Arxiu

Més d'una vintena més de metges que -més enllà de la Medicina i de destacar en el temps que van viure- són personalitats que sobresurten i que cal recordar com a astròlegs, historiadors, biòlegs, farmacèutics, filatèlics, esportistes, escriptors, etc

Lluís Aliaga i Font, pioner de l'Anestèsia Regional i del Tractament del Dolor. Incansable docent i divulgador | Pere Altés i Rams, un exemple de metge rural, polític, propietari i industrial agrícola | Manuel Armangué i Feliu, biòleg format a Barcelona abans de la Guerra Civil, que fa una exitosa carrera a la indústria farmacèutica suïssa | Josep Armangué i Tuset, neuropsiquiatre i humanista, exerceix una extensa pràctica privada ala Barcelona de la primera meitat del segle XX | Ramon Enric Bassegoda i Amigó, metge, cronista i poeta, membre actiu del moviment catalanista de finals del segle XIX | Francesc de Pàdua Calbetó i Roget, metge i polític catalanista, prolífic historiador que rep el títol de Cronista d’Arenys de Mar | José Maria Callejas i Pérez, cirurgià vascular amb una notable trajectòria professional | Carlos Cardenal i de Salas, un destacat dermatòleg català a qui una mort prematura impedeix un reconeixement internacional | Antoni Cardoner i Planas, especialista de l'Aparell Digestiu que destaca per ser un dels historiadors de la Medicina catalana més notable del segle XX | Lluís de Castellarnau i de Lleopart, introductor de la Hidroteràpia a Espanya a finals del segle XIX | Antoni Comas i Torregrossa, metge vilafranquí molt actiu a la comarca del Penedès a tombar el segle XX, autor del primer text en català sobre Filatèlia | Joan Domènech i Mas, metge i prohom reusenc, ànima del projecte ciutadà i esportiu de Reus convençut de la màxima llatina 'mens sana in corpore sano' | Francesc Fàbregas i Mas, metge pioner i promotor de l’automobilisme a Catalunya, mecenes de l’Hospital-Asil de Granollers, de Beneficència i la Maternitat de Barcelona | Bernat de Granollacs, metge català del segle XV, destacat astròleg i ciutadà implicat en la política municipal de Barcelona | Alfons Gregorich i Servat, un cardiòleg preocupat per les qüestions professionals, amb una gran voluntat de servir la col·lectivitat mèdica | Joaquim Hugas i Vilanova, el primer oftalmòleg que s’estableix a la ciutat de Girona a mitjans del segle XIX | Jacint Laporta i Mercader, destacat poeta i militant catalanista, metge de capçalera del barri de Sants | Joan Mas i Casamada, metge de capçalera entre règims, entregat a la professió i al poble| Andreu Pursell i Ménguez, destacat pneumòleg, fet a Catalunya, que destaca durant bona part del segle XX | Diego Ruiz i Rodríguez, home polifacètic, poliglota i multidisciplinari: psiquiatre, filòsof, escriptor i periodista que revoluciona la Catalunya del seu temps | Carles Sala i Parés, excel·lent cirurgià del Penedès, pioner en Cirurgia Estètica i en trasplantament d'os | Josep Maria Sánchez i Ripollès, metge internista i historiador de la Medicina, particularment del Camp de Tarragona | Miquel Torner i Soler, expert cardiòleg, mestre de la majoria dels cardiòlegs catalans de la segona meitat del segle XX | Alfons Torra i Huberti, uròleg amb una intensa activitat professional a Barcelona al llarg del segle XX.

Una altra vintena més de personalitats mèdiques continuen mostrant l'heterogeneïtat dels metges i metgesses que ingressen a la Galeria

