Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Fill de l’amo de la Xocolateria Ribas del carrer Ferran número 16 de Barcelona, un establiment molt apreciat per l’excel·lència del seu cacau, i nét de pagesos de les Hortes de Sant Bertran. Estudia Medicina, igual que el seu germà Joan, dos anys més gran, a la Universitat de Barcelona, potser, motivats per una terrible epidèmia de febre groga que assola Barcelona quan els germans Ribas eren infants. Manuel Ribas i Perdigó es llicencia el 1879 amb premi extraordinari. Es doctora a Madrid i recorre durant mig any diferents institucions mèdiques d’Alemanya, país en el què adquireix un estil de vida germànic, regular i ponderat que es tradueix, entre d’altres hàbits, en la consulta diària de l’hora exacta al rellotge de la Reial Acadèmia de Ciències.

Ribas i Perdigó torna a Barcelona i és nomenat metge de l'Hospital de Santa Creu, especialitzat com internista. El 1884, obté plaça de professor clínic a la Facultat de Medicina i auxiliar de Bartomeu Robert, de qui es converteix en la seva mà dreta, substituint-lo i donant les seves classes quan ell es dedica a les tasques polítiques. Ribas és un professor molt valorat pels seus alumnes com Agustí Pedro Pons, Pere Nubiola, August Pi-Sunyer, Josep M Bartrina i d’altres que -quan ja són metges- el reclamen sovint a consulta.

Es presenta a oposicions a càtedra, sense èxit i decideix no tornar a posar els peus a Madrid, promesa que compleix. Molt vinculat a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, que l’elegeix acadèmic numerari el 1898 i ingressa amb el discurs Tratamiento curativo de la tuberculosis pulmonar. El 1909, és l’encarregat d’inaugurar el curs amb el treball Tratamiento general de la arterioesclerosis. El 1924, l’Acadèmia l’elegeix president i ho és només durant tres anys perquè cau malalt d’un càncer d’estómac i mor al cap de sis mesos.

El 1888, Ribas i Perdigó es casa amb Carme Casas i Güell amb qui té nou fills, dos són metges: Joan Ribas Casas, oftalmòleg, i Antoni Ribas Casas (1902-1982), otorinolaringòleg. Els primers anys viuen a la Rambla de Sant Josep 37 davant de Betlem, a la casa dita El Regulador. Després, obre consulta al carrer Santa Anna núm. 24 i, més tard, es trasllada a la Rambla de Catalunya número 11 on, actualment, amb el nom de Ribas Oftalmòlegs, el centre continua atès pel seu nét Joan B. Ribas Montobbio i el seu besnét Eduard Ribas Coll, quarta generació de la nissaga mèdica Ribas i tercera dedicada a l’Oftalmologia. Per part de Joan Ribas Perdigó, igualment, es dóna continuïtat a la nissaga mèdica, dos dels seus tres fills Joan (1910-1989) i Carles Ribas Magri. Del primer, tocoginecòleg, cinc dels seus deu fills segueixen la carrera mèdica: Joan (1942-2005), Carles, Josep M, Maria Carme (1954-2014) i Lourdes Ribas Barba, generació que es perllonga mèdicament amb un besnét, Joan Ribas Martínez.

Participa en el Congrés Mèdic Internacional, celebrat a Barcelona el 1888 i presenta la comunicació Papel que representan las enfermedades extracardíacas en el descubrimiento de la asistolia. També, al Congrés Mèdic Internacional de Moscou del 1894 on presenta Formas clínicas de la cirrosi hepàtica. Arran de la mort del doctor Robert el 1902, abandona la Universitat i es concentra en la medicina privada.

El Dr. Ribas i Perdigó té un carrer al seu nom a la ciutat de Badalona. Pròxim a aquest carrer badaloní, el seu fill Josep Maria Ribas Casas, destacat arquitecte català, hi construeix unes cases unifamiliars, conegudes com el Conjunt de Cases de la Riera d'en Folch, en uns terrenys tocant a la propietat de la mare on, també, el pare hi dóna uns terrenys al municipi de Badalona per construir-hi els vials. També, el doctor Joan Ribas Perdigó té un carrer a la zona alta de Barcelona.

MBC