Biografia

Fill de terratinents, estudia el batxillerat a Màlaga i la carrera de Medicina a la Universitat de Granada. Un cop llicenciat, viatja per França, Alemanya i els països nòrdics on visita diferents centres mèdics per ampliar la seva formació. De tornada, es trasllada a Madrid on guanya les oposicions a la plaça de cirurgià a l’Hospital de la Princesa tot i que hi roman poc temps perquè, aviat, es presenta a oposicions a sanitat militar i serveix com a capità metge en la campanya de Cuba. El 1876, quan té només 28 anys, guanya la càtedra d’Anatomia Topogràfica i Quirúrgica, Apòsits i Embenatges de la Facultat de Medicina de Barcelona i l’ocupa durant 42 anys.
.
Antoni Morales té uns grans coneixements d’Anatomia que li donen molta seguretat com a cirurgià i causen admiració al seu entorn. Té una considerable activitat científica amb més de 50 publicacions només en els primers quinze anys de catedràtic. D’aquest temps, és el seu tractat d’Operatòria Quirúrgica en dos volums, que escriu quan té 33 anys de edat i que s’esdevé el text oficial per als seus alumnes durant molts anys.

Com a cirurgià, aplica la tècnica antisèptica, introdueix l’Anestèsia amb èter i inventa un aparell elèctric per administrar-lo, un procés que denomina termoeterització i que es fonamenta en la major eficàcia anestèsica dels vapors d’èter calent.
.
Quan la primera guerra mundial obliga a crear centres per als invàlids, Morales organitza una instal·lació modèlica a l’Hospital Clínic de Barcelona. Aplica el mètode Zander amb aparells per les diverses articulacions. En un dels seus viatges, aprèn la tècnica d’osteosíntesi d’Albin Lambotte i torna a Barcelona amb un fixador extern que s’aplica en les fractures de tíbia, aportació que el converteix en un pioner de la moderna Traumatologia.
.
El 1883, ingressa a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs Crítica sobre los procederes operatorios en la resección del maxilar superior i l’any 1906, és nomenat president de la Junta Adminsitrativa de l’Hospital Clínic, el primer que ocupa aquest càrrec i l’ostenta fins a la seva jubilació l’any 1918.

Exerceix la Cirurgia privada a la Clínica del Pilar, llavors Clínica de Salud de Nuestra Señora del Pilar. Morales és qui s’encarrega de redactar el seu reglament i, després, elabora un butlletí periòdic. És designat, també, cirurgià consultor l’Hospital de al Creu Roja, ubicat a l’antiga carretera de Sarrià, on practica nombroses operacions als repatriats de les guerres colonials espanyoles.

Home culte i amant de la poesia que tot i tenir unes idees polítiques conservadores i ser simpatitzant del general Primo de Rivera, s’integra força bé a la societat catalana. Un fill seu, Antonio Morales Llorens esdevé professor auxiliar de Cirurgia i durant períodes perllongats encarregat de curs. Al llarg de la seva vida, és reconegut amb la Comanes de les Reials Ordres d’Isabel la Catòlica i d’Alfons XII així com amb la Creu Roja del Mèrit Militar i la Gran Placa d’Honor i Mèrit de la Creu Roja Espanyola.

MBC