Agustí Amell i Sans, destacat pneumòleg amb una marcada vocació universitària que es veu frustrada per la Guerra Civil | Josep Maria Bertomeu i Garriga, un exemple de metge de capçalera tradicional, entregat a la població de Pineda de Mar durant més de 40 anys | Anton Bosch i Cardellach, un metge de la Il·lustració, historiador i arxiver, exemple del seu temps | David Cardús i Pascual, cardiòleg, reconegut com a metge de l’espai que participa en la tria dels astronautes de la primera missió tripulada de la NASA a l'espai, ambaixador de Catalunya als EUA | Pau Cartañà i Castellà, excel·lent microbiòleg, molt actiu en la lluita contra les malalties epidèmiques a Catalunyaen les dècades dels anys 1930 i 1940 | Frederic Castells i Ballespí, destacat Higienista de finals del segle XIX, membre d’una notable nissaga mèdica lleidatana | Raimon Comet i Fargas, un dels pares de l'Homeopatia a Catalunya| Anton de Borja, cirurgià barber de Rubí, autor de llibres mèdics en un excel·lent català, en temps de forta repressió de la llengua catalana a mitjans del segle XVIII | Joan Freixas i Freixas, excel·lent internista, pioner en la defensa de l’ús del català en Medicina | Josep Martínez i Vallespí (o Ballespí o Vallespir), metge militar republicà lleidatà, promotor de la restauració de la Seu Vella i governador militar de Lleida durant la Guerra Civil | Joan Olivé i Capdevila, metge de capçalera, polític catalanista i alcalde de Juneda, condemnat a pena de mort acabada la Guerra Civil | Rossend Pi i Puig, un metge rural amb un notable interès per l’Arqueologia | Santiago Pi i Sunyer, professor de Fisiologia a les Universitats de Saragossa i Barcelona abans de la Guerra Civil. A l’exili, ho és de les Facultats de Medicina de Cochabamba i de Montevideo. De tornada, és professor de l'Autònoma de Madrid | Ignasi Ponsetí i Vives, metge ciutadellenc, fet a Catalunya, creador del tractament no quirúrgic del peu bot un triomfador als Estats Units | Felip Proubasta i Masferrer, un bon ginecòleg, implicat en la recerca i l'avenç de l'especialitat amb una profunda vocació de servei a la professió mèdica i a la societat | Bartomeu Puig i de Galup, metge i taxidermista del segle XIX que forma part de la Comissió Científica del Pacífic (1862-1866) | Josep Maria Puigdollers i Colàs, internista barceloní de gran prestigi, continuador del’Escola de Medicina Interna fundada per Agustí Pedro i Pons | Rafael Pulido i Cuchí, considerat un dels pioners de la cirurgia funcional del càncer de laringe a Espanya | Marià Serra i Font, prohom del Maresme: metge, periodista i activista polític, home clau de l'expansió del catalanisme a la comarca i un dels pares del Canet modern | Joan Solé-Llenas, pioner de la Neuroradiologia a Espanya | Josep Torner i Totosaus, crurgià militar i professor del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona | Rosa Turu i Marsal, primera metgessa filla de Terrassa, dedicada a la pràctica de la Ginecologia | Juli Vallory i Carreras, un excel·lent cirurgià a la Lleida de la primera meitat del segle XX | Josep Ventalló i Vintró, metge terrassenc, especialmente actiu en l’àmbit polític i periodístic.

Vint-i-quatre metges més, diferents històries d'un mateix segle sense excepció malgrat que algun es forma encara al segle precedent

Josep Maria Aragonés i Ollé, bon neuròleg barceloní expert en les síndromes vertiginoses i els trastorns de l’equilibri | Eveli Barnadas i Vila, un dels pares del catalanisme olotí, influent periodista local, metge innovador, promotor de l'esport i la gimnàstica i gran activista social | Manuel Baselga i Monte, el pare de la Medicina del Treball a Espanya, infatigable defensor de la salut dels treballadors | Antoni Campmajó i Tornabell, metge otorinolaringòleg i humanista que fa una gran tasca de divulgació mèdica als mitjans de comunicació en els anys 1970 i 1980. Expert historiador de l'ORL | Hermenegild Carrera i Miró, metge, poeta, novel·lista i autor teatral. Home de la Renaixença i ideòleg del catalanisme de finals del segle XIX i principis del XX | Manuel Carreras i Roca, obstetre català, a més de notable historiador de la Medicina de Catalunya | Ferran Casadesús i Castells, otorinolaringòleg de molt bona formació quirúrgica, expert en la cirurgia de la laringe | Rossend Castells i Ballespí, metge militar lleidatà -ferit a la Guerra de Cuba- que té una dilatada activitat com a metge hidròleg a la península. També, com advocat, polític republicà i maçó | Melcior Colet i Torrabadella, ginecòleg de Barcelona del segle XX, mecenes de les arts, les lletres i l’esport, col·leccionista d’art i aficionat a la història del’automobilisme català | Josep Crous i Illa, director mèdic de diversos balnearis a diferents llocs del país i catedràtic de Medicina a Costa Rica | Lluís Delclòs i Soler, metge radiòleg tarragoní amb una gran carrera professional als Estats Units, considerat un dels pioners de la teràpia de radiació moderna | Francesc González i Fusté, el primer cap d’un servei hospitalari de Medicina Preventiva i Salut Pública de l’estat espanyol | Joan Lluch i Caralps, cirurgià traumatòleg i professor d’Anatomia de la Facultat de Medicina de Barcelona | Josep Mestres i Miquel, metge de Vilallonga del Camp que adquireix un a gran responsabilitat política i social a la Mancomunitat i, després,a la 2ª República. Interessat per la millora del rendiment agrícola que, també,exerceix de comerciant amb èxit | Josep Maria Nadal i Abella, un dels grans de l’Oftalmologia catalana del segle XX, expert en la Història de l’especialitat | Antoni Oliveres i Franquet, un excel·lent oftalmòleg de les terres de l’Ebre de la primera meitat del segle XX | Jesús Pérez-Rosales i Salamillo, metge ginecòleg i important col·leccionista d’art, filantrop i músic que dóna la seva extraordinària col·lecció d’art al Museu Maricel de Sitges | Josep Maria Plans i Molina, metge vallesà pioner de la reforma de l’Atenció Primària de Salut, creador d'un model integrador i participatiu | Agustí Prió i Llaberia, iniciador de la Radiologia a Catalunya conjuntament amb el seu cosí César Comas i Llaberia | Marc Riera i Mimó, pediatre de tres generacions d'igualadins i igualadines, un referent docent per als pediatres de l'Anoia | Josep Sarró i Condeminas, dermatòleg introductor del tractament amb ''Neo-salvarsan'' en els malalts de sífilis | Tomàs Seix i Miralta, tisiòleg, ajudant i col·laborador del professor Lluís Sayé. Director durant 28 anys del Dispensari Antituberculós de Barcelona | Pere Vallribera i Puig, gran expert en la Història de la Medicina de Catalunya | Salvador Vives i Casajuana, psiquiatre català, organitzador dels primers Serveis Psiquiàtrics de Catalunya en els anys de la República.

