Biografia

Filla de l'advocat i polític republicà Pere Coromines i de Celestina Vigneaux, pionera del mètode Montessori a Catalunya. Germana del filòleg Joan Corominas.

Es forma a Barcelona i obté la llicenciatura en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l’any 1934. De 1936 a 1938 és metge de guarderies de la Generalitat de Catalunya, entre les quals hi són les de Poble Nou. Represaliada a la fi de la guerra, va a l’Escola de Puericultura de París on es diploma en aquesta disciplina. Continua l’exili a Argentina on treballa de directora mèdica de colònies de vacances i a la Clínica de la Compañía Argentina de Electricidad. Torna l’any 1944 i inicia la seva dedicació a la salut mental dels infants. El 1945, entra a treballar a l’Institut Mèdic Barcino i a l’Hospital del Sagrat Cor. L’any 1948, mitjançant una beca, estudia psiquiatria infantil i de l’adolescència a la Clínica Tavistock de Londres, on entra en contacte amb la psicoanàlisi. El 1950 torna a Barcelona i juntament amb Pere Bofill i Pere Folch, creadors del grup “Erasmo” sobre psicoanàlisi, introdueix l'especialitat a l’Estat.

L'any 1971, funda l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona, que forma part de l’API creada per Freud el 1910. Crea i dirigeix el Centre Pilot de Paràlisi Cerebral Arcàngel Sant Gabriel, centre pioner del que n’és consultora psiquiàtrica. Entre 1971 i 1977, presideix la Sociedad Española de Psicoanálisis. El 1984, esdevé directora de la Revista Catalana de Psicoanàlisi. L’any 1986, és una de les fundadores del Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica.

Júlia Coromines és membre d’Honor de la Sociedad Española de Psicoanálisis. Rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1997 i mor, ja centenària, el 30 de març de 2011.

LGS