Biografia

El primer ensenyament en Cirurgia el rep de Salvador Corbella, cirurgià major de l’Hospital de Tarragona. Més tard, s’inscriu al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona on té com a mestre a Francesc Puig i és condeixeble de Domingo Vidal, futur catedràtic. Lleonard Galli es gradua l’any 1777 a Barcelona.

El 1775, Lleonard Galli ha estat segon ajudant de l’expedició a Alger i, dos anys després, ingressa com a cirurgià al Reial Cos de Cavallers -guàrdies de corps- i participa en accions militars durant la Guerra de la Independència. Ascendit a catedràtic d’Afers Externs del Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis i designat cirurgià de cambra del rei d’Espanya, el 1792, cura la infanta María Josefa i és nomenat cavaller de la Distinció Pontifícia”Espuela de Oro”.

Galli és nomenat director de la Junta Superior Governativa dels Reials Col·legis de Cirurgia, és membre de la Reial Societat Bascongada d‘Amics del País, de l’ Acadèmia Mèdica Matritense i de l’ Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Redactor d’El europeo, juntament amb Antoni de Gimbernat i Ignasi Lacaba i altres integrants de la Junta de Cirurgians de Cambra, és membre del Comitè que ha d’avaluar les diferents propostes d’organització de l’Expedició Filantròpica de la vacuna de la verola, que considera el projecte de Balmis com el més idoni.

El 1798, Lleonard Galli es cridat a Madrid per escollir un edifici que esdevingui seu d’un hospital militar. També, és contractat pel Reial Col·legi de San Carlos on explica Clínica de Cirurgia fins que es retira el novembre de 1802.

Lleonard Galli escriu tres obres. Una és la història d’un cas clínic d’una nena que neix viva sense cervell ni cerebel. Un altre, publicat el 1822, postula els avantatges que produiria la unificació dels estudis de Medicina i Cirurgia, plantejament que coincideix amb les de Pere Virgili i Antoni Gimbernat. Però, l’obra més important de Galli es Nuevas indagaciones acerca de las fracturas de la rótula, publicada el 1795. En aquest llibre, mostra una concepció de la cirurgia comparable a la que posseeixen els cirurgians més avantguardistes de l’Europa d’aquell moment. L’obra de Gall, que és una de les més importants de la Cirurgia espanyola, conté diverses il·lustracions ja que utilitza experiments per resoldre qüestions patològiques i terapèutiques. El llibre el tradueix a l’italià pel jesuïta Francisco Campi el 1798.

Un dels seus néts és Federico Rubio y Galli (1827 – 1902), destacat cirurgià de Madrid.

MBC