Arxiu

Més històries de metges i de nissagues mèdiques, de pioners i triomfadors malgrat les dificultats de cada vida i del seu temps... També, del metge que no fa de metge o del metge alpinista que perd la vida a causa d’un fatídic accident...

Quim Borralleras i Gras, promotor d'actes artístics i culturals, ànima de la 'Penya Gran' de l’Ateneu Barcelonès, titllat de ‘sacerdot de l'amistat i mecenes espiritual' | Antoni Martí Cabanellas i Casanovas, un indià banyolí, dedicat a l’Homeopatia a l’illa de Cuba, que es retira de la vida professional a Mataró, ciutat a qui llega el seu patrimoni | Carles Carceller i Blay, gran especialista en Obstetrícia i Ginecologia, successor de Santiago Dexeus en la direcció de la Maternitat Provincial de Barcelona | Vicenç Falconer, doctor en Medicina i Filosofia, metge del cabildo de la Catedral de Tarragona, que té un gran prestigi en el seu temps | Pau Florejachs i Viladomiu, únic metge del Berguedà que té una actuació molt destacada d'abnegació i sacrifici durant l'epidèmia de còlera del 1854 a la vila de Berga | Albert Folch i Pi, metge Militar durant la Guerra Civil, catedràtic de Farmacologia, investigador i figura senyera de la traducció mèdica durant el seu exili a Mèxic | Jordi Folch i Pi, un dels investigadors catalans més destacat de tots els temps | Sixtus Fort, el primer cirurgià medieval que sabem que va fer una apendicectomia | Rafael Fuster i Chiner, prestigiós ginecòleg, introductor de l’estudi científic de l’esterilitat | Antoni Garcia i Llansó, metge, crític i historiador de l’art, divulgador de la cultura japonesa a Espanya | Salvador Goday i Casals, pediatre d'origen mataroní establert a Barcelona amb gran vocació mèdica i docent que contribueix a la transformació de la Maternitat Provincial | Josep Grañó i Otega, metge i alpinista que mor en el descens del Hidden Peak quan havia superat els 7.400 metres d'altitud | Martí Grivé i Cuní [o Martin Griver], metge i sacerdot granollerí del segle XIX, que exerceix l’activitat eclesiàstica com a Bisbe de Perth on deixa una empremta inesborrable | Manuel Hernández i Prieto, pioner en la irradiació corporal total a Espanya i fundador de l’Hospital Duran i Reynals, embrió de l’Institut Català d’Oncologia de Catalunya | Francesc Massana i Rovira, metge de capçalera amb una important obra sanitària a Martorell on va ser l’ànima del Club Natació | Calixt Noguer i Taberner, metge, farmacèutic, mestre i pedagog de prestigi a les comarques gironines a més de mecenes de La Cellera de Ter i d'altres pobles de la comarca, a cavall dels segles XIX i XX | Joan Oliveras i Farrús, anestesiòleg especialitzat en anestèsia obstètrica, introductor de l'anestèsia peridural a Espanya | Ignasi Miquel Pusalgas i Guerris, professor d'Anatomia del Reial Col·legi de Cirurgia. Director i preparador del primer Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona del XIX | Jacint Reventós i Bordoy, tisiòleg barceloní, un dels pioners de la Pneumologia a Catalunya i un dels metges més reconeguts de la Barcelona de la primera meitat del segle XX | Jacint Reventós i Conti, metge i home de cultura, gestor sanitari eficaç i expert en la història dels hospitals de Catalunya | Carles Saura i Castan, un dels primers neuròlegs catalans que publica sobre l'epilèpsia, a més de polític, alcalde del Pont de Suert i diputat de la Mancomunitat | Joaquim Torras i Pujalt, metge de terme de l'Hospital de la Santa Creu, el primer metge del nou Hospital de Sant Pau | Lluís Tuca i Barceló, pare de la Cirurgia Oncològica i de la quimioteràpia intraarterial a l’Estat espanyol a més de precursor internacional de les cures pal·liatives | Lluís Viladevall i Malgà, metge higiniesta i coautor, juntament amb l’arquitecte Puig i Cadafalch, de la ‘Memoria sobre el estado sanitario de la ciudad de Mataró’ el 1895 | Lluís Viladevall i Matheu, metge i director de l’Hospital de Mataró durant 48 anys, testimoni del pas d’un hospital tradicional a un dels primers hospitals comarcals catalans | Josep Viladevall i Pruna, director de l’Hospital de Mataró en els darrers 30 anys del segle XIX, impulsor d'importants millores i creador d'una farmàcia dins del mateix centre | Joaquim Vilar i Ferran, metge gironí, prolífic autor de diverses Topografies Mèdiques de diferents indrets de la península Ibèrica, totes elles guanyadores de premi | Josep Viñas i Cabot, metge mataroní gran dinamitzador de l’Obra Antituberculosa tant a la Universitat de Barcelona com a l’Hospital de Mataró durant bona part del segle XX.

