Biografia

De família acomodada, és fill de Francesc de Paula Nubiola Bordas, comerciant naviler i importador de fuites tropicals, i de Mercè Espinós Stocklein, que només tenen una filla més petita. Tot i que el nen Pere Nubiola Espinós mostra una incipient vocació marinera, sembla que l’estada del catedràtic d’Anatomia Carles de Silóniz a casa seva durant un temps, l’empeny a l’estudi de la Medicina. Alumne intern per oposició des del 1893 i deixeble de Miquel A Fargas, es gradua en Medicina el curs de 1899. L'any següent, després d'ampliar estudis a París, es doctora a Madrid amb la tesi De la secreción gástrica y sus incògnites.

De tornada, el 1901, és nomenat ajudant honorari de Terapèutica i, l'any següent, novament guanya el concurs a la plaça de professor clínic de la Facultat de Medicina. El 1904, també, obté la plaça d’Inspector Municipal de Sanitat i l’ocupa fins al 1911. El 1906, però, ha optat i guanyat l’oposició a la plaça de professor auxiliar d'Obstetrícia, Ginecologia i Infantesa, col·laborant amb la càtedra de Joaquim Bonet i, després a la seva mort, amb el seu substitut Mateu Bonafonte, a qui traslladat el 1916, reemplaça interinament Pere Nubiola fins que la càtedra surt a concurs entre els professors auxiliars i la guanya Nubiola el gener del 1917 per ocupar-la fins a la seva jubilació el 1948.

Mestre brillant, molt apreciat pels seus alumnes i deixebles, excel·lent coneixedor de l’ofici i, especialment, de la utilització dels fòrceps, Nubiola és el creador d'una notable escola de l’especialitat. Pioner en fer una cesària segmentària a Espanya i, també, en la introducció i difusió de les operacions dilatadores del canal ossi del part. És, també, el primer a practicar una pubiotomia. Bon organitzador del Servei, a més, s’ocupa de la docència de les llevadores i participa eficaçment en la formació d'especialistes. Com hem dit, Pere Nubiola crea una gran Escola Obstètrica i molts dels seus deixebles exerceixen en diferents contrades de Catalunya.

La càtedra de Nubiola és una de les millors d’Europa. En gran part, degut a la seva activitat científica, inicialment, feta en col·laboració amb l’equip de fisiologia dirigit pels professors August Pi Sunyer i Jesús Bellido a la Facultat de Medicina i, també, a la seva col·laboració amb el Laboratori Municipal de Microbiologia que dirigeix Ramón Turró. Entre les seves investigacions, destaca el primer electrocardiograma fetal obtingut amb un elèctrode intravaginal fet al món. Gran divulgador, és fundador de la Revista Española de Obstetricia y Ginecologia (1916-1936), publicació que s'esdevé essencial en la consolidació de l’especialitat.

Descriu l’annexitis tuberculosa i rep el nom de malaltia de Nubiola. Per primer cop, fa servir la reacció d’Abderhalden per al diagnòstic de la gestació. Publica resultats d’estudis sobre hormones placentàries, secrecions hormonals -juntament amb els doctors Víctor Cònill, August Pi Sunyer i Jesús Bellido- i, també, sobre la funció de les glàndules paratiroïdals, entre altres. Ponent a diferents Congressos de Metges de Llengua Catalana des del 1917 al 1934, té publicats també alguns llibres de vulgarització sobre els primers signes de la gestació.

Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1916 i reconegut com un dels millors obstetres arreu, Pere Nubiola és, entre altres nomenaments, membre corresponent de la Societat d’Obstetrícia i Ginecologia de París des del 1922. Alhora és objecte de diverses distincions com la Gran Creu de l’Orde de Sanitat, l’Encomana d’Alfons X el Sabi, la Medalla de Plata de la Província o el Premi “Conder” de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid. A més, és degà electe de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona durant un sol curs, el de 1935 i torna a ser-ho el 1939 en substitució provisional de Manuel Taure fins que, mesos després, és nomenat Rafael Ramos. Durant 32 anys, però, exerceix la càtedra d’Obstetrícia a la Facultat de Medicina de Barcelona i degà honorari de la Facultat perquè assumeix el càrrec en dos períodes de greus conflictes. Pòstumament, l’Ajuntament de Barcelona li dedica un dels carrers de la ciutat.

Company de promoció i cunyat de Frederic Corominas Pedemonte, Pere Nubiola Espinós es casa amb Anna Sostres Amatller el desembre de 1905. Tenen vuit fills dels quals tres són metges: l’obstetre Joaquim Nubiola Sostres (1910-1987), l’endocrinòleg Francesc Nubiola Sostres (1919-2003) i el traumatòleg Ignasi Nubiola Sostres (1922-2002). També, quatre néts són continuadors d’aquesta nissaga que ell inicia: Anna Rosa Nubiola Radigales, Anna Maria Molins Nubiola, Pere Nubiola Calonge i Andreu Nubiola Calonge, especialistes en Medicina Interna, Obstetrícia i Ginecologia, Cirurgia General i Endocrinologia respectivament.

JRC