Galeria de metges

Biografia

Pere Tarrés té una bona oratòria, escriu bé i és poeta. És un líder. A l’inici de la guerra, intervé en la preservació del monestir de Montserrat i, després, és perseguit per la seva condició de vicepresident de la FJOC de Catalunya. Durant 10 mesos s’ha de refugiar tot i que mentre tant ajuda qui pot i forma part del Socors Blanc. El 27 de maig de 1938, és mobilitzat com a tinent metge del 529è Batalló de la 133a Brigada de la 24a Divisió del X Cos d’Exèrcit republicà i exerceix la medicina de guerra als fronts del Pirineu, el Segre i l’Ebre. Passada la contesa, supera el Sumaríssim d’Urgència 411, que es resol el 18 d’abril de 1939 amb la seva llibertat definitiva. Acabat el conflicte, deixa la medicina i ingressa al Seminari, mentre a l’Hospital de Sant Pau se li practica un expedient de depuració que li hauria permès continuar com a metge del centre, sense sancions. No hi torna i és ordenat capellà el 30 de maig de 1942. El 1943, fa de vicari a Sant Esteve Sesrovires. El 1944, es llicencia en Teologia per la Universitat de Salamanca.

Vinculat el mateix any a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, té responsabilitats diverses a Acció Catòlica i és director del Secretariat de Beneficència del Bisbat de Barcelona (precursor de Caritas). Escriu a la revista Flama i a d’altres publicacions on, a vegades, signa amb el pseudònim “Guiu de Maria”. El 1947, amb la col·laboració del Dr. Gerard Manresa i Formosa, funda el Sanatori de la Mare de Déu de la Mercè al barri de Les Corts, centre per a tuberculosos des d’on crea l’Organisme Benèfic Antituberculós. És, també, director de l’Obra de la Visitació de Nostra Senyora per a malalts pobres. El 1948, és membre de la Unió Sacerdotal, grup de capellans de caire catalanista. El 1949, és beneficiat de la Parròquia de Santa Anna, consiliari de l’Escola Catòlica d’Ensenyament Social de Barcelona, confessor del Seminari, delegat diocesà de la Protecció de la Dona i director espiritual de l’Hospital de Les Magdalenes per a dones en situació marginal.

Pere Tarrés és un republicà catalanista i catòlic, que s’inspira en els moviments ideològics de l’Església catalana del moment. Com a tast, la Pregària dels orígens de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, de l’any 1899: “Oh, Verge Santíssima de Montserrat, Regina dels catalans! A Vós acudim en la tribulació que afligeix la nostra Pàtria perque’ns alcanseu de Vostre Fill Jesucrist, Senyor i Redemptor nostre, que si és per a major glòria seva fassa a Catalunya independent. Oh, gloriós Sant Jordi, i sants i santes de la nostra terra! Ajudeu-nos en nostra súplica a fi efecte que, a no tardar gaire, aquesta Pàtria que Déu nos ha donat torni a ser com abans lliure a honrada amb la religiositat, constància i prudència de sos fills. Amén.” Més endavant, l’any 1932, Pere Tarrés recorda que “el nostre idealisme és pur i cristià, sense odis, ni rancúnies, ni perjudicis, en el moment que aquesta Pàtria nostra va camí d’una nova estructuració, no ens havem descuidat d’implorar la protecció del Cel, la gran Pàtria de tot el món, on per arribar-hi ens cal primer dignificar-nos en la terra en què Déu ens ha posat vivint un veritable patriotisme”.

L’any 1950, li diagnostiquen un limfoma limfoblàstic, ingressa al Sanatori de la Mercè i mor el 31 d’agost del mateix any. Enterrat a Montjuïc, el 1975, les seves despulles es traslladen a l’actual mausoleu de la Parròquia de Sarrià on també hi ha un petit museu dedicat a la seva memòria.

Metge sacerdot amb destacades virtuts i una rutilant trajectòria social i religiosa, segueix un procés de beatificació que culmina el 5 de setembre de 2004 a Loreto, a Itàlia, amb la proclamació de venerable, beat de l’Església catòlica per part del papa Joan Pau II. Actualment, segueix el procés que el pot dur a la canonització a sant. A Manresa, té dedicat un carrer al Barri de Sant Pau on el Col·legi de Metges i l’Associació de Veïns li organitzen cada 30 de maig (el seu dia litúrgic) un acte de reconeixement i record. Té, també, un monument dedicat a ell i a la FJOC al Parc de la Seu, un vitrall de la Seu i una placa a la casa on va néixer. També, la sala d’actes de la Delegació del Bages del COMB duu el seu nom i, des de 1997, es concedeix anualment el Premi de Vivències Mèdiques “Doctor Pere Tarrés i Claret” a metges d’un perfil determinat”. Pere Tarrés, també, té dedicats una avinguda i un monument a Monistrol de Calders, un carrer a Sant Joan de Vilatorrada i una escultura a Sant Esteve Sesrovires. A Barcelona, té una capella i mausoleu a l’església de Sant Vicenç de Sarrià, escultures a la catedral, a la Parròquia de Santa Maria del Remei de Les Corts i als jardins del Seminari. També al COMB, que li ha dedicat l’any 2005 per commemorar el centenari del seu naixement. Així mateix, Pere Tarrés té un relleu esculpit a la façana principal del monestir de Montserrat, una escultura al Santuari de Núria i una altra a l’església del Carme de Manresa. La Universitat Ramon Llull ha donat el nom de Pere Tarrés a la seva Facultat d’Educació Social i Treball Social.

LGS