Galeria de metges

Biografia

Fill del metge Joan Ribas Perdigó (Barcelona, 1857-1934) i de Carolina Magri Illa, família benestant barcelonina propietària de la Xocolateria Ribas del carrer Ferran, de la qual un altre fill, dos anys més petit que Joan, és el prestigiós metge Manuel Ribas Perdigó. Carles, després de titular-se batxiller a l’Institut Provincial de Barcelona, fa la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on obté la llicenciatura el 1936, just quan acaba de començar la Guerra Civil, motiu pel qual l’any 1939, quan la 2a República cau derrotada, ha de tornar-se a examinar perquè el règim guanyador no accepta com aprovades les assignatures ni les titulacions republicanes. Així, doncs, el títol de Carles Ribas Magri no s’expedeix fins al 23 de desembre del 1940.

Alumne intern de Lluís Celis, professor agregat de l'ensenyament de Patologia General a l'Hospital Clínic, Ribas Magri demostra, però, una clara vocació per la Pediatria. Així, després de formar-se com a metge pediatre al costat de Salvador Goday, inicia amb èxit la seva dedicació a la cura dels infants d’assistència primària amb l'obertura d'una consulta pròpia en un entresòl del número 223 del Carrer València, en ple eixample barceloní.

D’intenses conviccions religioses, és congregant marià i membre de l’Adoració Noctura, Ribas Magri viu les necessitats i la misèria de Postguerra als barris marginals –especialment, la zona del port franc de Barcelona- on hi malviuen nombroses famílies en unes condicions higièniques i econòmiques miserables. Com a catòlic practicant, Ribas Magri té la convicció que la manera de viure la seva fe, és treballant per proïsme. Així, doncs, es dedica en cos i ànima a tenir cura dels infants de la societat aristocràtica barcelonina fins a passar consulta a una quarantena de pacients diaris. Després, però, continua la visita gratuïta dels nens dels barris més desfavorits per la fortuna.

Tant és així que -el juliol de 1939 a Can Tunis juntament amb Pere Tarrés –metge que, un temps després, abandona la professió perquè abraça el Sacerdoci– lloguen una habitació per instal·lar-hi el Dispensari Parroquial de Nostra Senyora del Port on Ribas Magri no sols hi exerceix la Pediatria sinó també la Tocoginecologia. Amb el temps, el desembre del 1944, desbordada la consulta perquè atenen a tothom que s’hi presenta i les visites es compten per milers, es materialitza una primera ampliació del centre. Ribas Magri n’és el director i és també ell qui s’encarrega personalment de buscar els recursos econòmics necessaris per mantenir el centre obert i, també, s'ocupa de buscar el suport i la col·laboració de professionals, arribant a comptar amb tres metges, dos farmacèutics i tres infermeres. Després, és el desembre del 1961 quan, constituït prèviament el patronat del “Centre de Promoció Social Nostra Senyora de Port”, s’inaugura un nou edifici que s’anomena “Assistència Mèdica i Guarderia Infantil de Nostra Senyora de Port”, un centre on ja es contempla que, amb el temps, siguin els mateixos veïns els que el gestionin fins a convertir-se en centre social. De fet, és el mateix doctor Ribas Magri qui promou i organitza diverses activitats socials, sovint en barracons improvisats, com una biblioteca, unes escoles nocturnes o despatxos d'assessorament jurídic per a la gent de Can Tunis.

Arribat l’any 1983, el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya proposen que, en lloc de construir un nou Centre d’Atenció Primària (CAP) al barri, la inversió es faci a l’antic Dispensari d’Assistència Mèdica Nostra Senyora del Port, proposta que accepten tant el doctor Ribas Magri com les autoritats parroquials. Després, a proposta popular i en homenatge a l’home que s’havia avançat al sistema de Seguretat Social, el nou centre rep el nom de CAP Doctor Carles Ribas Magri, el pediatre que l'havia posat en marxa més de quaranta anys abans. L’Ambulatori Carles Ribas –com el coneix tothom al barri de Can Tunis- s’inaugura el 19 d’octubre del 1989 però ell ja no hi pot assistir perquè la salut ja no li ho permet.

Casat amb Montserrat Catasús Soler, Carles Ribas Magri mor sense descendència directa si bé la nissaga mèdica té continuïtat amb cinc nebots dels deu fills que té el seu germà Joan Ribas Magri (Barcelona, 10/04/1910 – 25/04/1989), també metge tocoginecòleg: Joan (1942-2005), Carles, Josep M, Maria Carme (1954-2014) i Lourdes Ribas Barba, generació que es continua mèdicament amb un besnét, Joan Ribas Martínez.

Carles Ribas Magri és un metge que –literalment, es passa la vida atenent els més necessitats. La seva obra respon a la seva generositat i al seu afany d’ajudar els altres és constant. Ell no sols aporta diners propis per mantenir el primitiu Dispensari de Nostra Senyora del Port, ell visita, recepta i dóna els diners perquè els malalts puguin comprar els medicaments. Així no és estrany que el seu amic i company de lluita al barri de Can Tunis, Paco Candel, el recordes com a l’home que ell més ha admirat i, poc després de la seva mort, deia que “el doctor Carles Ribas Magri visitava la gent pobre del barri a qualsevol hora, qualsevol dia i fins a la seva mort. I afegeix que 'el metge dels pobres, cada any, li donava cent mil pessetes perquè ell les repartís entre els eterns pobres del veïnat'. Candel -que moriria lamentant no haver escrit la biografia del doctor Ribas Magri- acabava l'entrevista dient que “estic mirant de ficar-los al cap que aquell home és mort... ”

JRC