Biografia
Amb consulta privada al 129 del carrer Bruc de Barcelona també des del 1912, Joan Córdoba Rodríguez s'esdevé un dels promotors de la consolidació de l'especialitat pediàtrica i la seva participació és notòria en diferents actes i reunions professionals. El 1914, és tresorer del 1r Congrés Espanyol de Pediatria que se celebra a Mallorca on ja mostra que es preocupa primordialment per la Pediatria Social. El 1927, és designat metge de la Protecció de Menors de Barcelona on organitza una xarxa de consultoris de Puericultura i, juntament amb Jeroni de Moragas, August Brossa i Claudi Bassols, exposen un pla d’organització metòdica de Protecció a la Primera Infància a Barcelona que, entre altres aspectes, promou la necessitat de la vacunació antidiftèrica.
El 1926, Córdoba Rodríguez és un dels fundadors de la Societat Catalana de Pediatria i, a més de ser-ne el seu segon president en el període de 1928 a 1931, es converteix en un dels principals promotors de l'adhesió de la Societat a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears com a branca de la Medicina infantil. Dos anys després, el 1928, és un dels fundadors i primer director del Butlletí Oficial de la Societat Catalana de Pediatria, revista que, més endavant, canvia la capçalera i passa a dir-se Pediatria Catalana.
L'activitat de Córdoba Rodríguez en l'àmbit social no és menys intensa com a membre de diferents entitats com són la Comissió d’Higiene de la Infància, la Lluita Antituberculosa, el Comitè d’Higiene Social Infantil de la Societat Catalana de Pediatria i, també, és nomenat director general de l’Assistència Social de la Generalitat de Catalunya. L'any 1934, és el promotor i organitzador de la Setmana de Puericultura de Sabadell, certamen en què posa èmfasi en la conveniència d’obrir guarderies infantils a les barriades obreres.
A partir del 1936, durant la Guerra Civil, juntament amb Pere Calafell i altres pediatres, Córdoba Rodríguez té cura dels infants refugiats a Catalunya provinents dels fronts de batalla. Després de la guerra i depurat sense sanció, l’any 1941, organitza l’Oficina de l'Infant com a organisme de la Junta Provincial de la Protecció de Menors amb consultoris a diferents barris de Barcelona i, quatre anys després, és nomenat cap d’estudis de l’Escola de Puericultura de Barcelona on és professor des del 1955 fins al 1971.
JRC




