Biografia

Acabat el batxillerat a l’Institut de Barcelona el 1917 i decidit a estudiar a la Facultat de Medicina, es llicencia l’any 1926. De seguida, ingressa com a metge intern al Departament de Pediatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i guanya la plaça de metge auxiliar el 1929. Aquest mateix any, també, es casa amb Elvira Maragall Noble, filla del poeta Joan Margall, amb qui tenen vuit fills, sis noies i dos nois.

Ben aviat, Jeroni de Moragas demostra el seu especial interès per la Psicologia i la Psiquiatria infantil, especialment, en el camp pedagògic. Membre de l’Institut d’Orientació Professional i director per oposició de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Adolf Strauss que s’instal·la a Barcelona fugint del nazisme, crea el primer consultori de Neuropsiquiatria infantil d’Espanya. El 1930, s’hi incorporen els psiquiatres Emili Mira i Adolf Azoy, amb qui organitzen un curs sobre oligofrènies. L’any 1934, funden La Sageta, una institució pionera d’orientació psicològica infantil que és capdavantera en aquells anys fins a la seva clausurada al final de la Guerra Civil. A partir de 1940, La Sageta té certa continuïtat amb la creació de l’Institut de Pedagogia Terapèutica de Barcelona que Jeroni de Moragas dirigeix fins a la seva mort.

Catedràtic de Psicologia de la Infància i de l’Adolescència a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, fa un excel·lent mestratge. Defensa la conveniència d’una bona entesa entre pediatres i pedagogs. El 1933, es crea una comissió per orientar i assessorar el Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya en la qual s’integren Jeroni de Moragas, Emili Mira, Joan Córdoba, Claudi Bassols i Manuel Salvat.

Al costat de Francesc Trabal, Ramon Xuriguera, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Xavier Benguerel i Joan Santamaria, Jeroni de Moragas és un dels impulsors de l’Agrupació d’Escriptors catalans, precedent del que, anys més tard, serà la Institució de les Lletres Catalanes. Moragas Gallissà col·labora amb Manuel Corachan en el Diccionari de Medicina (1936).

Molt present en les activitats de la Societat Catalana de Pediatria (SCP), ocupa els càrrecs de tresorer (1932-1934) i president (1948-1950). S’encarrega del discurs inaugural de l’any 1949 sobre El adolescente. En aquests anys, Jeroni de Moragas aconsegueix publicar el Butlletí de la Societat Catalana de Pediatria que s’ha de dir Boletín de la Sociedad Catalana de Pediatría. Honoríficament, Moragas presideix la Societat Catalana de Neuropsiquiatria Infantil que depèn de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. L’any 1948, esdevé cap de la subsecció de Pedagogia Terapèutica del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

En la dècada dels 1920, Jeroni de Moragues que pronuncia nombroses conferències, col·labora com a redactor en premsa general a diferents publicacions catalanes com La Nova Revista, El matí, La veu de Catalunya, Diari de Sabadell, Ciutat o la Revista de Catalunya, entre algunes altres. Els seus articles es publiquen, també, a la premsa mèdica com a Revista de Psicologia i de Pedagogia, Pro-Infància, Butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, Col·laboració Mèdico-escolar, etc. A més, Moragas té una prolífica obra novel·lística i d’assaig de temàtica diversa.

Igualment prolífic en el camp mèdic i pedagògic, Jeroni De Moragas escriu obres de psicologia pediàtrica d’importància cabdal com, per destacar-ne alguna, La infància anormal escrita el 1933 o, una de les darreres, Els inadaptats del 1970. La seva marcada vocació per la Pedagogia, el porta a col·laborar en diferents projectes com en la creació del Cercle d’Estudis Sant Tomàs Moro, principalment, dirigit a joves universitaris amb un marcat sentit de catalanitat i religiositat, que té una activitat continuada durant més de quinze anys.

Home d’immensa correcció i senzillesa, Jeroni de Moragas té una gran rellevància en l’estudi i tractament dels trastorns mentals dels infants i en la pedagogia terapèutica, mestre de referència de Psicologia i Psiquiatria infantils per a tota una generació.

JRC