Galeria de metges

Biografia

Germà petit de Joaquim Trias i Pujol, neix d’una família ben situada econòmicament de Badalona. L’any 1914, acaba els estudis de Medicina i, cinc anys després, és nomenat professor auxiliar de Cirurgia. El 1920, ja és catedràtic a Salamanca i el 1927, ho és a Barcelona. Quan els tres catedràtics de Cirurgia de la Universitat de Barcelona acorden distribuir-se l’assignatura entre ells, a Antoni Trias li toca el tòrax, el cap i el coll. Aquest fet impulsa la creació d’unitats funcionals a l’Hospital Clínic i, entre elles, hi destaquen les de Neurocirurgia dirigida pel Dr. Ley, Cirurgia Vascular del Dr. Rodriguez Arias i Cirurgia Toràcica del Dr. Caralps. Trias crea el primer Servei d’Anestesiologia i l’encarrega a un metge que treballa amb ell: el Dr. José Miguel i Martínez, considerat el primer anestesiòleg espanyol i l’impulsor de la creació de la modèlica Escola d’Infermeria de la Generalitat de Catalunya.

Com a membre del Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona, constituït el 1933, facilita la incorporació a la docència d’un gran nombre de professionals de competència reconeguda, que treballen en els diferents centres hospitalaris de l’únic hospital universitari d’aquell moment, l’Hospital Clínic. Tots plegats posen les bases d’una profunda reforma universitària alhora que es redueix el nombre d’estudiants, que feien una veritable immersió en la vida hospitalària.

Antoni Trias col·labora en la redacció del Diccionari de Medicina, dirigit per Manuel Corachán. Del 1936 al 1938, és el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya. El 1939, acabada la guerra civil, és acusat de rebel·lió militar i ha d'abandonar el país. S'estableix a Colòmbia, on és contractat com a professor de Cirurgia a la Universitat de Bogotà fins el 1970 alhora que comparteix consulta amb un antic alumne, Guillermo Ferrer.

A Bogotà, Trias es converteix en aglutinador dels catalans exiliats al país i és un dels fundadors de la Comunitat Catalana de Colòmbia. L'any 1945, organitza i presideix el Jocs Florals a Bogotà. Manté, també, contacte amb altres catalans i amb el govern de la Generalitat a l'exili.

En una de les seves visites a Catalunya, sobtadament, mor a Santa Cristina d’Aro.

El principal centre hospitalari de Badalona porta el nom d'Hospital Germans Trias i Pujol en honor als dos germans.

MBC