Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Biografia

Fill d’un pèrit agrònom, casat amb una asturiana, passa la seva infància a Xerta. Després d’estudiar el batxillerat a Tarragona, Reus i Barcelona, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1887. Acabada la carrera, comença a treballar com a metge a la Companyia Transatlàntica amb la què passa tres anys embarcat, visitant països com Xina, Filipines, Argentina, Xile, Perú, Cuba, Estats Units o Egipte. A la tornada d’aquests viatges, Francesc de Paula Bedós i Arnal s’instal·la a Sabadell per exercir de metge tret d’un breu període entre 1918 i 1919 en què fa de metge a Pont d’Armentera on ha de combatre una pandèmia de grip. Per aquesta abnegada dedicació, el consistori municipal dóna el seu nom a una de les seves places al mateix temps que sol·licita que se li atorgui la Creu de Beneficència que li concedeixen l’any 1920.

L’any 1906, la Junta de Govern del Patronat del Cos de Metges Titulars d’Espanya el reconeix soci fundador del Reglament del Montepio d’aquest grup. Poc després, Bedós i Arnal presideix el Cos Mèdic Municipal de Sabadell i, també, dirigeix la revista Ars, que ell mateix ha fundat l’any 1914. A més, publica periòdicament diversos articles sobre botànica, mineralografia i etnografia a l’igual que les seves obres de teatre i poesia a La paraula de l’Avi, la secció fixa que té al Diari de Sabadell i, també, a la Revista de Sabadell.

Molt actiu al món social i cultural sabadellenc, és fundador de l’Agrupació de Rapsodes Catalans, participa en les activitats de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i -juntament amb Joan Montllor Pujal- funda el Centre Excursionista del Vallès. El doctor Bedós té la biblioteca més ben proveïda de la ciutat i organitza unes vetllades literàries d’autors catalans amb sessions de lectura pública al Centre Català.

Quan l’any 1915 retroba casualment al seu amic d’adolescència, el pintor i dibuixant Francesc Gimeno i Arasa (1858 – 1927), el convida a residir a casa seva. Li fa de mecenes, li presenta gent de Sabadell i organitza exposicions de la seva obra. La seva filla, Maria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño (Sabadell, 1907 — Blanes, 1988) s’esdevé una pintora formada amb Francesc Gimeno i amb Antoni Vila Arrufat que conrea la pintura a l'oli i, també, al fresc, principalment, de marines i paisatges. Algunes de les seves obres s’exposen al Museu Municipal de Sabadell.

Francesc de Paula Bedós és un dels primers sabadellencs a disposar de càmera fotogràfica i retrata la natura que envolta la ciutat de Sabadell. L’any 1985, l’Ajuntament vallesà li dedica un dels seus carrers.

MBC