Vint-i-vuit metges, majoritàriament del segle XX, alguns que van viure el XIX i uns pocs de segles anteriors, alguns pioners en la seva especialitat, reconeguts internacionalment i tots, exemple vocacional d’entrega als seus pacients

Josep Maria Aluja i Pons, polític i cirurgià de prestigi al Reus de mitjans del segle XX | Joaquim Barraquer i Moner, l’oftalmòleg català amb més prestigi internacional | Manuel Bofill i Pascual, un dels grans cirurgians de la província de Girona, fundador de la Clínica Bofill i benefactor de la Institució Magdalena Aulina | Josep Briansó i Salvadó, psiquiatre i polític reusenc, director de l’Institut Pere Mata de Reus fins a l’inici de la Guerra Civil | Climent Campà i Cardona, metge d’Osona de mitjans del segle XIX, amb molt prestigi local i autor d’una notable obra escrita que, malauradament, no s'ha conservat | Joaquim Carreras i Carreras, metge-cirurgià amerenc de vida breu però intensa que guanya prestigi com a metge de balneari i que conrea la poesia a finals del segle XIX | Tomàs Casals i Ibarz, reconegut metge i cirurgià lleidatà del segle XIX, primer professor de Gimnàstica de Lleida | Bonaventura Clotet i Massià, destacat neuròleg que exerceix a Barcelona durant la primera meitat del segle XX, reconegut pels seus estudis d'histologia comparada| Joan Colomines i Puig, metge, activista polític i cultural durant el franquisme i el postfranquisme a Catalunya | Pompeu Cotonat i Garcia [i Peius], metge igualadí amb un llarg historial de metge cooperant al servei de l’OMS a més d'escriptor de llibres sobre l’Àfrica i moltes altres experiències | Josep Maria Dexeus i Trias de Bes, ginecòleg català reconegut internacionalment, pioner de la salut integral de la dona | Manuel Duran i Ventosa, el primer deixeble de Ramon i Cajal a la seva càtedra de Barcelona, a més de metge carismàtic i destacada personalitat barcelonina | Francesc Feu, excel·lent anatomista català que arriba a ser metge de la família reial espanyola amb Carles II | Antoni Franquesa i Sivilla, metge del segle XIX i una de les figures rellevants de la política local del seu temps a Mataró | Ignasi de Gispert i Cruz, metge gironí, destacat neuròleg i escriptor | Faustí Llaveries i Viladomiu [i Llaverias d. 1939], un metge rural, implicat en la política municipal durant la República i benefactor del poble de Puig-reig | Oleguer Miró i Borràs, metge de gran prestigi a la Manresa de finals del XIX i principis del XX, activista cultural, publicista i defensor de la llengua i cultura catalanes | Bernardí Muntanya de Montserrat [i Bernardino Montaña de Montserrate], metge i cirurgià reial, professor de la Universitat de Valladolid, autor del primer tractat d’Anatomia publicat en castellà el segle XVI | Benet Paltor i Fiter, metge i botànic que participa en l’expedició espanyola a l’Orinoco, acompanyant el naturalista suec Pehr Löffling en el segle XVIII | Isidre Parellada i Torrents, metge i alcalde de Vilanova i la Geltrú amb una actuació professional molt destacada durant l’epidèmia de còlera del 1854, causa de la seva mort | Fèlix Pumarola i Busquets, metge de Salut Pública amb una notable expertesa docent | Joan Rancé,metge militar gironí del segle XVIII, catedràtic i director del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona | Pere Santaló i Castellví, metge i administrador de la Casa de Maternitat i Expòsits de Barcelona, amic íntim i metge de capçalera d'Antoni Gaudí | Rafael C de Sobregrau i Augé [RC o Rafael Comalrena], un pioner de la Cirurgia Vascular a Espanya | Josep Solà i Abadal, destacat metge higienista de Manresa amb una notable dedicació a la docència | Joan Soler i Damians, impulsor de l’Educació Física a Catalunya i home clau dels estudis sobre l’esport duts a terme durant els anys de la República al nostre país | Miquel Vilardell i Picas, exemple de metge rural en una zona de muntanya,competent professionalment i amb una dedicació extrema als seus pacients | Ramon Vinyes i Triadó, un metge rural de la comarca de la Selva valorat com a metge i coma prohom de gran cultura, molt interessat per la història i el patrimoni arqueològic local.

