Arxiu

Vint-i-cinc biografies mèdiques noves, noves i diverses històries de tots els temps, llocs i vocacions a la Galeria de Metges Catalans

Ramon Balius i Juli, cirurgià i traumatòleg, considerat el pioner de la Medicina de l’Esport a l’Estat espanyol | Moisès Broggi i Vallès, brillant cirurgià i destacat per la seva activitat memorialista i la dedicació a l'ètica mèdica i al nacionalisme català | Josep Campistol i Vila, el pediatre més destacat de Girona i les seves comarques durant la segona meitat del segle XX | Antoni Capdevila i Gili, un científic de la Il·lustració amb una vida plena d’entrebancs i frustracions que contrasten amb una capacitat científica admirable | Tomàs Casas i Martí, destacat metge militar català a les campanyes de Cuba i Filipines | Antonio Corbella i Fondebila, un metge de l’Armada espanyola, autor del primer tractat de Pneumologia que es publica en castellà | Joaquim Ferrandis i Piñol, metge, naturalista, escriptor, alcalde de Cornudella i fundador de la Lògia Corazón. Personatge lliurepensador del Priorat del segle XIX | Pau Ferrer i Piera, catedràtic de Patologia i Clínica Mèdica de la Universitat de Barcelona, predecessor del professor Agustí Pedro Pons | Bonaventura Font i Castany, metge anarquista, fundador de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) a la comarca del Priorat i eficaç alcalde de la vila de Cornudella | Emili Galceran i Giralt, metge de poble, activista cultural i polític catalanista | Llorenç Galindo i Merino, responsable de la transformació i modernització del’Anatomia Patològica al nostre país | Agustí Ginesta i Segòvia, un dels professors catalans del madrileny Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos, dedicat professionalment a l’Obstetrícia i la Ginecologia | Antoni González i Prats, el catedràtic de Patologia i Clínica Mèdica que substitueix el Dr. Robert a la facultat de Medicina de Barcelona | Andreu Montaner i Virgili, el fundador frustrat del Reial Col·legi de Cirurgia de Nova Espanya, actual Mèxic | Dídac Parellada i Feliu, psiquiatre, historiador i home d’àmplia cultura| August Pi i Gibert, deixeble de Ramón y Cajal que, més tard, destaca en la projecció de la gimnàstica mèdica i com hidròleg | Jordi Puig-La Calle i Cusí, metge vilanoví, un dels cirurgians de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona més destacats del segle XX | Víctor Rahola i Trèmols, personatge polifacètic, metge i escriptor, prohom de Cadaqués | Sebastià Recasens i Girol, el gran mestre català de la Ginecologia espanyola, degà de la Facultat de Medicina de Madrid | Joan Ribot i Ferrer, el primer catedràtic de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona | Josep Solé i Sagarra, pioner de la Psiquiatria Biològica a Espanya | Lluís Suñé i Medan, otorinolaringòleg de prestigi, divulgador de la música de Wagner a Catalunya i fundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona a principis del segle XX | Òscar Torras i Buxeda, psiquiatre del segle XX que dirigeix l’Institut Mental de la Santa Creu durant més de 25 anys | Ramon Torres i Casanovas, catedràtic de Cirurgia, mestre excel·lent del primer quart del segle XX de Barcelona que mor prematurament | Carles Vallbona i Calbó, pediatre de prestigi internacional per les seves contribucions en l’àmbit de la Informàtica aplicada a la Medicina i a la Salut Comunitària.

Revisió de les pàgines biogràfiques de Pere Virgili, fundador dels Reials Col·legis de Cirurgia de Cadis i Barcelona

Un altre dels personatges que fa dos anys va inaugurar la Galeria de Metges Catalans, el cirurgià militar i metge de la Cort, Pere Virgili i Ballvé, nat a Vilallonga del Camp, al Tarragonès. S’han afegit dades biogràfiques que completen la biografia d’aquesta figura mèdica que destaca bona part del segle XVIII. També, nova bibliografia, links d’interès, enllaços als articles que en vida de Virgili ja l’esmentaven i algunes fotografies que recentment hem localitzat.

Actualitzat l’espai biogràfic del metge militar i cirurgià reial Pere Castelló i Ginesta, renovador dels estudis de Medicina a tot l'Estat a principis del segle XIX

Un dels primers metges inclosos a la Galeria de Metges Catalans va ser el reconegut metge militar guissonenc, catedràtic d’Obstetrícia al Reial Col·legi de Madrid, cirurgià de Ferran VII i, sobretot, renovador dels estudis de Medicina a tot l'Estat a principis del segle XIX: Pere Castelló i Ginesta. Aquesta actualització conté informació biogràfica més detallada, la incorporació d'una exhaustiva bibliografia, l'obra pròpia amb enllaços directes al text original manuscrit o imprès de Castelló així com a les notícies, articles o biografies que aquest metge català protagonitza al llarg del segle XIX. Novetat són, també, alguns retrats recentment localitzats o la reproducció de l'escultura que s'emplaça als Jardins Doctor Pere Castelló de Barcelona l'any 1994.

