Biografia

Estudia a Barcelona, on es llicència en Medicina l’any 1908. S’especialitza en Pediatria amb el primer catedràtic de l’especialitat de Barcelona, Andrés Martínez Vargas. En acabar, l’anomena professor auxiliar tot i que, poc després, renúncia al càrrec per discrepància amb la conducta del seu catedràtic.

L’any 1924, participa en el 1er Congrés Espanyol de Pediatria, celebrat a Mallorca. Córdoba es preocupa primordialment per la pediatria social i, el 1927, és designat metge de la Protecció de Menors. Organitza una xarxa de consultoris de puericultura a Barcelona i, juntament amb Jeroni de Moragas, August Brossa i Claudi Bassols, exposen un pla d’organització metòdica de Protecció a la Primera Infància a Barcelona que, entre d’altres aspectes, promou la necessitat de la vacunació antidiftèrica.

És un dels fundadors de la Societat Catalana de Pediatria (1926) i esdevé el seu segon president (1929-1931). És un dels promotors de l’adhesió d’aquesta Societat a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques com a com branca de la medicina infantil i, també, un dels fundadors del Butlletí Oficial de la Societat Catalana de Pediatria (1928).

Joan Córdoba desenvolupa una intensa activitat en l’àmbit social: és membre de la Comissió d’Higiene de la Infància, de la lluita antituberculosa, del Comitè d’Higiene Social Infantil de la Societat Catalana de Pediatria i director general d’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya.

El 1934, organitza a Sabadell la Setmana de Puericultura i posa èmfasi en la conveniència d’obrir guarderies infantils a les barriades obreres.

Durant la guerra civil té cura –juntament amb Pere Calafell i altres col·legues– dels infants refugiats a Catalunya provinents dels fronts de batalla.

L’any 1941, organitza l’Oficina del Niño com organisme de la Junta Provincial de Protecció de Menors amb consultoris a diferents barris de Barcelona. Quatre anys després, és nomenat cap d’estudis de l’Escola de Puericultura de Barcelona i n’és professor des del 1955 fins al 1971.

JRC