Impulsor del cooperativisme sanitari
Aportacions

Galeria

Josep Espriu i Castelló
[ Santa Coloma de Farnés, 1914 – Barcelona, 2002 ]

Següent >> << Anterior

Biografia

Fill d’un notari de Santa Coloma de Farnés, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona fins que es llicència el 1942 i comença a exercir com a metge de capçalera a Barcelona. Aviat, coneix l’existència d’un “igualatori” del País Basc en el que els metges actuen com a propietaris i treballadors cobrant per acte facultatiu efectuat.

L’any 1957, el seu entusiasme per aquest model de lliure elecció de metge i contacte directe amb l’usuari, el fa impulsar Assistència Sanitària Col·legial (ASC) amb el suport del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). L’entitat creix progressivament i va donant lloc a diferents societats en el curs dels anys: Autogestió Sanitària (en són socis tots els metges i col·laboradors) i Societat Cooperativa d’Instal·lacions Assistencials Sanitàries (SCIAS) de la que hi són socis tots els clients. Més tard, aquesta mateixa concepció cooperativista s’aplicà en la creació i l'organització de l’Hospital de Barcelona. Tot plegat, ha aportat la creació d’un grup cooperativista (Grup Assistència) amb una gestió dels recursos compartida i directa per part de metges i usuaris.

S’estén fora de la demarcació de Barcelona amb el nom d’Assistència Sanitària Interprovincial (ASISA). Més endavant, es crea la cooperativa Lavínia que agrupa uns 35.000 metges que presten atenció sanitària a més d’un milió de persones. Les tres cooperatives -Autogestió Sanitària, SCIAS i Lavínia- s’uneixen i esdevé la Fundació Espriu, que ell mateix presideix fins la seva mort.

Josep Espriu rep nombrosos reconeixements entre el que destaquen la Encomienda amb la placa d’Ordre Civil de Sanitat (1970) i la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat (1994). És Col·legiat d’Honor Nacional amb l'Emblema d’Or pel Consell General de Col·legis Mèdics (1985) i obté la Medalla del Mèrit al Treball pel Ministeri de Treball i Seguretat Social (1987). És, també, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1988) i numerari des de 1994 i medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya (1988). És Col·legiat d’Honor dels Col·legis de Madrid, Màlaga, Granada, Càceres, Las Palmas i Alacant i Acadèmic d’Honor de l’Acadèmia Medicoquirúrgica Espanyola (1995). L’any 2000, la Fundació Avedis Donabedian el nomena Homenot Nacional de la Sanitat i, poc temps abans de morir, rep la insígnia d’or d’SCIAS en reconeixement a tota una vida dedicada a la difusió del cooperativisme sanitari.

Al marge de les entitats citades i entre moltes d'altres, és fundador, promotor i organitzador de Sinera Societat Cooperativa, Agrupació de Metges d’Igualatoris Col·legials i Paracol·legials d’Espanya; Amics de la Medicina; Montepios de Previsió Social, Dr. Lluís Sans Solà i Dr. Atilano Cerezo Abad.

Espriu publica diversos articles sobre cooperativisme sanitari però destaca com responsable de la secció El consejo del doctor a la revista Destino, on hi escriu amb el pseudònim de “Cianófilo”.

En reconeixement a la seva tasca cooperativista, el Col·legi de Metges li atorga el Premi Biel de l'any 1957.

JRC