L’heterogènia dels metges i metgesses que s’inclouen a la Galeria es fa palesa tant en l’espai temporal i geogràfic com en la tria de l'especialitat

Rafael Benet i Petit, jove acadèmic i metge brillant, catedràtic de Terapèutica que renuncia a la càtedra després de negar-se a opositar a Madrid a mig segle XIX | Marià Breton i Plandiura, un dels primers especialistes catalans en malalties de les vies urinàries | Josep Maria Cañadell i Carafí, expert mundial en patologia tumoral musculoesquelètica i director del primer servei universitari de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia| Joan Carles i Amat, metge monistrolenc del segle XVII, interessat per la gestió municipal i famós autor del primer tractat musical de guitarra | Agustí Codina i Puiggròs, neuròleg català d'una notable capacitat docent | Antonio Cortés i Lladó, millor cirurgià espanyol durant gran part del segle XX, catedràtic a la Universitat de Sevilla i el seu cosí germà per part doble, Cristian Cortési Lladó, un excel·lent cardiòleg i polític català que marxa a l’exili per les seves conviccions republicanes i que destaca com a metge a Mèxic | Josep Maria Costa i Molinari, un dels grans docents de la Psiquiatria a Catalunya | Joan Costa i Roma, impulsor d’un model de Medicina pública integrada i de qualitat a la totalitat del territori de Catalunya | Josep Maria Figueras i Anmella ['Pitu Figueras'], traumatòleg i cirurgià ortopèdic, amb gran dedicació a l’esquí i pioner de la Medicina de l’Esport a Catalunya | Luisa Guarner Aguilar, una excel·lent gastroenteròloga, dedicada de forma selectiva a la investigació de la Patologia Pancreàtica | Antoni Mir i Casasses, metge, poeta, historiador i arqueòleg, personalitat clau en la conservació del patrimoni històric de Tarragona | Santiago Montserrat i Esteve, psiquiatre, creador d’una important escola a la Barcelona de la segona meitat el segle XX | Francesc Morelló, metge del segle XVII, primer autor català que escriu un llibre defensant la teoria circulatòria de la sang formulada per William Harvey | Antoni Moya i Prats, destacat uròleg barceloní, mestre d’Urologia amb gran projecció internacional a mig segle XX.

Incorporats a la Galeria una quinzena més de metges, majoritàriament del segle XIX i algun del segle XX, ens apropen sensiblement als diferents avatars històrics que ha viscut el país

Pau Aymerich i Gilabertó, metge catalanista, escriptor, interessat per la tuberculosi i benefactor de la ciutat de Terrassa a cavall del segle XIX i XX | Jacint Bremon i Masgrau, facultatiu banyolí pioner de la Radiologia, destacat propagador de l'esperanto a Catalunya | Pere Cort i Martí, autor reusenc del primer tractat d’Ortopèdia editat a Espanya el segle XIX | Josep Duch i Basil [o Basils], vigatà nascut el 1817, un dels primers metges rurals dedicats a l’Obstetrícia que, des de Centelles, manté una relació fluida amb els centres científics del país | Joaquim Fuster i Pomar, psiquiatre barceloní del segle XX destacat en el camp assistencial i de la gestió, amb una intensa tasca d’escriptor mèdic | Miquel Gras i Artero, pioner de la Medicina de l'Esport i de la Cirurgia Plàstica a Catalunya | Ignasi de Llorens i Gallard, nascut a la Seu d’Urgell, metge rural i prohom de Calaf, esdevé Metge Municipal de Barcelona amb intensa activitat divulgativa sobre Higiene i Salut Pública a final dels segle XIX | Joan Marsillach i Parera, considerat el primer especialista en Urologia de Catalunya encara al segle XIX | Carles Martí i Feced, metge i polític amb un rellevant paper durant els anys de la República | Lluís Masferrer i Sala, un cirurgià que lidera el moviment sindical dels metges a final del segle XX | Miquel Pons i Guimerà, notable publicista i impulsor de premsa mèdica catalana a mitjan segle XIX, que migra a Cuba on continua una intensa activitat professional i editora | Hermenegild Puig i Sais, metge compromès amb la política catalanista, un dels fundadors i primer president del Sindicat de Metges de Catalunya | Xavier Puig i Serra, patòleg català que desenvolupa amb èxit gran part de la seva carrera al Brasil | Casimir Roure i Bofill, metge militar amb prolongada estada a Cuba i un dels primers científics del món en estudiar la febre groga | Narcís Serrallach i Mauri, un dels mestres de la Urologia catalana de la primera meitat del segle XX.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.