític compromès, exiliat al’Argentina per culpa de la Guerra Civil | Antic Roca [o Antich Rocha, metge, filòsof i matemàtic, un dels homes més cultes a la Catalunya del segle XVI amb reconeixement arreu | Miquel Sales i Vázquez, el gran expert en Patologia Forense de Barcelona durant gran part del segle XX | Pau Teixidor i Tarrida, un metge rural amb una intensa activitat catalanista, aficionat a l’excursionisme científic i a l’espeleologia | Josep Tolosa i Carreras, metge que abandona la professió per convertir-se en un reconegut jugador i escriptor d’escacs. Un dels impulsors d’aquest joc a Catalunya | Antoni Valls i Conforto, brillant bacteriòleg dedicat a la recerca, durament castigat acabada la Guerra Civil espanyola.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.