Biografia

Fill del metge cirurgià Joan Giné Queralt i nét del també metge Joan Giné Rovira, neix a Barcelona accidentalment i passa la seva primera infància a Pla de Cabra, actual El Pla de Santa Maria a l’Alt Camp, on hi viu la família i d’on Joan Giné i Partagàs sempre hi és lligat. Torna a Barcelona a casa d'un oncle per estudiar batxillerat i després per cursar Medicina, obtenint la llicenciatura l'any 1858. Després d’un exercici breu a Vila-rodona i de ser corresponsal de l’Acadèmia de Medicina, va a Madrid on col·labora amb El Pabellón Médico i es doctora amb la tesi ¿Existen, en la actualidad, representaciones genuinas de las razas y tipos primitivos?, que llegeix el 1862. De tornada a Barcelona, és ajudant segon de classes pràctiques d’Anatomia a la facultat alhora que és consultor del Manicomi Nova Betlem. El 1865, crea la Societat d’Emulació per als Estudis Anatòmics que, un any després, es transforma en l’Institut Mèdic de Barcelona. El 1866, ja és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i aconsegueix una càtedra a Santiago de Compostel·la. El 1867, torna a Barcelona com a catedràtic d’Higiene i supernumerari de Cirurgia. El 1871, ja és catedràtic titular de la primera i, també, de Patologia Quirúrgica.

Metge del Manicomi de Nova Betlem, fundat el 1857 a l'antiga vila de Gràcia, molt a prop de l’actual Plaça Lesseps de Barcelona, on el jove catedràtic és contractat per mediar en les freqüents disparitats de criteri entre els professionals del centre fins a l’any 1873, quan coincidint amb el trasllat de Nova Betlem a Sant Gervasi de Cassoles i la compra de part de la propietat del metge Josep Antoni Massó Llorens per part de Giné i Partagàs, és nomenat director del Manicomi, càrrec des del qual donarà un gran impuls i prestigi al centre, ocupant-lo fins a la seva mort el 1903. Giné és l'organitzador del I Certamen Frenopàtic que té lloc a Barcelona el 1883, el mateix any en què és president de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya.

Introductor al país de la cura de Lister i l’antisèpsia així com de noves formes d’ensenyament de la Medicina, Giné facilita la realització de les primeres radiografies que es fan a Espanya, és defensor de la Psiquiatria organicista i, amb els seus col·laboradors i deixebles, com Artur Galceran i Antoni Rodríguez-Morini, crea la primera Escola de Psiquiatria de l’Estat. És, també, un pioner de la Dermatologia moderna, inspirada en l’Escola francesa. Imparteix classes de Cirurgia, d’Higiene, de Psiquiatria, de Medicina Legal, de Dermatologia, d’Història de la Medicina i d’altres disciplines. El 1893, és nomenat degà de la Facultat, càrrec que manté fins al seu traspàs.

Home d’esperit lliure, innovador i emprenedor, Joan Giné i Partagàs es distingeix pel seu pensament catalanista, republicà i progressista. És un intel·lectual infatigable, promotor d’iniciatives científiques, pedagògiques, professionals, cíviques i socials. El 1880, participa en el Primer Congrés Catalanista. És un defensor de la Medicina experimental, de la incorporació de la dona a l’exercici mèdic, de la llibertat d’ensenyament i de la direcció mèdica dels hospitals. A més, gran crític amb les mancances que arrossega l'antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme, Giné és promotor de la construcció de l’actual Facultat al carrer Casanovas de Barcelona, que s'inaugura el 1906, tres anys després de la seva mort.

El 1865, Ginè participa en la redacció de la revista El Compilador Mèdic. El 1869, dirigeix La Independència Mèdica. Finalment, el 1881, funda la Revista Frenopàtica Barcelonesa. A més, és col·laborador de moltes altres revistes i autor de llibres per a la docència de les diferents especialitats en què Giné i Partagàs n'és bon expert. També, sobre balneoteràpia i, també, sobre legislació sanitària, Medicina Forense, Història de la Medicina a més de tenir interès en la fotografia i la iconografia mèdica. Giné, a més, escriu novel·les i obres diverses de ciència ficció i humor mèdic.

Posseïdor de l'Encomana de l'Ordre d'Isabel la Catòlica, Joan Giné i Partagàs es casa amb Joaquima Masriera el 1864 i malgrat que té alguns fills, només arriben a adults dos d'ells: els metges Joan Giné Masriera -que mor poc després d’acabar la carrera el 1893- i Artur Giné Masriera, continuador de la feina del seu pare a Nova Betlem així com compilador de la seva obra escrita . Mor sense descendència a Barcelona l'any 1929.

LGS