Biografia

Fill de Josep Garcia i de Rosa Llauradó, estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona essent alumne intern a la càtedra de Patologia i Clínica Mèdica del professor Gibert Queraltó i, un cop llicenciat l’any 1950, es queda al seu Servei de l’Hospital Clínic com a metge assistent fins a finals de l’any 1952. En aquest moment, becat per l’Institut Britànic per ampliar estudis a l’estranger, Josep G Llauradó fa una estada de dos anys a Londres al Departament de Medicina de l’Escola de Medicina de Postgrau on, al costat del professor John Mc Michael, s’inicia en la recerca de les hormones suprarenals i els seus efectes en els malalts quirúrgics.

A Londres, Llauradó posa en marxa la tècnica de la fotometria de flama apresa a la càtedra de Farmacologia del professor Garcia-Valdecasas a Barcelona. Ho aconsegueix fent servir un fotòmetre -finançat de la seva pròpia butxaca- per poder fer les determinacions de sodi i potassi que precisa per elaborar la seva tesi doctoral. Aquest coneixement és el que li permet participar en el descobriment de l’aldosterona que es fa a Londres.

Acabada la beca el 1954, Josep G Llauradó accepta una plaça de professor associat o lecturer amb dret a investigar sobre l’hiperaldosteronisme a la Universitat d'Otago a Nova Zelanda on se n'hi va per estar-s'hi fins al 1957. Ara, es desplaça cap als Estats Units on, primer, fa la residència en Medicina Interna al MD Anderson Hospital de la Universitat de Houston, a Texas. Més endavant, passa a treballar al Departament de Bioquímica de la Universitat de Utah a Salt Lake City.

Del 1960 al 1961, Llauradó treballa com a endocrinòleg al Pfizer Research Medical Laboratory de Groton, a Connecticut on, ara, s’interessa pel camp emergent de l’Enginyeria Biomèdica i l’aplicació dels ordinadors en Medicina. Aquí, decideix canviar d’orientació professional i fa un període de formació en Enginyeria Biomèdica a l’Hospital de la Universitat Hahnemann de Philadelphia on, el 1963, obté un Màster en Enginyeria Elèctrica per la Universitat de Drexel, també a Philadelphia.

De seguida, Garcia-Llauradó és contractat com a professor associat d’Enginyeria Biomèdica a la Universitat Marquette de Milwaukee, a Wisconsin, on, el 1965, obté la nacionalitat nord-americana i es casa. Aquí, entre el 1967 i el 1982, imparteix classes d’Enginyeria Biomèdica als estudiants de pregrau i de postgrau. Però, novament, Garcia Llauradó torna a fer un canvi d’orientació i decideix formar-se Medicina Nuclear al Froedtert Hospital, centre hospitalari universitari afiliat al Medical College de Wisconsin, Milwaukee. Aquí, el 1970, se l’ha contractat com a professor i director clínic del Servei de Medicina Nuclear del VA Medical Center on s’està fins al 1983 perquè passa a dirigir el Servei de Medicina Nuclear del Jerry L Pettis Memorial Veterans Hospital, a Loma Linda de Califòrnia on, al mateix temps, ha estat nomenat professor del Departament de Radiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Loma Linda on –ara sí- romandrà fins a la seva jubilació.

Garcia-Llauradó publica nombrosos articles a les revistes de referència més prestigioses com són The Lancet, British Medical Journal, Endocrinology, Clinical Science, American Journal of Physiology, Journal of Nuclear Medicine, Metabolism, JAMA, Surgery i American Heart Journal. A més, del 1985 al 1996, ha estat director de l’International Journal of Biomedical Computing i editor associat d’Environmental Management and Health, revistes on hi contribueix assíduament.

Tot i fer la carrera a l’estranger i especialment als Estats Units, Llauradó manté el seu vincle amb Catalunya al llarg de tota la vida. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i, el 1973, és el primer professor visitant d’Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Barcelona mentre que, l’any 1976, Edicions 62 li publica el seu llibre Introducció a l'Enginyeria Biomèdica, després de guanyar el Premi Dr. August Pi i Sunyer el 1975, un any que també es presenta a la secció científica dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas, després de participar en altres d'aquests certamens. No en va, Llauradó és l'impulsor de la creació del Casal dels Catalans de Califòrnia i n’és el president del 1989 al 1991. El 1989, durant una estada a Catalunya, dóna la lliçó Àtoms per a la salut, Joan d'Alòs al centre Quirúrgic Sant Jordi de Barcelona.

Sobreviu la seva esposa Deirdre Anne Mooney -Deidre A Llauradó- infermera neozelandesa a qui coneix durant la seva estada a l’illa de Nova Zelanda i traspassada el 9 setembre del 2015. El matrimoni té tres fills establerts als Estats Units. Un és el cirurgià plàstic Raymund J Llauradó mentre que els altres dos es dediquen al Dret: Mireya Llauradó i Wilfred A Llauradó.

MBC