Galeria de metges

Biografia

Fill del metge Jaume Pi Sunyer i germà del també metge August Pi-Sunyer amb qui col·labora en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona que dirigeix Ramon Turró. Santiago, acabat el batxiller amb premi extraordinari el 1910, inicia els seus estudis a la Facultat de Ciències on el primer curs ja obté matrícula d’honor. Finalment, passa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on és llicència l’any 1915. Es doctora amb la tesi Formas clínicas de la tuberculosis pulmonar y su tratamiento por la tuberculina que llegeix a Madrid el 1919.

Acabada la carrera, resideix i exerceix de metge durant uns anys a Mallorca però torna a Barcelona el 1921 quan és nomenat professor auxiliar de Fisiologia de la Universitat de Barcelona. El 1923, Santiago Pi Sunyer obté la càtedra de la mateixa assignatura a la Universitat de Saragossa i l’ocupa fins al 1936 perquè, a l’ inici de la Guerra, ell es troba a Barcelona quan Saragossa queda al costat Nacional i es posa al servei de la Generalitat. Per aquesta raó, és incorporat al personal docent de la nova Universitat Autònoma de Barcelona.

A Saragossa, Santiago Pi i Sunyer fa recerca sobre la funció renal que es tradueix en diversos articles i en comunicacions a congressos, especialment als internacionals de Fisiologia i que li valen també per guanyar el Premi Garí, que li atorga la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1934. Aquesta feina, anys abans, fa que se’l nomeni delegat del rector en representació de la Universitat de Saragossa per assistir als actes del bicentenari de l’Acadèmia de Ciències de la URSS que se celebraven el 1925.

Com la majoria de membres de la família, Santiago Pi Sunyer té un compromís polític amb el catalanisme i amb la construcció d’un país progressista i d’esquerres. A Saragossa, forma part del Partit Radical Socialista, creat per Marcel·lí Domingo i Álvaro de Albornoz, que proclama la República el 1931 i, quan Domingo és ministre d’Instrucció Pública el 1933, nomena Pi Sunyer sotssecretari d’aquest Ministeri i vicepresident de la comissió permanent del Consell d’Instrucció Pública de la República Espanyola, presidida per Miguel de Unamuno. Des d’aquests càrrecs, el mateix any 1933, Pi Sunyer contribueix a agilitzar el traspàs de les competències d’Ensenyament a la Generalitat de Catalunya, fet que permet, entre d’altres, l’execució d’un projecte cultural i científic de l’envergadura de l’autonomia de la Universitat de Barcelona.

Membre fundador del partit polític Izquierda Republicana en el qual es fusionen Acción Republicana i el Partido Radical Socialista el 1934. Durant la Guerra Civil, ocupa la càtedra de Patologia General i Fisiologia Patològica a la Universitat de Barcelona. Un cop acabada l’escomesa, el 1939, s’exilia a França, on hi resideix dos anys i mig. El 1940, forma part del Consell Nacional Català que ha creat Lluís Companys a França. El 1941 se’n va a Bolívia on la Universidad de San Simón de Cochabamba li planteja la creació de la càtedra de Fisiologia, accepta i se n’ocupa fins al 1951, impartint, a més, les matèries de Bioquímica Mèdica i Patologia Mèdica. Aquest any, es trasllada a Panamà on professa Fisiologia a la Universitat de Panamà i publica El hombre y su obra vistos cien años después.

Membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i col·laborador de Revista de Catalunya, Treballs de la Societat Catalana de Biologia i La Publicitat, Santiago Pi i Sunyer és elegit membre corresponent de l’IEC el 1957. Entre els seus treballs professionals, cal esmentar Bases fisiopatológicas de los análisis clínicos del 1950, Bioquímica del 1956 i Fisiología humana del 1962, aquesta en col·laboració amb el seu germà August. Amb col·laboració amb ell, també, tradueix, Prácticas de fisiología: métodos físicos y químicos d’Emil Abderhalden.

És el 1962 quan Santiago Pi i Sunyer torna a Catalunya i, encara adscrit a la Universitat de Barcelona, torna a exercir l’ensenyament de Fisiologia a la Universitat Autònoma de Madrid amb un contracte pel període 1968 al 1970. Els darrers anys de la seva vida, els passa amb la seva família a la vila alt empordanesa de La Jonquera, vila natal de la seva esposa Mercè Cuberta i Arolas. Mor, però, a Barcelona a 88 anys. Anys després, l’Ajuntament de La Jonquera dóna el nom de Santiago Pi i Sunyer a un dels seus carrers.

AZ