Galeria de metges

Biografia

Fill del catedràtic de Patologia, Jaume Pi i Sunyer, es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1899. Acabat de graduar, inicia els seus treballs de recerca al Laboratori Bacteriològic Municipal de Barcelona, dirigit per Turró. Pràcticament al mateix temps, 1902, comença a treballar com a professor auxiliar a la Càtedra de Fisiologia de la Facultat de Barcelona que ostenta el doctor Ramon Coll i Pujol. Amb una clara vocació investigadora i docent, es prepara per a les oposicions a càtedra fins que, en segona oportunitat, guanya la plaça de Fisiologia de la Universitat de Sevilla (1904). Mai arriba a ocupar-la. Agust Pi i Sunyer obté el permís del Ministeri per continuar la seva tasca investigadora a Barcelona. El 1908, però, hi renuncia definitivament quan se li nega una nova pròrroga. En aquell moment, August Pi i Sunyer ocupa la càtedra de Fisiologia General al Laboratori Municipal a títol honorari després d'haver estat creada expressament per a ell per l’Ajuntament barcelonès a petició de l’Associació d’Estudiants de Barcelona. D’aquesta manera, es manté en estreta col·laboració amb la càtedra de Fisiologia de la Facultat de Medicina fins que s’incorpora oficialment EL 1914. Un any més tard, ja ocupa la plaça de catedràtic per concurs.

Aviat, ingressa com a membre de l'Institut d’Estudis Catalans i de la Societat de Ciències de la que n’és el seu primer president. El 1920, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya posa sota el Patronatge de l’Institut d’Estudis Catalans un seminari–laboratori de fisiologia al mateix local de la Càtedra de Fisiologia d’August Pi Sunyer. Pren el nom d’Institut de Fisiologia (1921). Sota el mestratge d'August Pi-Sunyer i fins a la seva dissolució per la repressió política que instaura la dictadura l’any 1939, aquesta institució esdevé capdavantera en la investigació mèdica a Catalunya.

Entre molts d'altres mèrits, Pi Sunyer destaca per la seva contribució a la consolidació del català com a llengua d'ús científic mitjançant els Treballs de la Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans i les Monografies Mèdiques.

La Càtedra i l'Institut de Fisiologia es converteixen en un fòrum excepcional dins la Universitat de Barcelona fins a constituir-se en exemple de què podia ser la Universitat si s’obrien les portes a l’exterior i s’oblidaven les normes inhibidores del centralisme.

Membre de la Reial Acadèmia de Medicina des del 1910, la presideix del 1927 al 1935. Abans, ja ha presidit el II Congrés Universitari Català del 1916. L’any 1931, instaurada la República, Pi i Sunyer participa activament en la Comissió per als Estatuts de la futura Universitat Autònoma de Barcelona. El 1933, es converteix en Rector accidental durant l’absència de Bosch i Gimpera.

Participa, també, en els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i és el president del sisè que se celebra a Barcelona el 1930. Al marge de la seva activitat científica, s'interessa per la cultura, la música i els esports, publica algunes obres literàries, presideix l’Associació de Música de Cambra de Barcelona i esdevé membre del Comitè Olímpic Espanyol del 1918 i n'és president el 1936.

L'any 1939, August Pi i Sunyer s’exilia a Veneçuela, convidat pel govern d’aquest país. Un any més tard, crea l’Institut de Medicina Experimental on s’hi formaran un gran nombre de metges veneçolans. El camí de l'exili l'han emprès els seus dos germans, l'exalcalde de Barcelona i ministre de la República Carles Pi Sunyer i, el més petit Santiago Pi i Sunyer, deixeble d'August i professor de Fisiologia com ell, establert primer a Bolívia i després, a Uruguai.

Amb altres catalans, el 1945, funda el Centre Català de Caracas, presideix els Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1953 i continua publicant els seus articles a les revistes catalanes que s’editen fora d’Espanya. El 1963, August Pi i Sunyer es trasllada a Mèxic on mor dos anys després.

JRC