Biografia

Fill del metge i cirurgià Joan Giné i Queralt i nét del metge Joan Giné i Rovira, estudia batxillerat a Barcelona i després cursa Medicina, obtenint la llicenciatura l’any 1858. Després d’un exercici breu a Vila-rodona i de ser corresponsal de l’Acadèmia de Medicina, va a Madrid on col·labora amb “El Pabellón Médico” i es doctora amb la tesi ¿Existen, en la actualidad, representaciones genuinas de las razas y tipos primitivos?. El 1861, torna a Barcelona. L'any 1864, és ajudant segon de classes pràctiques d’Anatomia a la facultat i consultor del Manicomi Nova Betlem. El 1865, crea la Societat d’Emulació per als Estudis Anatòmics i un any després es transforma en l’Institut Mèdic de Barcelona. El 1866, és numerari de l’Acadèmia de Medicina i aconsegueix una càtedra a Santiago de Compostel·la. El 1867 torna a Barcelona com a catedràtic d’Higiene i supernumerari de Cirurgia. El 1871, ja és catedràtic titular de la primera i, també, de Patologia Quirúrgica. El 1873, esdevé director del Manicomi Nova Betlem. El 1883, organitza el Certamen Frenopàtic de Barcelona i és president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya.

Introductor al país de la cura de Lister i l’antisèpsia així com de noves formes d’ensenyament de la medicina. Facilita la realització de les primeres radiografies d’Espanya. És defensor de la psiquiatria organicista i, amb els seus col·laboradors i deixebles, crea la primera escola de psiquiatria de l’Estat. També és un pioner de la dermatologia moderna, inspirada en l’escola francesa. Imparteix classes de Cirurgia, d’Higiene, de Psiquiatria, de Medicina Legal, de Dermatologia, d’Història de la Medicina i d’altres disciplines. El 1893, és nomenat degà de la Facultat, càrrec que manté fins el seu traspàs.

Home d’esperit lliure, innovador i emprenedor, es distingeix pel seu pensament catalanista, republicà i progressista. És un intel·lectual infatigable, promotor d’iniciatives científiques, pedagògiques, professionals, cíviques i socials. El 1880, participa en el Primer Congrés Catalanista. És un defensor de la medicina experimental, de la incorporació de la dona a l’exercici mèdic, de la llibertat d’ensenyament i de la direcció mèdica dels hospitals. També, és promotor de la construcció de l’actual Facultat de Medicina de Barcelona.

El 1865, Ginè participa en la redacció de la revista El Compilador Mèdic. El 1869, dirigeix La Independència Mèdica. Finalment, funda la Revista Frenopàtica Barcelonesa (1881). A més a més, és col·laborador de moltes altres revistes i autor de llibres per la docència de les diferents especialitats en les que Giné y Partagàs n'és bon expert. També, sobre balneoteràpia, així com sobre legislació sanitària, medicina forense, historia de la medicina i fotografia o iconografia mèdica. A més a més, escriu novel·les i obres diverses de ciència ficció i humor mèdic.

LGS