Biografia

Fill d'una família humil, el seu pare Francisco Esquerdo és cirurgià-sagnador i el seu germà gran és el destacat metge Pere Esquerdo. Àlvar rep la primera ensenyança al seu poble natal, La Vila Joiosa, i fa el batxillerat a l’Institut de Segona Ensenyança d’Alacant. Inicialment, comença la carrera de Medicina a la Universitat de València però, el 1872, amb dinou anys i induït pel seu germà, es trasllada a Barcelona per continuar la carrera a la Facultat de Barcelona. Per ajudar-se en els estudis, treballa de barber a la Barceloneta, com ja abans ho havia fet el seu germà Pere. El 1874, guanya les oposicions d’alumne intern de la càtedra d’Anatomia on fa de preparador anatòmic. El 1878, es llicencia amb premi extraordinari i, l’any següent, obté el doctorat a la Universitat Central de Madrid amb la tesi De la hemostasia en cirujía, també amb premi extraordinari.

De tornada a Barcelona el mateix any 1879, Àlvar Esquerdo guanya l’oposició a la plaça de metge de porta (o d’entrades) de l'Hospital de la Santa Creu i, el 1880, la de metge de la Casa Provincial de Caritat, càrrec que conserva deu anys. Simultàniament, també, obté el nomenament de cirurgià de l’Hospital del Sagrat Cor on treballa al costat de Salvador Cardenal, a qui mentre era estudiant ja havia ajudat a practicar les primeres laparotomies reeixides fetes a Barcelona del 1875 al 82, tenint de company Francesc de Sojo, que més tard és otorinolaringòleg. L’any 1882, esdevé metge numerari de l’Hospital de la Santa Creu on s’encarrega de la Cirurgia Digestiva i es converteix en el mestre de la majoria de cirurgians que passen per l’Hospital com Antoni Raventós Aviñó, Enric Ribas Ribas i Manuel Corachan Garcia. A més, Àlvar Esquerdo és el responsable de la creació del Servei de Ginecologia de l’Hospital.

Elegit president de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya el 1890, càrrec que repeteix de 1891 a 1893 i, el 1897, Àlvar Esquerdo ingressa com acadèmic electe a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs La cirugía conservadora del pie. Assisteix a diferents congressos, com el Congrés Espanyol de Cirurgia dcelebrat a Madrid el 1908, el Congrés de Ginecologia de València del 1913 i a nombrosos Congressos de Medicina i Cirurgia d’àmbit internacional. Emprèn, també, diversos viatges per impartir formació a França, Alemanya o Anglaterra.

Fermament convençut de la importància de la divulgació del coneixement mèdic entre la professió, Àlvar Esquerdo és fundador de la Revista de Medicina y Cirugía el 1903 alhora que es troba en el consell de redacció dels Annals de Medicina des del 1901, codirigeix la Revista de Medicina Cirugía y Farmacia el 1887 i col·labora en moltes altres revistes com Archivos de la Cirugía, El Sentido Católico de las Ciencias Médicas, Gaceta Médica Catalana, Boletín del Ateneo de Alumnos Internos de la Facultad de Medicina de Barcelona, Revista de Clínica Médica y de Conocimientos Quirúrgicos, Archivos de Terapéutica Médica y Quirúrgica, Revista de Ciencias Médicas, en les quals hi publica més d’un centenar de treballs de Cirurgia i Ginecologia.

Àlvar Esquerdo contrau matrimoni amb Rosa Grau Castellà, unió de la qual neixen cinc fills, tres dels quals moren prematurament. Un dels dos fills que li sobreviuen és Francesc Esquerdo Grau que es llicencia en Medicina però no arriba a exercir la carrera. La seva filla Maria mor assassinada a l’inici de la Guerra Civil l’any 1936.

El 1919, Àlvar Esquerdo promou la construcció d'unes escoles públiques a la Vila Joiosa i, anys després, en agraïment és nomenat Fill Predilecte de la seva vila natal i es dóna el seu nom a les Escoles. L’Ajuntament de Vila Joiosa, també, li dedica uns dels seus carrers. President degà de l'Agrupació de Doctors Matriculats de Catalunya, embrió de la futura Reial Acadèmia Europea de Doctors, rep la distinció de Comanador de l'Ordre d'Alfons XII. El doctor Àlvar Esquerdo mor sobtadament d'un atac d'angina de pit el 25 d'abril de 1921.

MBC