Un recull d’Història de la Medicina amb una vintena de metges del segle XX i un parell d'excepcions, com la que ens trasllada en el temps a quatre segles abans

Paulí Alcàntara i Riestra, metge uròleg nascut a Filipines format a Barcelona, jugador mític i primer ídol del futbol català | Francesc Xavier de Benavent i Camon (i Manaut i Camarasa), una personalitat mèdica destacada del darrer terç del segle XIX i primer del XX, especialment dedicat a la pràctica de l'Homeopatia | Antoni Carreras i Verdaguer, un dels dermatòlegs més apreciat de Barcelona, conservador de l'Arxiu d'Enric Granados | Antoni Cebrià Costa i Cuixart, metge del segle XIX, fundador de l’Escola Botànica catalana | Josep Fontbona i Ventosa, excel·lent clínic de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, president del Col·legi de Metges de Barcelona | Raimundo Frouchtman i Rager, pioner de l’Al·lergologia que s’esdevé en un referent nacional i internacional d’aquesta especialitat | Albert J Jovell i Fernàndez metge científic i humanista, defensor dels drets dels pacients i apòstol d’una medicina més humanitzada | Josep Mercadal i Peyrí, dermatòleg de Barcelona, pioner en Dermatologia Laboral | Cinto Muñoz i Arbat, una figura senyera de la Ginecologia i Obstetrícia a Catalunya, promotor de l’Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona | Eduard Padrós de Palacios, metge estomatòleg que juga un paper de gran importància en el món de l’excursionisme català | Esteve Padrós de Palacios, metge estomatòleg a la vegada que escriptor i crític literari | Joaquim Pla i Janini, metge que destaca per ser un dels pares dela fotografia del segle XX | Joaquín Plaza i Montero, metge pediatre que introdueix les especialitats pediàtriques a Catalunya | Tomàs Pumarola i Julià, clínic destacat i polític compromès, exiliat al’Argentina per culpa de la Guerra Civil | Antic Roca [o Antich Rocha, metge, filòsof i matemàtic, un dels homes més cultes a la Catalunya del segle XVI amb reconeixement arreu | Miquel Sales i Vázquez, el gran expert en Patologia Forense de Barcelona durant gran part del segle XX | Pau Teixidor i Tarrida, un metge rural amb una intensa activitat catalanista, aficionat a l’excursionisme científic i a l’espeleologia | Josep Tolosa i Carreras, metge que abandona la professió per convertir-se en un reconegut jugador i escriptor d’escacs. Un dels impulsors d’aquest joc a Catalunya | Antoni Valls i Conforto, brillant bacteriòleg dedicat a la recerca, durament castigat acabada la Guerra Civil espanyola.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.