Biografia

Fill del metge Eusebi Bellí i Folguera, que havia estat director de l'Hospital Provincial de Lleida, Epifani Bellí Castiel es llicencia com a metge a la Universitat de Barcelona l'any 1904 i torna a Lleida on, durant un temps, hi treballa com a metge i professor de gimnàstica. L’any 1917, es doctora a Madrid amb la tesi Modificaciones que imprime en la anatomía del cuerpo humano el ejercicio físico y acción del mismo sobre algunos fenómenos íntimos de la vida fisiológica.

El gener de 1906, es presenta a oposicions de metge titular a la Facultat de Medicina de Barcelona. L’any 1908, és elegit delegat pels metges lleidatans per Solsona a l’Assemblea de Madrid mentre que, el 1914, constituïda l’Associació de Metges de Lleida és elegit president. Després, el 1911, ingressa a la Sanitat Militar i, ja el 1917, juntament amb els doctors Biosca i Porqueres, funden la Clínica Montserrat de Lleida que, relacionada amb la Sociedad de Seguros de Enfermedad Unión Médica Leridana, es converteix en la clínica privada de més nomenada de la ciutat.

Amb un gran interès per la política, ja el 1909, Epifani Bellí es presenta a regidor com a militant de la línia maurista del Partit Liberal Conservador (PLC). Entre 1918 i 1922, esdevé regidor a la Paeria de Lleida en representació d'aquest partit. A les darreries dels anys 1920, passa a militar a la Dreta Liberal Republicana (DLR), el partit de Niceto Alcalá-Zamora, fins que acaba ingressant a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El juny del 1931, Bellí i Castiel és escollit diputat a Corts per la circumscripció de Lleida en nom de la DLR i, el novembre del 1933, per ERC. Entre 1931 i 1932, esdevé Comissari Delegat de la Generalitat a la demarcació lleidatana. Integrat en la minoria catalana a les Corts republicanes, forma part del grup parlamentari d'ERC durant la segona legislatura. Entre 1931 i 1933, és vocal titular de la Comissió d'Hisenda. L’any 1931, ésdevé president de la Dipuació de LLeida.

Favorable a la política reformista del primer bienni republicà, Epifani Bellí vota favorablement la Constitució, l'Estatut de Catalunya, la Reforma Agrària i la Llei de Congregacions Religioses. En acabar la Guerra Civil, és detingut i condemnat a mort acusat d’adhesió a la rebel·lió però és absolt gràcies a la pressió que exerceix el Col·legi de Metges de Lleida el 1941. Dos anys més tard, el condemnen al pagament d’una multa de 20.000 pessetes, sanció que li es sobresseïda el 1944.

MBC