Arxiu

Dia 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora

Conèixer la història de les primeres metgesses, ens reafirma en reivindicar el dret d'igualtat d'oportunitats de les dones. Les pioneres de la Medicina no ho van tenir gens fàcil. Elles van anar obrint un camí que –ara- resulta natural per a totes les joves que -avui- són majoria a les aules, gairebé el 70%, però fa uns anys eren un 'rara avis'. Des del CoMB, la Galeria de Metges Catalans mira de recuperar la història d'aquelles pioneres sovint arraconades o ignorades.

https://blogcomb.cat/2019/03/07/pioneres-de-la-medicina/

La Galeria de Metges Catalans, més antiga que mai sense deixar d'estar al dia

Cresques Abiatar [o Abenrabí o Abnarrabí o Abiataz Aben], metge jueu, oftalmòleg i cirurgià, que opera de cataractes al rei Joan II amb èxit | Miracle Andreu i Boigues, una metgessa llicenciada a la Facultat del carrer del Carme el 1903, probablement la primera dona a formar-se com a ginecòloga amb Miquel A Fargas | Salvador Arias i Manen, uròleg tarragoní de pensament republicà i catalanista que, després de la Guerra Civil, es queda a la ciutat de Burgos on hi destaca professionalment| Francesca de Barcelona, muller de Berenguer Satorra o Çatorra, llevadora i cirurgiana que exerceix obertament a Barcelona a finals del segle XIV, pràctiques mediques per les què és reconeguda com a metgessa | Sheshet Ben Isaac Benveniste, gran personalitat mèdica medieval, metge de reis de la Corona Catalanoaragonesa de meitat del segle XII fins a principis del XIII | Jaume Bofill o de Bofill, cirurgià de l’emperador Carles V, protocirurgià i professor de l’Estudi de Medicina de Barcelona | Jafudà Bonsenyor [o Jaffuda o Jahuda], un altre metge jueu barceloní, traductor de l'àrab al català per encàrrec del rei Jaume II | Joan Bruguera,metge gironí del segle XV, professor a l’Escola de Medicina de Montpeller, fundador del Col·legi de Girona per als estudiants gironins | Francesc Carbonell i Solés, clínic barceloní excepcional, pediatre i internista que mor prematurament truncanta una carrera prometedora a principis del segle XX | Enric Cardona i Miret, metge de l’Armada que protagonitza una mort heroica en una de les batalles a Les Carolines, actual Micronèsia, a finals del segle XIX | Josep Maria Domènech i Mateu, un catedràtic d’Anatomia, expert en Embriologia, investigador i docent extraordinari | Jaume Esperalba i Terradas, cardiòleg mataroní que juga un destacat paper en la renovació de l’Hospital de Mataró a finals la dècada de 1970 | Josep Faura i Canals, catedràtic del Reial Col·legi de Medicina, Cirurgia i Farmàcia de Navarra quan es crea el 1829 | Guillem Gaubert de Béziers, primer catedràtic de l’Escola de Medicina de l’Estudi General de Lleida a cavall dels segles XIII i XIV | Marcel Hortet i Pauló, metge militar, impulsor de la vacunació de la verola a la regió de la Vall de Ribes, autor del primer frau científic conegut a Catalunya a principis del segle XIX | Joan Jacme [o Joan el Jacobí o Johannes Jacobi], professor de l’Estudi General de Montpeller, metge de reis i papes, autor de la primera traducció al català d’un llibre de Medicina àrab | Jacob Mantino [o Ben Shemuel o Samuel], un altre metge jueu d’origen català que, de ben petit, ha d'exiliar-se amb la família per, després, fer una brillant carrera a Itàlia durant el segle XVI | Pompeu [o Pompeio] Pascual i Carbó, metge, pedagog i nacionalista català, renovadordels serveis pediàtrics de Girona i les seves comarques de mitjans segle XX i el seu cosí Pompeu Pascual i Coris [Peio], conegut com 'El metge de Llagostera', metge rural amb angoixes que, per superar-les, el duen a ser pintor, escultor, poeta i col·leccionista | Antonio Ricart [o Ricard o Ricardis], metge dels reis de la Corona d’Aragó i la personalitat més destacada de la Medicina baixmedieval catalanoaragonesa després d'Arnau de Vilanova | Miquel Sarrias i Domingo, cirurgià ortopèdic, deixeble del doctor Trueta, director de l'Institut Guttmann des de la seva creació | Berenguer Sarriera [o ça Riera o Çarriera], metge del rei Jaume II, traductor al català del 'Regimen Sanitatis ad regem Aragonium' i un dels metges catalans més notables de l’època medieval | Bonaventura Vallespinosa i Salvat, metge vilafranquí del segle XX que exerceix a Reus i destaca com a traductor al català d’obres de teatre franceses i italianes contemporànies | Simó Virgili, queixaler del rei Pere III, el primer dentista català del què se’n té notícia a mitjans del segle XIV.

