Biografia

El pare és caporal d’Enginyers i mecànic d’Aviació titulat, Victorino Farga Font, s’encarrega de l’aparell d’aviació del rei d’Espanya però, militant republicà, fa la Guerra Civil amb l’exèrcit de la 2a República de manera que, el gener del 1939, ha de travessar la frontera francesa amb la família. La dona Rosita Cuesta amb els dos fills, un germà més petit de Victorino, són reclosos en un camp de refugiats per a dones i infants a Ruelle, pròxim a la ciutat francesa d’Angulema. El pare és confinat al camp d’Argelers fins que aconsegueix escapolir-se i, arribat a París, tota la família és acceptada per refugiar-se a Xile i embarcar en el Winipeg, vaixell contractat pel poeta i cònsol Pablo Neruda. S’instal·len a Santiago on Victorino continua els estudis secundaris i, després, comença la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Xile on es gradua el 1953, havent rebut el Premi Eduardo Morse al millor estudiant de la seva promoció.

Aquest mateix any, Farga Cuesta pot ingressar al Servei de Medicina del professor Rodolfo Armas Cruz, l’internista xilè més destacat de l’època amb qui s’està fins al 1966, ocupant diferents càrrecs docents. Al fer una estadística de les causes d’hospitalització d’aquest Servei, Farga Cuesta constata que les malalties respiratòries són les més comunes entre els pacients ingressats i que no hi ha metges especialistes per atendre'ls. Així, decideix organitzar un Departament Broncopulmonar al Servei del professor Armas Cruz.

Entre 1955 i 1957, Farga Cuesta fa una estada al Departament de Fisiologia Respiratòria de la Universitat de Pennsilvània i, de tornada a Xile, crea el Departament de Malalties Broncopulmonars a l’Hospital San Juan de Dios i també la primera Central de Tractament Controlat de la Tuberculosi de Xile per l’atenció dels malalts ambulatoris on se’ls hi administra la medicació. Més endavant, col·labora en la creació d’una xarxa de centrals de tractament controlat de la tuberculosi que fan que Xile es converteixi en el país amb una prevalença més baixa de tuberculosi. Tota una feina que fa que, el 1959, rebi una beca per ampliar estudis al Brompton Hospital de Londres, a l'Organització Panamericana de Salut i a diferents centres dels Estats Units.

El 1966, quan ja té trenta-vuit anys, Farga Cuesta és nomenat professor titular de Pneumotisiologia de la Universitat de Xile alhora que es trasllada a l’Hospital del Tòrax i també és nomenat director de l’Institut Nacional de Pneumotisiologia on es formen un nombre incomptable d’especialistes.

Però, després del Cop d’Estat de l’11 de setembre del 1973, policies de la Seguretat de l’Estat detenen Farga Cuesta el 2 de gener del 1974. Acusat falsament de conspirar per enderrocar el govern de Pinochet, és empresonat fins que l'alliberen gràcies a la intervenció d’una organització nord-americana de drets humans. El 1975, no se sent segur a Xile i marxa als Estats Units però, l’any 1976, veient que no s’adapta a la vida americana i enyorant tornar a Catalunya, accepta un contracte de cap de servei de l’Hospital Antituberculós de Terrassa que li ofereix Pere Miret, metge pneumòleg director del centre. Inicialment, anuncia l'obertura d'una consulta particular de malalties respiratòries tot i que no acaba exercint-hi mai. A Terrassa, a més, s’hi està poc menys d'un any perquè és nomenat director executiu de la International Union Against Tuberculosis que té seu a París on, també, s'hi està menys d'un any.

Editor fundador del Boletín del Hospital San Juan de Dios del 1954 al 1966, del Bulletin of the International Union Against Tuberculosis del 1977 al 1979, de la Secció de Neumotisiologia de la Revista Médica de Chile del 1980 al 1986 i de la Secció de Tuberculosi de la Revista Chilena de Enfermedades Respiratorias des del 1986 fins als darrers anys de la seva vida, Farga Cuesta és autor de més de dos centenars d’articles científics o de divulgació, monografies, capítols de llibre i, especialment destacable, és l’obra Tuberculosis, reeditada diverses vegades i àmpliament distribuïda per Amèrica Llatina com a llibre de text promogut per l’Organització Paramericana de la Salut. El 1988, és nomenat acadèmic de número de l’Acadèmia de Medicina de Xile.

El 1978, Farga Cuesta torna a Xile on li costa trobar feina però, finalment, és admès al seu antic Hospital de San Juan de Dios on, ara, ja hi exerceix fins a la jubilació. El 1984, és elegit president de la Societat Xilena de Malalties Respiratòries i, el 2010, és nomenat assessor de l’Organització Mundial de la Salut i del Ministeri de Salut de Xile per als Programes de Control de la Tuberculosi.

MBC