Biografia

Neix a Saragossa, fill d’un metge militar tarragoní, Josep Salvat i Martí, que estudia a Saragossa i es casa amb una aragonesa. Orfe de mare de molt petit, viu la seva infància a Santiago de Cuba, on ha estat destinat el pare en els difícils anys de la insurrecció cubana. Quan són repatriats, s’instal·len a València on el metge castrense és designat director de l’Hospital Militar i el fill cursa els estudis de Medicina a la Universitat de Valencia, llicenciant-se als 21 anys amb premi extraordinari. Ingressa com a metge de l’Armada amb el número u de la seva promoció i és destinat a Cartagena. El 1906, obté el doctorat amb la qualificació de premi extraordinari.

El 1907, estant encara a Cartagena, es declara un petit brot de pesta i Antoni Salvat s’ocupa personalment de l’assistència dels malalts, pel què li concedeixen la Gran Creu del Mèrit Naval amb distintiu blanc. Un any després, guanya el Premi Cajal de l’Ajuntament de València per ampliar els estudis de Bacteriologia durant dos anys, temps que distribueix entre l’Hospital de La Princesa de Madrid, els Instituts Pasteur de Paris i de Bruseles, i l’Institut Robert Koch de Berlin. El 1910, de nou a Espanya, ingressa a Sanitat Exterior i el destinen a Port Bou, primer, i al Llatzeret de Vigo, després.

Gran estudiós, el 1913, Antoni Salvat guanya l’oposició a la càtedra d’Higiene de la Universitat de Sevilla amb només 30 anys. S’hi està fins al 1918 quan obté per concurs el trasllat a Barcelona per ocupar la càtedra del professor Rodríguez Méndez. Es troba un servei mal dotat que l’obliga a fer un gran esforç per ampliar els laboratoris i iniciar tasques d’investigació.

Salvat i Navarro és autor del Tratado de Higiene, que s’edita quan és catedràtic a Sevilla el 1915 i s’amplia en edicions posteriors a Barcelona. És una obra unipersonal, que va tenir força èxit entre els estudiants. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, és elegit acadèmic numerari el 1963 i ingressa amb el discurs La antigenoterapia no específica y la antiquifilaxia parabacteriana como fundamento para otras orientaciones en cuanto a la profilaxis y tratamiento de las enfermedades infecciosas.

Home de conviccions lliberals, és depurat el 1939 i destinat, primer, a la Facultat de Medicina de Granada. Després, a Saragossa. El 1953, quan Antoni Salvat i Navarro es jubila, torna a viure a Barcelona, apartat de la Universitat i de tota activitat mèdica.

MBC