Mestre de l’Escola de Fisiologia catalana
Biografia
Fill d’un home de negocis malagueny que mor jove i nét d’un il·lustre metge barcelonès, Macari Golferichs, amb qui hi viu de nen. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1901 i rep una beca de la Junta d’Ampliación de Estudios (JAE) per ampliar estudis als Estats Units d’Amèrica. Poc després, es doctora a Madrid amb una tesi sobre la hipòfisis (1904). La seva carrera com a metge està lligada a la docència i a la recerca, molt poc a l’assistència. El 1907, ja és professor auxiliar. De manera successiva, guanya les càtedres de Fisiologia de Saragossa (1914) i de Granada (1918) on roman fins que torna a Barcelona com a subdirector de l’Institut de Fisiologia l’any 1920. Des del 1923, és professor de Farmacologia i Terapèutica a la Facultat de Medicina de Barcelona. La seva carrera professional es relaciona amb la del mestre August Pi i Sunyer, pare de l’Escola de Fisiologia experimental catalana.
Bellido és un gran científic, home disciplinat i amb esperit d’equip. Contribueix al prestigi i reputació internacional que ostenta el grup dirigit per Pi Sunyer i integrat, també, per Rossend Carrasco, Jaume Raventós, Francesc Duran i Reynals, Leandre Cervera i tants d’altres estudiants i investigadors de l’època. En matèria fisiològica, l’obra de Bellido és extensa i pionera tot destacant els seus treballs en electrocardiografia i en farmacologia renal. La seva trajectòria científica és demostrativa d’algunes de les característiques que imprimeix l’Escola de recerca fisiològica: la investigació i publicació de resultats en equip. A més, destaquen les contribucions de Jesús M. Bellido signades amb August Pi i Sunyer. Igualment, la recerca experimental com a mètode d’ensenyament en relació a un programa d’investigació propi, l’assistència i discussió de recerca en congressos internacionals de fisiologia, l’afiliació a acadèmies i societats internacionals així com la traducció d’obra específica fisiològica com a eina de transmissió i adaptació del coneixement. Bellido ocupa diversos càrrecs de gestió a la Universitat Autònoma de Barcelona i presideix la darrera Junta de la Facultat de Medicina en substitució del degà Joaquim Trias i Pujol.
Jesús M Bellido és un home compromès amb la política i la cultura catalanes. Defensor de la llengua catalana com a vehicle de comunicació científica. Milita a Acció Catalana Republicana. Fervent catòlic. El 1938, Juan Negrín el nomena Comissari de Cultes del govern republicà. El curs final de la guerra l’empeny a prendre la decisió d’exiliar-se. S’estableix a França, on l’Escola de Fisiologia catalana té uns forts lligams amb Camil Soula. A més, amb molts altres metges i professors. Així, Bellido i altres col·legues exiliats continuen la feina que feien a Barcelona. Més endavant, la major part d’exiliats marxa cap a Amèrica però Bellido roman a França. Té l’esperança d’una represa que mai no veurà. La duresa de l’exili a França, allunyat dels seus col·legues i del país que estimava el porten a un desencís que acaba amb la seva vida el 1952.
Bellido és un gran científic, home disciplinat i amb esperit d’equip. Contribueix al prestigi i reputació internacional que ostenta el grup dirigit per Pi Sunyer i integrat, també, per Rossend Carrasco, Jaume Raventós, Francesc Duran i Reynals, Leandre Cervera i tants d’altres estudiants i investigadors de l’època. En matèria fisiològica, l’obra de Bellido és extensa i pionera tot destacant els seus treballs en electrocardiografia i en farmacologia renal. La seva trajectòria científica és demostrativa d’algunes de les característiques que imprimeix l’Escola de recerca fisiològica: la investigació i publicació de resultats en equip. A més, destaquen les contribucions de Jesús M. Bellido signades amb August Pi i Sunyer. Igualment, la recerca experimental com a mètode d’ensenyament en relació a un programa d’investigació propi, l’assistència i discussió de recerca en congressos internacionals de fisiologia, l’afiliació a acadèmies i societats internacionals així com la traducció d’obra específica fisiològica com a eina de transmissió i adaptació del coneixement. Bellido ocupa diversos càrrecs de gestió a la Universitat Autònoma de Barcelona i presideix la darrera Junta de la Facultat de Medicina en substitució del degà Joaquim Trias i Pujol.
Jesús M Bellido és un home compromès amb la política i la cultura catalanes. Defensor de la llengua catalana com a vehicle de comunicació científica. Milita a Acció Catalana Republicana. Fervent catòlic. El 1938, Juan Negrín el nomena Comissari de Cultes del govern republicà. El curs final de la guerra l’empeny a prendre la decisió d’exiliar-se. S’estableix a França, on l’Escola de Fisiologia catalana té uns forts lligams amb Camil Soula. A més, amb molts altres metges i professors. Així, Bellido i altres col·legues exiliats continuen la feina que feien a Barcelona. Més endavant, la major part d’exiliats marxa cap a Amèrica però Bellido roman a França. Té l’esperança d’una represa que mai no veurà. La duresa de l’exili a França, allunyat dels seus col·legues i del país que estimava el porten a un desencís que acaba amb la seva vida el 1952.
AZ
