Biografia

Neix en el si d’una família modesta. Son pare era barber cirurgià. Acabats els primers estudis a Vila Joiosa i el batxiller a l'Institut de Segona Ensenyança d'Alacant, a estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicenciarà el 1874. Dos anys després, qui es llicenciarà és el seu germà Àlvar Esquerdo Esquerdo i, com ell, haurà de treballar fent de barber a la Barceloneta per ajudar-se a pagar la carrera. Tot i així, Pere Esquerdo és un estudiant brillant i guanya les oposicions a alumne intern de l’Hospital de la Santa Creu de manera que Joan Giné i Partagàs es converteix en un dels seus mestres.

Des del curs 1874, encara estudiant, Pere Esquerdo té una participació molt activa en les sessions clíniques que, cada dues setmanes, es fan a la Societat Mèdica El Laboratori, entitat que es fusiona amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona i que, el 1878, es constitueixen en l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, entitat que presideix durant els biennis de 1884 a 1888.

En aquest temps, Pere Esquerdo s'ha doctorat amb la tesi Estudio clínico sobre la insuficiencia de las semilunares aórticas que llegeix a la Universitat Central de Madrid el 1877. Alhora, ha continuat assistint a l'Hospital de la Santa Creu on, el 1881, guanya una plaça de metge numerari. Dos anys després, a més, és nomenat professor clínic auxiliar de Patologia i Clínica Mèdica de la Facultat de Medicina del carrer del Carme. Cada cop més, el món mèdic, considera Pere Esquerdo com a un clínic excel·lent, una fama que li proporciona una clientela cada dia més nombrosa alhora que es guanya la confiança de la bona societat barcelonesa i, si més no, atenent sempre les classes més desvalgudes no en va és president del Cos Facultatiu de l'Asil de Beneficència. A finals del XIX, la consulta del Dr. Esquerdo s'ubica al carrer Provença 342, en ple Eixample de Barcelona, anteriorment havia estat al segon pis del número dos del Passatge del Comerç.

A les sales de l'Hospital, Pere Esquerdo es demostra com a un magnífic docent que destaca el valor de l’observació i l’experimentació pel desenvolupament de la medicina moderna. Divulgador molt actiu, és president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques durant els biennis de 1884 a 1888. El gener del 1882, és fundador i director de la Revista de Clínica Medica que es publica mensualment com a portaveu clínic de l'l'Hospital de la Santa Creu el gener del 1882 amb aparició mensual fins al 1883 i col·laborador amb els seus articles a diverses revistes com la Independencia Médica, Archivos de Cirugía i Gaceta Médica Catalana, entre altres. Des del 1894, és acadèmic de número des de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona on ingressa amb un discurs que titula Importancia patogénica de la insuficiència cardíaca en sus relaciones con la terapèutica de la misma.

Home d'una humanitat i generositat ben conegudes, el 1916, dota la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona amb un fons econòmic per atorgar quatre beques d'estudis per a estudiants sense recursos. Així, en un solemne acte que presideix Valentí Carulla, es constitueix la Fundació Doctor Pedro Esquerdo, la primera de caràcter privat amb aquesta finalitat. El metge de Vila Joiosa explica que crea la beca 'per rendir tribut a la seva terra natal, a la d'acollida i a la Medicina catalana'.

Casat amb Matilde Rodoreda Santigós des de l'abril de l'any 1877, dels deu fills que té el matrimoni, dos són metges i professors de la Universitat de Barcelona, Francesc i Pere Esquerdo Rodoreda. La família Esquerdo emparenta, també, amb el professor Francesc Gallart i Monés, que es converteix en gendre d'aquest eminent internista.

MBC