Biografia

Nascut a Xiva, capital de la comarca valenciana de La Foia de Bunyol, comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1899. Per poder pagar-se'ls, al mateix temps, ha de fer de barber. El 1905, un cop graduat, entra a treballar amb el cirurgià Enric Ribas Ribas, cap d’un Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 1921, a la mort d'Àlvar Esquerdo, ocupa la seva plaça com a director d‘un altre Servei de Cirurgia del mateix hospital. Abans, l’any 1915, Manuel Corachan ha obert una petita clínica al carrer Rosselló i, sis anys després, inaugura un nou establiment al carrer Buigas: és la Clínica Corachan que continua en funcionament fins a l’actualitat.

L’any 1933, Manuel Corachan és nomenat professor lliure de Patologia Quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona i, dos anys abans, ha fundat la Revista de Cirugía de Barcelona juntament amb els cirurgians Enric Ribas Ribas i els germans Antoni Trias Pujol i Joaquim Trias Pujol.

Membre del Sindicat de Metges de Catalunya, el 1933 Manuel Corachan és elegit president mentre que, el maig del 1936, és nomenat Conseller de Sanitat i Assistència Social del Govern de la Generalitat, càrrec que abandona per dimissió poc després de començada la Guerra Civil. El 1937, viatja a Veneçuela on viurà exiliat mentre dura l'escomesa com a director de l’Institut de Cirurgia Experimental de Caracas. Torna a Catalunya el 1941 i mor en una epidèmia de tifus exantemàtic que afecta Barcelona l'any següent.

Corachan té un gran prestigi professional per la seva contribució al desenvolupament de la Cirurgia General i Digestiva a Catalunya. Practica, també, la Traumatologia. Ha creat Escola i, entre els seus deixebles, cal recordar a Joan Prim, Josep Trueta, Jaume Pi Figueras, Antoni Llauradó i molts altres sense oblidar el seu propi fill, Manuel Corachan Llort, notable neurocirurgià que mor prematurament de forma tràgica en el transcurs de la Guerra Civil.

Manuel Corachan és autor de dos llibres i director de l'edició del Diccionari de Medicina que es publica el 1936, essent el primer de la Llengua Catalana que sorgeix per encàrrec del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que se celebra el 1930.

CHP