Galeria de metges

Biografia

Oriünd del Masnou d’on són els pares, neix a Vigo tot i que -a sis anys- la família s’instal·la a Barcelona on ja fa les primeres lletres i el batxiller, demostrant-se com un alumne molt brillant i titulant-se el 1886. Tot seguit, estudia a la Facultat de Medicina, després d’haver estat alumne intern per oposició des del 1889, llicenciant-se amb la qualificació d’excel·lent el juliol del 1893. Uns mesos després, guanya el premi dels Cursos d’Ampliació de Medicina del 1892-1893 en Cirurgia Quirúrgica. L’any 1894, Enric Ribas Ribas es doctora a Madrid amb la tesi les Estrecheces cicatriciales del esófago de origen cáustico.

El mateix any 1894, de tornada a Barcelona, Enric Ribas fa de professor auxiliar interí a la Facultat de Medicina durant un curs fins perquè, el següent, se’n va a París per formar-se als millors serveis quirúrgics de la capital francesa. El 1896, reprèn el càrrec de professor auxiliar a la càtedra d’Anatomia Descriptiva de Barcelona fins a l’any següent que, després de guanyar les oposicions, obté la plaça d’ajudant de Nicolau Homs al Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu. El 1906, ascendeix a cap del Servei quan ha de deixar el càrrec Àlvar Esquerdo, en ser cridat a dirigir el Servei de Ginecologia que s’acaba de crear. Professor lliure de Patologia Quirúrgica de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1933, quan el vell Hospital de la Santa Creu ja és totalment establert a la seva nova ubicació i dos abans de morir, és nomenat director de l’Hospital de Sant Pau.

El 1903, Enric Ribas, que ja fa temps que té consultori al Passatge Domingo, número 3, adquireix la clínica privada propietat del catedràtic Francesc Rusca, que abans havia estat de Sebastià Recasens. Ubicada al carrer València número 359 cantonada amb Passeig de Sant Joan, Ribas Ribas la converteix en un centre quirúrgic de primera categoria on, en els 32 anys que la dirigeix, segons revela el registre, es fan un total de 4.026 intervencions quirúrgiques. Enric Ribas i Ribas és un cirurgià de gran prestigi que es dedica a tots els camps de l’especialitat excepte l’Otorinolaringologia i l’Oftalmologia. A la Clínica Quirúrgica Dr. E Ribas, hi col·labora el seu germà i ginecòleg Guillem Ribas i Ribas.

Enric Ribas és mestre de grans cirurgians com Manuel Corachan, Joan Puig-Sureda i Vicenç Compañ, per citar-ne alguns. Ribas té una gran vocació docent que expressa amb els nombrosos cursos d’especialització que organitza al seu Servei i amb què divulga els últims avenços quirúrgics gràcies a la permanent actualització dels seus coneixements i al contacte que manté amb els millors cirurgians estrangers i especialment els francesos, fet que el fa objecte de nombroses invitacions per impartir conferències arreu i motiu pel qual és distingit per diferents societats científiques internacionals.

Enric Ribas Ribas és el primer president de la Societat de Cirurgia de Barcelona que es funda l’any 1927, tot i que abans ja ha presidit l’Institut Mèdico Farmacèutic durant el bienni 1901-1902, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya del 1922 al 1924 i l’Associació de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana del 1930 al 1932. Membre del Sindicat de Metges de Catalunya, és nomenat president de la Cooperativa de Consum que es crea el 1928. Destaca, també, per ser un dels inspiradors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana iniciats l’any 1913.

A més de la Cirurgia, el càncer és un dels principals temes mèdics que preocupa Enric Ribas fins al punt que, el 1925, és un dels principals fundadors de la Lliga Catalana Contra el Càncer i el seu primer president. Col·labora amb diversos articles al Boletín de Cancerología i, juntament amb Lluís G Guilera, és qui aconsegueix la compra de radi per al Dispensari de Terapèutica de Radiacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Segons l’anàlisi que fa Víctor J Marí de l’obra científica d’Enric Ribas -a qui el descriu com un home de conviccions arrelades i manca de ductilitat- hi ha 140 referències bibliogràfiques sobre els seus treballs que es reparteixen en les següents temàtiques: 71 en relació a la Cirurgia de l’Aparell Digestiu, 14 sobre els traumatismes i les malalties òssies, 11 sobre cor, pulmó i l’aparell circulatori, 6 en relació al sistema nerviós central i perifèric, 4 urològics i la resta sobre temes generals, discursos, etc. Tots aquests treballs, refereix Marí, són experimentals i, sobretot, demostren la preocupació de Ribas pel reconeixement dels errors mèdics i la seva prevenció en les intervencions futures. És també autor de diversos articles biogràfics d’homenatge al Dr. Robert, Salvador Cardenal o Rudolf Matas. També, de nombrosos obituaris dedicats a Góngora Joanicó, Ribera Sans, Fargas Roca o Àlvar Esquerdo. Encara el 1934, Enric Ribas promou la versió castellana de la Revue Médicale Française alhora que en forma part del seu consell editor.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des de l’any 1922, deu anys després, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona on ingressa amb el discurs Fundamentos de la indicación y de la técnica quirúrgica en las enfermedades de la vejiga y conductos biliares. Excepcionalment, el desembre de 1932, l’ingrés de Ribas i Ribas com acadèmic electe se celebra al Casal del Metge, que s'acaba d'inaugurar i un edifici del qual ell n’és un dels principals artífex.

Casat amb Maria Isern Hombravella, dos fills d'Enric Ribas Ribas són: el cirurgià Enric Ribas i Isern (1897-1978) -continuador de la Clínica Quirúrgica del Dr. E Ribas i cap d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau- i el radiòleg Guillem Ribas Isern (1898-1979).

MBC