Biografia

Estudia Medicina a Barcelona i es gradua el 1899. Amplia estudis a Paris. De tornada, col·labora amb el Dr. Joaquim Bonet i Amigó fins que, a la seva mort, el succeeix a la càtedra d’Obstetrícia el gener del 1917 fins al la seva jubilació el 1948. Mestre brillant, molt apreciat pels seus alumnes i deixebles, excel·lent coneixedor de l’ofici i, especialment, en la utilització dels fòrceps, Nubiola crea una notable escola de l’especialitat. Pioner en fer una cesària segmentària a Espanya i, també, en la introducció i difusió de les operacions dilatadores del canal ossi del part. Ell practica, per primer cop, una pubiotomia.

Bon organitzador del Servei, a mé a més, s’ocupa de la docència de les llevadores i participa eficaçment en la formació d'especialistes. De fet, crea una gran escola obstètrica i molts dels seus deixebles exerceixen en diferents contrades de Catalunya. La càtedra de Nubiola és una de les millors d’Europa. En gran part, degut a la seva activitat científica, inicialment, feta en col·laboració amb l’equip de fisiologia dirigit pels professors August Pi Sunyer i Jesús Bellido a la Facultat de Medicina. També, a la seva col·laboració amb el Laboratori Municipal de Microbiologia que encapçala el Dr. Ramón Turró. Entre les seves investigacions, destaca el primer electrocardiograma fetal obtingut amb un elèctrode intravaginal fet al món. Funda la Revista Española de Obstetricia y Ginecologia (1916-1936), essencial en la consolidació de l’especialitat.

Descriu l’annexitis tuberculosa i rep el nom de malaltia de Nubiola. Per primer cop, fa servir la reacció d’Abderhalden per al diagnòstic de la gestació. Publica resultats d’estudis sobre hormones placentàries, secrecions hormonals -juntament amb els doctors Víctor Cònill, August Pi Suñer i Jesús Bellido . També, la funció de les glàndules paratiroïdals. Publica llibres de vulgarització sobre els primers signes de la gestació. Col·labora en els Congressos de Metges de Llengua Catalana (1917).

Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona durant un sol curs, el 1934, torna a ser-ho l'any 1940, en substitució provisional de Manuel Taure fins que, pocs mesos després, és nomenat Rafael Ramos. Durant 32 anys, exerceix la càtedra d’Obstetrícia a la Facultat de Medicina de Barcelona.

JRC