Biografia

Fill de Josep Corominas Sabater, metge de la segona generació de la nissaga Corominas de Banyoles on Frederic Corominas i Pedemonte fa els primers estudis fins que es trasllada a Barcelona per cursar el batxillerat. Posteriorment, estudia a la Facultat de Medicina i es llicencia amb brillants qualificacions el 1900. L’any següent, es doctora a Madrid amb la tesi Contribuciones al estudio de la esplenoneumonía. Visita París, Alemanya i Àustria per ampliar els estudis de Pediatria i aquesta serà la principal activitat professional.

L’any 1901, inicia la seva activitat privada en un consultori que comparteix amb altres metges, que anys després seran catedràtics, com Pere Nubiola, Jaume Peyri, Soler-Bertot i Ramón Torres Casanovas. A partir del 1905 i fins al 1920, és metge de número de la Casa de Maternitat de Barcelona alhora que continua exercint la Pediatria a la consulta particular que obre al número 76 del carrer Balmes. La seva dedicació a la cura i prevenció de malalties dels infants, juntament amb les seves qualitats personals, li comporten un prestigi que l’acompanya al llarg de la seva vida. Són anys en què els pediatres –i els metges en general– es veuen obligats a recórrer a improvisacions com la que Corominas instaura -per primera vegada a la península quan encara no es disposa de la vacuna antivariolosa a les farmàcies- la vacunació antivariolosa, practicant-la directament amb pústules varioloses de vaques afectades de la malaltia amb notable èxit i amb un mètode que només s’abandona quan apareix el vaccí de forma comercial.

Frederic Corominas i Pedemonte, pel seu prestigi i religiositat, és nomenat president d’honor de la Societat Unió Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià, després d’ésser electe des del 1928 al 1935. El 1916, hi pronuncia la lliçó inaugural sobre la Mortalitat i protecció de la primera infància a Barcelona: estat actual de la sueroteràpia antidiftèrica, que es publica el 1918. Un any abans, en col·laboració amb els companys Salvat, Umbert, Nubiola, Soler-Doppff, Sayé i Reventós, publiquen el seu treball Conversaciones médicas sobre suero y vacunoterapia.

Elegit membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1922 –inusualment, quan encara és molt jove- el seu discurs d’ingrés tracta sobre Algunos caracteres peculiares de las afecciones pulmonares agudas de la infancia. La vida professional de Corominas i Pedemonte és molt marcada per la seva dedicació a aquesta institució, i n’és vicepresident en el bienni 1947-1948 –als seixanta-nou anys– i president des del 1948 fins a la seva mort el 1957. El seu mandat es correspon amb la restauració i adequació de la seu acadèmica, la incorporació de l’Estomatologia entre les especialitats acadèmiques i la publicació de la revista Medicina y Cirugía.

Frederic Corominas desenvolupa, igualment, una intensa activitat al si de la Societat Catalana de Pediatria. L’any 1933, conjuntament amb Joan Córdoba, Ricard Zariquiey, Salvador Goday, Martí Carbonell, Domènech Alsina i altres especialistes, organitzen reunions dermatològiques i instauren a Catalunya els nous conceptes d’al·lèrgia. En la sessió inaugural del curs 1954-1955, el seu discurs d’obertura versa sobre les Divagacions pediàtriques. Per la seva inquietud docent i científica, a més d’altres conferències i diversos articles que es publiquen a Anales de Medicina y Cirugía, destaca la seva labor de traducció d’obres com el Manual de Terapéutica de X Arnozau i Ch Mongour, entre d’altres.

Distingit comenador de l’Ordre Civil de Sanitat espanyola i de la Salut Pública francesa, mor de manera tràgica i sobtada a Barcelona el mes abril del 1957.

JRC