Biografia

Després de fer el batxillerat a l’Institut de Reus on s’ha traslladat amb la família, fent un gran esforç econòmic, estudia Medicina a Barcelona i es llicencia el 1901. De seguida, per poder subsistir, obre la seva consulta privada alhora que es mostra un metge de gran perícia. Amb els treballs de recerca clínica que més tard han de servir de base per a la seva tesi doctoral, guanya tres cops seguits, de 1903 a 1906, els premis anuals de l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal, on ingressa com a metge supernumerari el 1905 i és ascendit a numerari el 1909. L’activitat assistencial és un objectiu formatiu en els primers anys d’exercici a l’Hospital de Santa Creu des del 1906, al costat de Pere Esquerdo, mestre que poc després es converteix en el seu sogre.

El 1911, l’Ajuntament de Barcelona nomena Francesc Gallart vicedirector tercer de l’Institut d’Higiene Urbana, ajudant de Lluís Claramunt, qui li encarrega la desinfecció del carrer de Llull al Poble Nou. El 1912, a Madrid, defensa la seva tesi doctoral Estudio clínico de las adenopatías traqueo-bronquiales en general Estudio clínico de las adenopatías traqueo-bronquiales en general. Tot seguit, emprèn un viatge d’ampliació d’estudis per diferents centres europeus i, de tornada, s’encarrega del Laboratori d’Anàlisi Química del Servei de Medicina General del doctor Esquerdo. En aquest moment, s’inicia el definitiu interès de Gallart Monés per la Patologia Digestiva i, el 1913, funda l’Escola de Patologia Digestiva, que anys després continua viva amb l’obra del seu fill Antoni Gallart Esquerdo.

Gallart Monés guanya la plaça de metge numerari a l’Hospital de Santa Creu el 1919, assumint la direcció del Servei de Medicina General on hi trasllada la seva Escola. Els primers anys, s’esdevenen una prova de les noves formes de fer la Medicina, contemporània i moderna. Per una banda, treballa per envoltar-se d’un equip competent i, per l’altre, mira de trobar el finançament necessari per dotar tècnicament l’Escola. Entre els anys 1922 i 1925, crea el seu propi dispensari i aconsegueix equipar-lo amb aparells de raigs X, laboratori d’anàlisis químiques i bacteriològiques, seccions de metabolisme basal i terapèutica física. Disposa, també, d’un museu d’anatomia patològica. El 1929, aquests espais es consoliden amb el trasllat al nou Hospital de Santa Creu, ara, Sant Pau.

Des de 1913 fins a la seva jubilació el 1951, cada any amb l’excepció del parèntesi de la Guerra Civil, Gallart Monés organitza els cursos d’ampliació d’estudis amb els quals defineix els límits d’una especialitat clarament diferenciada i la necessitat d’aprofundir en el seu coneixement per materialitzar l’ensenyament superior de l’especialitat. L’Escola del doctor Gallart atrau experts i professors d’arreu del món, reforça les relacions internacionals i consolida l’ensenyament clínic. Al mateix temps, des del seu Servei, Francesc Gallart organitza i fomenta la participació als congressos mèdics i l’intercanvi amb les societats científiques especialitzades. Les publicacions i la recerca dels professionals del seu equip avalen la tasca d’investigació que es realitza a l’Escola de Gallart. Assolida l’autonomia universitària, la Patologia Digestiva passa a formar part del currículum docent i Gallart Monés és nomenat professor lliure de la Universitat de Barcelona.

El 1925, Francesc Gallart juntament amb Joan Puig-Sureda, Cinto Reventós, Joan Codina i Emili Roviralta, funden l’Institut Policlínic de Sant Gervasi, on exerceix la pràctica privada. A més, els alumnes de la nova Clínica Plató poden assistir als cursos de Gastroenterologia de l’Escola de Patologia Digestiva de Gallart de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Metge compromès amb la professió mèdica catalana, Francesc Gallart i Monés participa de manera activa als Congressos de Metges de Llengua catalana des del congrés de 1913 fins al 1936. La vida professional del professor Gallart és analitzable a partir de seva nombrosa obra, més de 150 títols publicats a les principals revistes mèdiques catalanes, espanyoles i franceses de l’època. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia des del 1921, ingressa amb un discurs sobre la millora de la salut pública a la ciutat de Barcelona. El bienni 1926-1928, presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i, el 1946, és elegit president –més tard amb caràcter honorífic- de la Societat Internacional de Gastroenterologia.

A partir de la jubilació del professor Francesc Gallart i Monés, es succeeixen els actes d’homenatge i reconeixement tant al país com a l’estranger. La brillant trajectòria professional del mestre és distingida amb les Grans Creus de l'Orde Civil d’Alfons X el Savi i la de Sanitat de la Legió d’Honor. Rep el nomenament de soci honorífic de la Societat de Gastroenterologia d'Alemanya, és nomenat cavaller de la Legió d’Honor de França i doctor ‘’honoris causa’’ per la Universitat de Burdeus. El 1957, l’Ajuntament del Prat de Llobregat nomena Francesc Gallart fill predilecte de la vila i dóna el seu nom a una de les seves avingudes. El 1962, rep la Medalla de la Ciutat a títol pòstum.

El seu casament amb Júlia Esquerdo Rodoreda, filla del doctor Pere Esquerdo Esquerdo, suposa la unió de dues famílies mèdiques barcelonines que tenen continuïtat fins a l’actualitat i enceten la nissaga mèdica Gallart Esquerdo per part dels seus tres fills. Per línia directe, el seu fill Antoni Gallart Esquerdo (1913-1988) i el seu nét Francesc Gallart Valls. Per banda de les seves dues filles, el matrimoni de la seva filla Matilde Gallart Esquerdo amb el seu deixeble Joan Badosa Gallart dóna quatre especialistes de l’Aparell Digestiu: Joan (Barcelona, 1935-1994), Francesc, Carles i Josep Maria Badosa Gallart. El de la seva filla Maria Josepa amb un altre deixeble, el valencià Manuel López Fernández, dóna dos especialistes més: Manuel, Josep M (1937-2003) i Francesc (1941-1985) López Gallart. El fill del primer, Manuel López Bañeres és també metge.

AZ