Biografia

Cinquè fill del matrimoni format pel metge Antoni Corominas Biern i Caterina Sabater Boy, fa els estudis primaris a Banyoles i el batxillerat a l'Institut de Girona. Marxa desprès a Barcelona per estudiar la carrera de Medicina i es llicencia el 1872. L’ any anterior, Josep Corominas Sabater, juntament amb Lluís Suñé, Josep Cabot, Pere Esquerdo, Salvador Cardenal, Jaume Pi Sunyer, Enric Seguí i Joan Danés, és un dels fundadors del Cos d’Alumnes Interns de l’Hospital de Santa Creu i com a alumne més antic és l’encarregat de fer el discurs de la sessió inaugural. Dos anys després, el 1873, es doctora a Madrid amb la tesí titulada De la inflamación.

Acabada la carrera i en plena Guerra Carlista, s'estableix a Banyoles on el dia 25 d'agost es nomenat director del recent creat Hospital de Sang, creat pel pare Fidel Fita arrel dels fets ocorreguts dos dies abans a Tortellà, on l'enfrontament entre tropes carlines i republicanes causa un gran nombre de morts i ferits. Cap a finals de novembre del 1873, Josep Corominas Sabater és capturat pels carlins amb l'objectiu d'obtenir un rescat motiu pel qual es crea una comissió de banyolins, entre els que hi ha el seu pare, per anar a trobar el capitost carlí Francesc Savalls i fer-li un lliurament de diners a canvi de la llibertat del jove metge de Banyoles. Durant el seu captiveri a La Salut, rep diferents visites, entre elles, la del seu germà Abdó que refereix, a la que més tard és la seva esposa, que en Josep es dedica a «fer llenya i jugar a la pilota». Alliberat entre els mesos de gener i febrer del 1874, es casa amb Constància Pedemonte, una barcelonina d'origen italià i s’estableixen definitivament a Barcelona. El matrimoni té dos fills i tots dos estudien Medicina donant continuïtat a la nissaga mèdica dels Corominas: Frederic Corominas Pedemonte i Artur Corominas Pedemonte, nascut el 1879 i mort d'apendicitis tot just acabar la carrera el 1907.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina, Josep Corominas Sabater té una intensa activitat editorial. Director de la publicació Biblioteca Consultiva del Médico Práctico, on hi publica algunes obres mèdiques franceses que ell mateix tradueix. El 1882, juntament amb A Planellas, funda i dirigeix els Archivos de Terapéutica Médica y Quirúgica. També, és director del Boletín de Medicina Clínica , l’òrgan oficial de la Societat Medicofarmacèutica dels Sants Cosme i Damià i del El Criterio Católico de la Ciéncias Médicas entre 1898 i 1900. A més, és autor de diversos articles que publica a La Independencia Médica, Gaceta Médica de Cataluña i Gaceta Médica Catalana. Però, la seva gran aportació al món de la medicina és la traducció del francès dels grans tractats de Medicina del segle XIX i, especialment, del Tratado de Anatomía Humana de Jean Leon Testut, obra traduïda en col·laboració amb Antoni Riera i Villaret que s’esdevé text de referència per a vàries generacions d’estudiants d'Anatomia al llarg del segle XX.

JAAM