Biografia

Neix en una família benestant sense cap familiar metge, el pare és advocat. Acabat el batxillerat a l’Institut de Barcelona el 1902, comença la carrera a l’Hospital de la Santa Creu i l’acaba al Clínic, D’estudiant es alumne intern pensionat i ajuda a operar el professor Miquel Arcàngel Fargas, de qui es converteix en deixeble. Es llicencia amb premi extraordinari l’any 1909. Tot seguit, Víctor Cònill Montobbio passa un semestre a Berna al servei del Dr. Kocher més dos anys a Munich amb el Dr. Doderlein, on s’interessa especialment per la Radioteràpia ginecològica. Estudia, també, Psicoteràpia a París i, anys després, és un dels primers especialistes que introdueix aquesta branca a la Ginecologia. El 1912, es doctora a Madrid amb la tesi La pubitomia, la cesarea abdominal y la craniotomia como operaciones de concurrencia en el tratamiento de las estenosis pélvicas. L’any següent, accedeix com a professor auxiliar a la càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia que regenta el seu mestre. L’any 1921, obté plaça de metge de número a la Maternitat Provincial de Barcelona.

El 1927, encara jove però ja prestigiós ginecòleg, Víctor Cònill ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) on pronúncia el discurs d’entrada titulat Ensayo de correlación endocrino-psicológica en la mujer. (Fundamentos biológicos del destino de la mujer). L’any 1933, guanya per oposició la càtedra d'Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Santiago de Compostel·la on s’hi està fins a final de 1934 quan torna a Barcelona i s’hi estableix definitivament en ocupar –per votació- la càtedra que ha deixat vacant el professor Bonafonte.

Victor Cònill Montobbio, que realitza una gran tasca assistencial i docent, essent creador d’una important escola, és una de les figures més rellevants de la Ginecologia catalana i espanyola del segle XX. Domina la cirurgia ginecològica tant de la via abdominal com de la vaginal, és introductor de les noves tècniques quirúrgiques que es practiquen a fora i d’altres que són innovacions originals seves. És, també, l’introductor de la Radioteràpia en els tractaments ginecològics. Molt interessat en l’Endocrinologia femenina –particularment, per la seva incidència en la pubertat- així com en els aspectes psicosomàtics de la Ginecologia, tema que coneix bé i tracta al seu discurs d’ingrés a la RAMC i, el 1952, en una conferencia a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears que es titula Ginecología psicosomática: de la Psicofísica al Psicoanálisis y a la Psicosomática.

Autor de múltiples textos, la seva obra més important és el Tratado de Ginecologia y de Técnica Terapéutica Ginecológica, publicat el 1946 que, reeditat en cinc ocasions, es constitueix en un clàssic de la Ginecologia iberoamericana. En l’actualització de les darreres edicions, hi col·labora el seu fill Víctor Cònill Serra, també ginecòleg i catedràtic.

Acabada la Guerra Civil, Víctor Cònill Montobbio, com molt altres metges que romanen al país, pateix la depuració franquista però, rehabilitat gràcies als informes favorables que emeten tant la Policia com el Bisbat de Barcelona, exerceix de manera ininterrompuda fins a l'any 1956, moment en què es jubila i abandona la càtedra. Al marge de la docència, però, s’ha dedicat amb intensitat a la Ginecologia privada. L’any 1927 obre la Clínica Cònill al carrer Camèlies, a la zona alta de la ciutat, petita però molt ben equipada i dotada d’un laboratori d’experimentació animal on es desenvolupen part dels treballs d’algunes tesis doctorals. També, compta amb la col·laboració d’un altre ginecòleg, Aureli Oslé Font, que s’esdevé un puntal a la Clínica dels Cònill sempre en un segon pla tot i que és un gran anatomopatòleg ginecològic.

Més enllà de la Ginecologia, Victor Cònill Montobbio és un gran humanista, que conrea les seves aficions lingüístiques i musicals. Els estudis històrics són una altra de les seves especialitats, destacant entre d’altres La ginecología de Hipócrates i la Historia de la histerectomía vaginal on apunta Andrés Cruce, un metge de Granada, com el primer en practicar aquesta tècnica l’any 1560.

L’any 1923, la família Cònill Montobbio lliura a la Biblioteca de Catalunya el fons dels seus avantpassats, els Renart, entre els què s’hi troba un manuscrit original de l’Oda a la Pàtria d’Aribau. L’any 1925, Víctor Cònill Montobbio funda i presideix la Lliga Catalana contra el Càncer. És president i soci honorífic de nombroses societats ginecològiques de tot el món, esdevé president de la Societat Ginecològica d’Espanya el 1956.

Posseïdor de diverses condecoracions, és remarcable la Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat que se li concedeix el mateix any 1956. El 1967, coincidint amb la seva jubilació, és nomenat president honorari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

MJCP