D’entre la vintena de nous metges que entren a la Galeria, per primer cop, quatre són metgesses pioneres que fa temps havien de ser-hi però sovint ens manca la informació per fer-ne la biografia

Antoni Aluja i Miquel, un metge de gran reputació a la ciutat de Reus d’entre segles XIX iXX, preocupat per l’Higienisme i autor d’unes estadístiques demogràfiques sanitàries, pioneres a l’Estat | Marcel·lí Andrés i Bernat, metge d’origen valencià, botànic i explorador, el primer espanyol que recorre la regió del golf de Guinea, a l'Àfrica, a principi de lXIX | Antoni Anglada i Torres, un metge pioner de l’Odontologia del nostre país del segle XIX | Josep Arola i Sala, metge, periodista i activista cultural i republicà català, prohom a la Manresa del primer terç del segle XX | Josepa Bastard i Martí, pediatra durant la República que, al final de la Guerra Civil, s'exilia a França on és metgessa de guerrillers fins al moment que emprèn viatge a Veneçuela | Josep Boniquet i Colobrans, metge dentista gironí iniciador de l’Odontologia preventiva a més de ser un destacat aquarel·lista pertanyent al grup d’artistes modernistes de Sitges | Emili Briansó i Planes, metge psiquiatre, fundador i director de l’Institut Pere Mata, dirigent del Partit Republicà i alcalde de la ciutat de Reus a cavall dels segles XIX i XX | Manel Camps i Clemente, un metge rural que ha estat alhora un erudit i un notable investigador de la Història de la Medicina catalana | Joan Carol i Montfort, home clau en el desenvolupament de l’Estomatologia catalana durant la primera meitat del segle XX | Gueraula de Codines, dona pionera de la Medicina, exemple de guaridora de gran èxit popular a l’època medieval a qui l’Església acusa de cometre crims | Francesca Fontova i Rosell, primera metgessa lleidatana que -com les seves antecessores- té problemes per matricular-se a la Facultat de Medicina a finals del segle XIX | Nissim ben Reuben Girondí, metge jueu català, reconegut talmudista del segle XIV, molt influent a la Barcelona del seu temps | Santiago Gresa i de Camps, farmacèutic i metge militar, expert en estudis geològics i reconegut africanista | Vicenç Guarner i Dalias, metge nascut a Catalunya, resident a Mèxic i naturalitzat mexicà, extraordinari cirurgià i humanista, líder mundial de la Cirurgia de l'Esòfag | Albert Lleó i Morera, el primer metge cap del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu, propietari de l'emblemàtica Casa Lleó Morera de Barcelona | Mercè Nart i Arrú, la primera metgessa aranesa i una de les primeres de Catalunya | Albert Oriol i Bosch, metge entregat a fomentar la millora de l’Educació Mèdica i impulsor dels valors del professionalisme mèdic bandera del segle XX, reconegut internacionalment | Josep Parés i Franques, un metge català en les Mines d'Almadén, el primer de l’Estat en descriure l’enverinament per mercuri, un pioner de la Medicina Laboral del segle XVIII | Emili Pi i Molist, el precursor de la Psiquiatria hospitalària a Catalunya i el més notable analista de l'obra de Cervantes del segle XIX | Pere Planas i Casanova, metge estomatòleg creador de la rehabilitació neuro-oclusal per prevenir i tractar precoçment les patologies de causa funcional degudes a maloclusions dentàries | Narcís Solà, primer, metge de Perpinyà, professor de l’Estudi de Medicina i Arts de Barcelona de primers del segle XVI | Baldomer Solà i Seriol, badaloní il·lustre benefactor de les classes pobres, poeta, doctor en Ciències Exactes i metge fundador i degà del Cos Mèdic Municipal de Badalona a finals del XIX | Joan Soler i Julià, un gran cirurgià de Barcelona, creador del primer Servei d’Anestesiologia de l’Estat espanyol de la primera meitat del segle XX | Lino Torre i Eleizegui, mestre de cirurgians, exemple d’esperit clínic i eloqüent humanisme per a les futures generacions de metges.

