Biografia

Continuador d’una saga de metges catalans que es remunta a principis del segle XVIII amb Salvador Llaurador i Altirriba de Rocafort de Queralt tot i que molt abans ja es troben curanders, sangradors i cirurgians entre els seus avantpassats. L’Antoni i el seu germà Francesc són la novena generació de metges d’aquesta nissaga, fills del cirurgià de Sants, Francesc Llauradó i Clavé.

Antoni Llauradó i Tomàs estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1932. Aviat, entra com a metge assistent al Servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau que dirigeix Manuel Corachan, molt amic del seu pare. Comença a donar classes a la recent creada Universitat Autònoma de Barcelona fins que es mobilitzat i destinat als hospitals del front com a cap d’un equip quirúrgic l’any 1937. Acabada la guerra, retorna a l’Hospital de Sant Pau on, llavors, el seu cap és Joan Puig-Sureda de qui sempre es considerarà deixeble. Inicialment, amb el mestre Puig-Sureda s’aproxima al Servei de Patologia Digestiva, dirigit pel doctor Gallart-Monés i, més tard, per Pinós-Marsell i Vilardell-Viñas. Aquesta formació li permet especialitzar-se en Cirurgia Digestiva i, més concretament, en cirurgià de les vies biliars.

Antoni Llauradó, amb quaranta anys, es queda vidu de Mercè Oller i Corominas amb qui ha tingut quatre fills. Els dos bessons, Antoni i Josep Maria, ginecòleg i cirurgià respectivament, només tenen vuit anys però el doctor Llauradó no es torna a casar.

L'any 1971, quan es jubila el doctor Prim Rosell, cap d’un dels serveis de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau, el succeeix Antoni Llauradó. El prestigi adquirit a l’Hospital, la seva gentilesa i bonhomia, fan que es converteixi en un dels cirurgians més actius de Barcelona. Opera en la clínica privada, creada pel seu pare i que duu el nom de la nissaga.

Home preocupat pels avenços que es van produint en la seva àrea de coneixement, periòdicament, visita els centres europeus de prestigi com la clínica del professor Schmieden a l’Hospital Universitari de Frankfurt. Aquí, hi fa una estada de 6 mesos quan acaba la carrera i aprèn els procediments més moderns d’extirpació dels tumors rectals. Viatja, també, als Estats Units, a Japó i Filipines pe aprendre les noves tècniques quirúrgiques. Llauradó Tomàs és pioner en procedir papilotomies i en fa més de 1000. Practica, també, nombroses colecistectomies, vagatomies i piloroplasties.

Llauradó fou membre de la majoria de societats europees de Cirurgia general i digestiva. El 1980, ingressa com a membre numerari a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i pronuncia el discurs La cirurgia que jo he viscut (1932-1977), exposició i crítica. El 1978, rep el premi Virgili atorgat per la Societat Catalana de Cirurgia.

MBC