Biografia

Fill del metge de Santpedor Ignasi Llatjós i Prunés i nét de l’alcalde de Manresa Francesc Llatjós i Perramon, fa els primers estudis a Santpedor i Manresa. Inicia la carrera de Medicina a Barcelona el 1933, que és interrompuda per la guerra, i es llicencia després, l’1 de juliol de 1940. Durant la carrera, havia assistit a alguns parts a l’Hospital Clínic però encara no tenia la intenció de dedicar-se a la Obstetrícia. Durant la contesa fa de sanitari a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, al sanatori del Miracle de Riner, és enviat al front i finalment empresonat. Ja metge, Ramon Llatjós fa de suplent del metge del poblet de Fonollosa, a la comarca del Bages, fins el 1942, on es veu obligat a fer parts, alguns d’urgència, a les masies del poble, circumstància que –ara sí- li desvetlla la vocació per l’Obstetrícia.

Cursa el doctorat i oposita a la plaça de metge intern del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Clínic, dirigit pels catedràtics Pere Nubiola i Víctor Conill, i arriba a ser adjunt de càtedra. El 1944, acabada la seva formació, es trasllada a Manresa on s’estableix professionalment i, en poc temps, esdevé un referent en el camp de la Tocoginecologia a la comarca del Bages. El 1950 contrau matrimoni amb Teresa Sanuy, amb qui tindrà set fills, alguns metges.

Llatjós és l’introductor al Bages de tots els progressos en el camp de l’Obstetrícia que es produeixen en la segona meitat del segle XX com, entre d’altres, l’ús de les ventoses o de la raquianestèsia i, molt especialment, ell s’encarrega de convèncer tant a la població com a les llevadores dels beneficis que els parts tinguin lloc en clíniques i no als domicilis de les parteres. Generalitza l’analgoanestèsia i propugna el treball en equip per garantir la màxima seguretat i eficàcia en l’atenció de les gestants, aconseguint una reducció considerable de la mortalitat materna i perinatal al Bages.

Ramon Llatjós desenvolupa la seva activitat a la Clínica Sant Josep de Manresa que, gràcies al seu dinamisme, es converteix fins inicis del segle XXI en centre de referència en el camp de l’assistència maternoinfantil de la Catalunya central; també treballa a l’Ambulatori de la Seguretat Social i al seu propi consultori, on crea escola. Fa tasca docent a l’Escola de Formació Social 'Torras i Bages' i, també, a l’Escola d’Infermeria 'Farreras Valentí', de la qual n’és el director. Té una intensa activitat al món associatiu, cultural i veïnal; també és un activista del Gremi de Sant Lluc. El 1966, és fundador -juntament amb el pintor Estanislau Vilajosana, el cardiòleg Josep Corrons i el metge Josep Saló Serra- de la Llibreria Símbol, dedicada a la venda i difusió de llibres en català. Membre destacat del teixit associatiu local, gran emprenedor i home d’idearis ferms, l’esperit catalanista el duu al camp polític i és un dels membres fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya, partit amb el és elegit regidor a l’Ajuntament de Manresa en la primera legislatura democràtica. Compateix moltes iniciatives amb un altre metge important, Simeó Selga Ubach. És director de la Clínica Sant Josep entre finals dels setanta i el 1989.

Entre el 1966 i el 1968, Ramon Llatjós Planas és vicepresident de la Junta Directiva de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, rep un homenatge multitudinari el 1992 i l’any 1997 és nomenat Mestre de la Ginecologia Catalana, distinció que tenen molt pocs professionals. L’any 2000, la Delegació del Bages del Col·legi de Metges li ret homenatge i demana a l’Ajuntament de Manresa que dediqui un dels seus carrers a la seva memòria, honor que li atorga el 2001.

LGS