Dia 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora

Conèixer la història de les primeres metgesses, ens reafirma en reivindicar el dret d'igualtat d'oportunitats de les dones. Les pioneres de la Medicina no ho van tenir gens fàcil. Elles van anar obrint un camí que –ara- resulta natural per a totes les joves que -avui- són majoria a les aules, gairebé el 70%, però fa uns anys eren un 'rara avis'. Des del CoMB, la Galeria de Metges Catalans mira de recuperar la història d'aquelles pioneres sovint arraconades o ignorades.

https://blogcomb.cat/2019/03/07/pioneres-de-la-medicina/

La Galeria de Metges Catalans, més antiga que mai sense deixar d'estar al dia

Cresques Abiatar [o Abenrabí o Abnarrabí o Abiataz Aben], metge jueu, oftalmòleg i cirurgià, que opera de cataractes al rei Joan II amb èxit | Miracle Andreu i Boigues, una metgessa llicenciada a la Facultat del carrer del Carme el 1903, probablement la primera dona a formar-se com a ginecòloga amb Miquel A Fargas | Salvador Arias i Manen, uròleg tarragoní de pensament republicà i catalanista que, després de la Guerra Civil, es queda a la ciutat de Burgos on hi destaca professionalment| Francesca de Barcelona, muller de Berenguer Satorra o Çatorra, llevadora i cirurgiana que exerceix obertament a Barcelona a finals del segle XIV, pràctiques mediques per les què és reconeguda com a metgessa | Sheshet Ben Isaac Benveniste, gran personalitat mèdica medieval, metge de reis de la Corona Catalanoaragonesa de meitat del segle XII fins a principis del XIII | Jaume Bofill o de Bofill, cirurgià de l’emperador Carles V, protocirurgià i professor de l’Estudi de Medicina de Barcelona | Jafudà Bonsenyor [o Jaffuda o Jahuda], un altre metge jueu barceloní, traductor de l'àrab al català per encàrrec del rei Jaume II | Joan Bruguera,metge gironí del segle XV, professor a l’Escola de Medicina de Montpeller, fundador del Col·legi de Girona per als estudiants gironins | Francesc Carbonell i Solés, clínic barceloní excepcional, pediatre i internista que mor prematurament truncanta una carrera prometedora a principis del segle XX | Enric Cardona i Miret, metge de l’Armada que protagonitza una mort heroica en una de les batalles a Les Carolines, actual Micronèsia, a finals del segle XIX | Josep Maria Domènech i Mateu, un catedràtic d’Anatomia, expert en Embriologia, investigador i docent extraordinari | Jaume Esperalba i Terradas, cardiòleg mataroní que juga un destacat paper en la renovació de l’Hospital de Mataró a finals la dècada de 1970 | Josep Faura i Canals, catedràtic del Reial Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Navarra quan es crea el 1829 | Guillem Gaubert de Béziers, primer catedràtic de l’Escola de Medicina de l’Estudi General de Lleida a cavall dels segles XIII i XIV | Marcel Hortet i Pauló, metge militar, impulsor de la vacunació de la verola a la regió de la Vall de Ribes, autor del primer frau científic conegut a Catalunya a principis del segle XIX | Joan Jacme [o Joan el Jacobí o Johannes Jacobi], professor de l’Estudi General de Montpeller, metge de reis i papes, autor de la primera traducció al català d’un llibre de Medicina àrab | Jacob Mantino [o Ben Shemuel o Samuel], un altre metge jueu d’origen català que, de ben petit, ha d'exiliar-se amb la família per, després, fer una brillant carrera a Itàlia durant el segle XVI | Pompeu [o Pompeio] Pascual i Carbó, metge, pedagog i nacionalista català, renovadordels serveis pediàtrics de Girona i les seves comarques de mitjans segle XX i el seu cosí Pompeu Pascual i Coris [Peio], conegut com 'El metge de Llagostera', metge rural amb angoixes que, per superar-les, el duen a ser pintor, escultor, poeta i col·leccionista | Antonio Ricart [o Ricard o Ricardis], metge dels reis de la Corona d’Aragó i la personalitat més destacada de la Medicina baixmedieval catalanoaragonesa després d'Arnau de Vilanova | Miquel Sarrias i Domingo, cirurgià ortopèdic, deixeble del doctor Trueta, director de l'Institut Guttmann des de la seva creació | Berenguer Sarriera [o ça Riera o Çarriera], metge del rei Jaume II, traductor al català del 'Regimen Sanitatis ad regem Aragonium' i un dels metges catalans més notables de l’època medieval | Bonaventura Vallespinosa i Salvat, metge vilafranquí del segle XX que exerceix a Reus i destaca com a traductor al català d’obres de teatre franceses i italianes contemporànies | Simó Virgili, queixaler del rei Pere III, el primer dentista català del què se’n té notícia a mitjans del segle XIV.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.