Biografia

Fill d’un guàrdia civil, tot i que ha de pagar-se els estudis acompanyant nens a l’escola, fa el batxillerat a l’Institut d’Osca i la carrera de Medicina a la Universitat de Saragossa on es llicencia el 1884. Durant set anys, Mateo Bonafonte exerceix com a metge titular a Casp fins al 1891 on només llicenciar-se ha d’atendre l’epidèmia de còlera que afecta la ciutat i que li suposa que la Diputació de Saragossa premiï la seva tasca. Desprès, a Batea on fa de metge de capçalera, d’obstetre i de cirurgià amb molta competència vuit anys més. Home autodidacta, aprèn francès i alemany, fet que li permet fer algun viatge d’estudis i traduir llibres escrits en aquests idiomes com el Manuel de Ginecologia, obra d’A. Bouvier de 1918. A Alemanya, aprèn dels professors Bumm de Berlín i Kummel d’Amburg, entre d’altres.

Abandonant la feina de metge rural l’any 1898, Bonafonte torna a Saragossa per preparar unes oposicions alhora que treballa com a metge alienista al Manicomi Provincial de la ciutat on guanya la plaça de director però no l’arriba a ocupar-la perquè obté, també, la plaça de professor clínic auxiliar de l’Hospital Clínic de la mateixa ciutat. El 1898, llegeix la tesi doctoral Degeneración y locura i oposita sense èxit a les càtedres de Patología General i d’Oftalmologia de l’Universitat de Saragossa.

Finalment, el 1904, obté la plaça de catedràtic d’Obstetrícia de Saragossa però la permuta amb el company que ha obtingut la de Sevilla on s’hi està fins al 1914, quan es trasllada a Barcelona per concurs de mèrits i ocupa la càtedra d’Obstetrícia, vacant per la mort de Joaquim Bonet. S'explica que -a l’hora d’acomiadar-se dels seus companys del claustre sevillà- els diu: “adiós señores, me voy a Europa”.

L'any 1916, després la mort de Miquel A Fargas, passa a ocupar la càtedra de Ginecologia que ha deixat vacant. En aquella època, existia una divisió molt clara entre les càtedres: una catedràtic s'ocupava de l'ensenyança de l'Obstetrícia i un altre, de la Ginecologia.

Autodidacta però un bon ginecòleg, la tasca docent i assistencial de Bonafonte és considerada bona tot i que les seves publicacions són més aviat escasses. Ben integrat a la societat barcelonina, participa als Congressos de Metges de Llengua catalana. El 1925, el directori militar li encarrega ocupar-se del deganat de la Facultat de Medicina en substitució de Manuel Serés, càrrec en el qual es manté, tot i dimitir inicialment, fins al 1927 quan la seva dimissió ja és irrevocable.

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia d’Aragó, el 1925, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, soci de la Societat Ginecològica Espanyola, el 1927, Bonafonte esdevé un dels cofundadors de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia. Jubilat de la càtedra l’any 1933, continua exercint d’obstetre i ginecòleg a la seva consulta privada al 87 de la Rambla de Catalunya que manté oberta fins que esclata la Guerra Civil, moment en què se’n va a viure a Conca.

En jubilar-se de la docència, Mateu Bonafonte rep l’homenatge dels seus alumnes i companys de càtedra com Joaquim Trias o Marià Sòria, entre molts d’altres. L’any 1925, l’Ajuntament de Cadrete dóna el nom del Doctor Bonafonte al carrer Major del poble.

MBC