Biografia

Nascut a Cal Fuster de la Plaça, és el segon fill de Francesc Fargas i Francesca Roca, pagesos alhora que fabricants de roba en un teler que instal·len al costat del banc de fuster de l’avi. Fet el batxiller als Escolapis de Moià, Miquel Arcàngel Fargas i Roca es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1881, obtenint premi extraordinari després d’haver estat alumne intern pensionat per la mateixa Facultat. L’any següent, es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi titulada Anatomia, fisiología y patología de la capsula interna.

De tornada a Barcelona, encara el 1882, el jove Fargas s’atreveix a fer -amb només 23 anys- una extirpació d’un quiste d’ovari gegant que corona amb èxit, demostrant una destresa quirúrgica i uns coneixements anatòmics que el col·loquen a l’alçada dels cirurgians més experts del moment. Tot i així, el seu interès inicial no gira entorn la Ginecologia sinó que és ben divers com ho demostren els primers articles que publica quan encara és estudiant. El 1978, apareix el Laboratorio de Fisiologia, Cisticercos en el conejo a la Revista Ciencias Médicas de Barcelona on, l’any següent, també surt l’article Nuevo aparato para la transfusión de la sangre del Dr. Coll y Pujol. Escriu, a més, al Boletín Médico Escolar on tracta La acción fisiològica del café o Hermafrodismo. El seu primer llibre és la traducció de Nuevos elementos de Patología Clínica Médica de Laveran i Teissier, que fa amb L Formiguera el 1880, sota la direcció d’Àlvar Esquerdo, amb qui Fargas ha començat a sentir-se fortament atret per la Cirurgia, tenint a prop també els cirurgians Antonio Morales i Salvador Cardenal.

Ja el 1883, obté per oposició la plaça de director mèdic dels Museus Anatòmics a la Facultat de Medicina de Barcelona, moment en què apareix la seva primera obra en solitari Anatomía de los centros nerviosos. A principis d’aquest any, a més, Fargas duu a terme la primera histerectomia per mioma intrauterí. Poc més d’un any després, aquesta mateixa operació ja la fa per via abdominal. I és, també, aquest any 1884 quan, juntament amb l’uròleg Formiguera, Fargas obre la seva primera clínica a un pis del número 133 del carrer Hospital, una clínica de 25 habitacions que està dotada de bons recursos i ben assistida. Aquí, ja opera en unes condicions d’asèpsia inusitades a l’època i totalment absents en les seves primeres intervencions quirúrgiques.

L’any 1893, és crucial en la vida de Miquel A Fargas. No sols trasllada la seva clínica ginecològica al carrer Consell de Cent, número 307 cantonada amb la Rambla de Catalunya, considerada a l’època com a “casa de curació model com cap més a Espanya i poques a l’estranger”. És l’any que, també, guanya les oposicions a la càtedra d'Obstetrícia i Ginecologia, càrrec que ja venia exercint a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, a partir de 1906, al nou Hospital Clínic on es divideixen la càtedra amb Joaquim Bonet, titular de Tocologia, mentre Fargas es reserva la Ginecologia de la qual s'encarrega fins a la seva mort el 1916. Les seves experiències quirúrgiques nodreixen tant les seves classes com la redacció del reputat Tratado de Ginecología, que s’imprimeix el 1903. Abans, surt la Primera serie de 10 ovariotomías, obra en què Fargas ja demostra que és pioner en la Cirurgia Ginecològica catalana com ho és, també, de les primeres operacions que es fan de: histerectomia per mioma intrauterí el 1883, gastroenterostomia el 1885, laparotomia per embaràs ectòpic el 1892 i, també, de la primera cesària, que es realitza el 1910.

Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1894 i corresponent estranger de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina alhora que és membre de l’Institut Rubio de Terapèutica Operatòria de Madrid, és a més soci honorari de la Societat d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat Imperial de Moscú, entre moltes altres societats científiques. Fargas presideix diverses institucions mèdiques catalanes com l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant els biennis de 1897-1898 i 1902-1904. També, és al capdevant de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans i és promotor del I Congrés de Metges de Llengua Catalana que se celebra a Barcelona l’any 1913.

Fargas és un home compromès políticament, forma part del grup que funda la Unió Regionalista fins a l’any 1901, moment en què es fusiona amb el Centre Nacional Català per formar la Lliga Regionalista, que presideix el doctor Bartomeu Robert amb Miquel A Fargas de vicepresident. La seva acció política es centra en els temes sanitaris i l’ensenyament mèdic. El 1914, és nomenat Senador del Regne per la Universitat de Barcelona, posició que utilitza per defensar l'autonomia universitària catalana. La seva elecció coincideix amb la constitució de la Mancomunitat de Catalunya amb Prat de la Riba com a president, que nomena Fargas conseller en les tasques de govern relatives a qüestions sanitàries. Entre les múltiples mostres d’aquest assessorament, destaca el decisiu impuls donat al Cos Mèdic de la Casa Provincial de Caritat i a la transformació de la Casa de Maternitat, projecte que es veu truncat per la mort prematura de Fargas el 1916, a causa d’un vessament cerebral.

Casat amb Carolina Raymat, filla d'uns terratinents lleidatans, de Lleida, tenen set fills, dels quals, el gran i únic noi és el metge Miquel Fargas Raymat (Barcelona, 1891-1925), continuador del seu pare però que mor prematurament amb només 33 anys d’una meningitis juntament amb un fill seu. La nissaga, però, té continuïtat amb el casament de les seves filles. Per una banda, el seu nét Francesc Morer Fargas (1934-1986) és metge i les seves besnétes també són metgesses: Astrid i Carla Morer Liñán. Per una altra banda, la seva filla Montserrat es casa amb el cirurgià Antoni Trias Pujol, matrimoni que relaciona les principals famílies de cirurgians catalans amb el casament de Ramon Trias Fargas i una filla de Josep Trueta, entroncant de nou amb Joaquim Trias Pujol, a qui segueixen professionalment els seus fills -també cirurgians- Antoni (1928-1998) i Ramon Trias Rubiès, casat amb una filla del mestre Joan Puig-Sureda. D'altra banda, la germana petita dels Trias Rubiés es matrimonia amb Moisès Broggi. Aquesta branca, actualment, està representada per Marc Antoni Broggi Trias i Maria Isabel Trias Puig-Sureda.

AZ