Biografia

Fill del metge Candi Corominas Illa, pertany a la quarta generació de metges de la família Corominas de Banyoles. Neix a Llançà on el seu pare exerceix de metge però amb pocs mesos de vida es trasllada a Banyoles. Del col·legi dels Germans Gabrielistes, passa a estudiar el batxillerat als “Hermanos Maristas” de Girona i, després, la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Graduat l’any 1930, s’especialitza en anàlisis clíniques desprès d’haver ampliat estudis a l’Institut Pasteur de Paris on hi va amb una beca de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. A la tornada, s’estableix a Banyoles on, també, exerceix la medicina general en guanyar, abans, la plaça de metge titular de Serinyà. Els primers anys de la Guerra Civil, Josep M Corominas els passa al Laboratori Municipal de Barcelona, treballant al costat d'August Pi-Sunyer, dedicat a la Bacteriologia.

A part d’exercir de metge, Josep M Corominas i Planellas és un gran aficionat a la Prehistòria, activitat a la que s’hi dedica amb intensitat. Descobreix noves coves i estacions prehistòriques a les zones de Serinyà i d’Esponella, la qual cosa li permet dur a terme investigacions que són motiu de presentacions en reunions científiques i publicacions especialitzades. És fundador del Museu de Prehistòria de Barcelona i n’és el director durant molts anys. També, és comissari local d’Excavacions Arquològiques del Ministeri de Belles Arts, institució a la qual presenta els informes de les seves excavacions.

L’any 1951, juntament amb altres conciutadans de Banyoles, impulsa la creació del Centre d’Estudis Comarcals. El mateix any rep el nomenament de membre corresponsal de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya pel seu treball Las metamorfosis de un pueblo. Topografia mèdica de Serinyà. Aquest any, també, obté el contracte de treball de la Jefatura de Sanidad 'Región Aérea Pirenaica' i assumeix el càrrec de metge del camp d'aviació proper a Banyoles.

El 1964, obté el títol d’especialista en Anàlisis Clíniques, la seva primera vocació, i comença a dedicar-se més al treball de laboratori i això li resta temps per a les seves altres ocupacions. Als 65 anys edat, se li desperten altres àrees d’interès com la navegació a vora la costa, que li ocupa els caps de setmana. A més, és el moment que rep nombroses distincions dels ajuntaments i institucions amb els que ha col·laborat tota la seva vida. Per citar-ne algunes, l’any 1979, rep la Medalla d’Or de Banyoles i és nomenat fill adoptiu i predilecte de Serinyà alhora que es dóna el seu nom a una plaça del poble.

NCV