Galeria de metges

Biografia

Neix l’any 1896 a Santiago de Cuba, on el seu pare s'hi està destinat com a metge militar. La família torna a Espanya en perdre’s la Guerra de Cuba el 1898 i s’instal·la a Barcelona el 1902. Emili Mira acaba la carrera de metge als 20 anys amb premi extraordinari a la Universitat de Barcelona. D’estudiant, assisteix com alumne intern al Laboratori de Fisiologia dirigit per August Pi-Sunyer i el 1918 obté una plaça de metge a l’Hospital Clínic. Pensionat per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, visita els millors laboratoris de psicologia experimental europeus i el 1926 passa a dirigir l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona, inicialment, depenent de la Diputació i, després, del govern català. Aquí, Mira crea una secció de psicopedagogia que obté un gran ressò a Europa.

Malgrat la seva joventut, en aquests anys que van des del 1926 fins el 1938, Mira desplega una activitat extraordinària. En l’aspecte assistencial, és codirector d’un centre mèdic de repòs de caràcter privat i, més tard, de la primera clínica de diagnòstic i tractament dels trastorns de conducta infantil, el primer centre d'aquest tipus a Espanya. El 1935, és nomenat director de l’Institut Pere Mata de Reus i, el mateix any, del Sanatori Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, que dirigeix fins el 1936. El 1937, rep el nomenament de cap dels Serveis Psiquiàtrics de l’exèrcit republicà.

En el camp docent és escollit professor de la primera càtedra de psiquiatria d’Espanya a la Universitat Autònoma de Barcelona. Imparteix cursos per diferents països inclosos els Estats Units d'Amèrica. Mira introdueix les teories psicoanalítiques i la psicopedagogía a Espanya. També, l’Orientació Professional, la psicologia jurídica i la psicologia experimental amb l'organització de cursos i conferències així com amb la publicació de diversos llibres.

En el terreny de la recerca, l’Emili Mira investiga la repercussió de la guerra sobre la ment. També elabora un gran nombre de tests per identificar el caràcter i el temperament que són utilitzats en la selecció de personal, en psicologia clínica i educació.

La derrota republicana fa que, inicialment, Mira s’exiliï a Londres. Després, se’n va als Estats Units i d’allà passa a d’altres països del continent americà -Mèxic, Cuba, Guatemala, Equador, Veneçuela, Xile i Argentina-. Finalment, des de Montevideo, Uruguai, passa a Brasil on hi fixa la seva residència fins a la seva mort d’un infart.

En aquesta etapa sudamericana, Mira desenvolupa una intensa activitat que culmina amb la publicació de 22 llibres en vida i tres més pòstumament. Abans, l’any 1947, ja ha rebut l’encàrrec d’organitzar la posta en marxa de l’Institut de Selecció i Orientació Professionals (ISOP) a Rio de Janeiro. També, entre d'altres activitats de formació i docència, funda la revista Arquivos Brasileiros de Psicotécnica.

CHP