Marbre, pedra, paper i clixés per il·lustrar les –potser- 24 figures més diverses de la Galeria de Metges Catalans

Antoni Ariet i Barberis, metge rural i alcalde de Viladrau amb una dedicació intensa i exclusiva als seus convilatans durant la primera meitat del segle XX | Emili de Balanzó i Cabot, un pediatre barceloní molt prestigiós i actiu dels anys 30 als 70 del segle XX | Josep Borrell i Pedrós, traumatòleg de gran prestigi en Medicina de l’Esport, metge del FC Barcelona durant més de vint anys | Ildefons Canicio i Garcia, un metge de capçalera, destacat lluitador contra el paludisme a les terres de l'Ebre bona part del segle passat | Vicenç Castelló [o Cacciallebre o Catxallebre], un catedràtic de l’Estudi General de Barcelona i conseller de l’Ajuntament de Barcelona a cavall dels segles XVI i XVII | Ludvik Drobnici Orazem, un metge pioner en l’estudi i aplicació de l’infectologia en la pràctica clínica amb una reconeguda tasca investigadora i docent | Josep Fabré i Tersol, cardiòleg barceloní del segle XX, coautor de l’article que justifica l’epònim de la Síndrome de Martorell-Fabré | David Ferrer i Mitayna, metge, periodista i promotor esportiu, principal propagandista de la Gimnàstica de finals del segle XIX | Francisco García-Valdecasas i Santamaría, un mestre de la Farmacologia, creador d’una potent escola universitària catalana d’aquesta especialitat | Antoni Gendrau i Tuyet, una referència mèdica del Berguedà, metge carismàtic i compromès amb el país cultural i políticament | Jaume Genover i Carreras, metge cirurgià, polític i jutge municipal de Banyoles a cavall dels segles XIX i XX | Salvador Guardiola i Guarro, un dels metges internistes més actius de la ciutat de Tarragona, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla en els anys seixanta del segle XX | Manuel Moles i Marquina, exemple de metge rural del segle XX, estimat per tota la població que atén a La Pobla de Lillet i poblacions properes de la comarca del Berguedà| Jordi Moret i Marguí, metge garrotxí, excursionista i historiador, creador d'una fundació per a la conservació de les memòries i llegats personals i dels avantpassats | Antoni Musa [o Antonius o Antoninus], metge i botànic tarragoní que es converteix en el metge de l’emperador romà Cèsar August | Pere Parcet i Viñuales, cirurgià de Manlleu, amb experiència com a metge militar durant la Guerra del Francès i en les Guerres Carlines | Miquel Puig i Massana, un dels metges pioners de la Cirurgia Cardíaca catalana i espanyola | Joan Rocamora i Cuatrecasas, metge català exiliat per la seva participació en la Guerra Civil, que promou i manté la cohesió entre els catalans residents a l’Argentina | Rafael Rodríguez Méndez, notable metge higienista i un dels millors catedràtics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona d’entre segles | Baltasar Serradell i Planella, metge barceloní a cavall dels segles XIX i XX, dedicat al’excursionisme científic que reuneix una valuosa col·lecció de minerals, fòssils i mol·luscs | Joan Surós i Forns, notable internista i digestòleg de l’Hospital Clínic on exerceix una gran labor docent i assistencial | Lluís Gonzaga Thomasa i de Subirà, metge de referència a la vila de Torelló i la Vall del Ges des dels anys vint fins al cinquanta del segle XX | Joan Veiret i Amat, un metge rural carismàtic de la primera meitat del segle XX, alcalde de la població on exerceix de metge, Sant Feliu Sasserra, a la comarca del Bages | Tomàs Ventosa i Lledó, un dels metges catalans nomenat catedràtic del Reial Col·legi Medico Quirúrgic de Burgos a principis del segle XIX.

Suggeriments i participació

Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.