Biografia

Comença els estudis de Medicina a Barcelona el 1899 . Per poder pagar-se'ls, al mateix temps, ha de fer de barber. El 1906, un cop graduat, entra a treballar amb el Dr. Enric Ribas i Ribas, cap d’un Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 1921, a la mort del Dr. Àlvar Esquerdo, ocupa la seva plaça com a director d‘un altre Servei de Cirurgia del mateix hospital. Abans, l’any 1915, havia obert una petita clínica al carrer Rosselló i sis anys després inaugura un nou establiment al carrer Buigas: la Clínica Corachan que continua en funcionament fins a l’actualitat. L’any 1933, és nomenat professor lliure de Patologia Quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Dos anys abans, ha fundat junt amb els Drs. Enric Ribas i Ribas i els germans Antoni i Joaquim Trias i Pujol, la Revista de Cirugía de Barcelona.

L'any 1933 presideix el Sindicat de Metges de Catalunya. El mes de maig del 1936, és nomenat Conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat, càrrec del que dimiteix poc després de començada la guerra civil.

El 1937 s’exilia a Veneçuela on dirigeix l’Institut de Cirurgia Experimental de Caracas. Torna a Catalunya el 1941 i l’any següent mor en una epidèmia de tifus exantemàtic que afecta Barcelona.

Corachan té un gran prestigi professional per la seva contribució al desenvolupament de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya. Practica, també, la traumatologia. Ha creat escola i, entre els seus deixebles, cal recordar a Joan Prim, Josep Trueta, Jaume Pi i Figueras, Antoni Llauradó, etc. Sense oblidar, el seu propi fill, Manuel Corachan Llort, notable neurocirurgià mort prematurament de forma tràgica durant la guerra civil. Corachan és autor de dos llibres i director de l'edició del Diccionari de Medicina (1936), el primer en llengua catalana, per encàrrec del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat l’any 1930.

CHP