Galeria de metges

Estudia el batxillerat a l’Institut de Lleida i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1915. Durant un temps, treballa de metge rural a Balaguer fins que l’any 1920 es trasllada a Barcelona per exercir a la seva consulta particular. Un any després, ingressa a l’Hospital de la Santa Creu i coneix el doctor Francesc Gallart i Monés, que l’orienta cap a la Radiologia Digestiva i es converteix en el seu mentor. Aquest mateix any, pioner de l’especialitat a Catalunya, és contractat pel Servei de Radioteràpia fins que acaba sent el cap d’aquesta Secció.

Fins al 1940, Tomàs Pinós es dedica intensament a la Radiologia Digestiva, camp en el que aconsegueix un gran prestigi. Des del 1932 fins al final de la guerra civil, fa estades per ampliar coneixements als centres europeus destacats, sobretot, als serveis dels professors Gutmman i Moulier de París i dHenning d’Alemanya.

Metge del Servei de Gallart, contribueix en les tasques assistencials desenvolupant l’endoscòpia digestiva, especialment la laparoscòpia, procediment que ell introdueix a Catalunya. En l’activitat docent, participa als cursos anuals que es fan al seu Servei. El 1951, quan es jubila Gallart, per concurs d’oposició, es converteix en cap del Servei de Patologia Digestiva, càrrec que exerceix ja a fins a la seva jubilació l’any 1962.

Durant aquest temps, Pinós i Marsell dinamitza notablement el Servei, augmenta l’activitat formativa organitzant cursos de postgrau i crea el primer programa d’especialització en Digestiu amb un programa de residència de dos anys. El 1949, inventa una agulla de biòpsia hepàtica per secció, antecessora de l’agulla Tru-cut actual. Membre fundador de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, és president de la Societat Catalana de Radiología (1935-1936) i de la Societat catalana de Digestologia (1963-1965).

L’absència de moviments peristàltics i de càmera gàstrica aèria en els casos de megaesòfag porta el seu nom (signe de Pinós).

Mor el 1974 víctima d’una leucèmia, potser, a conseqüència de la seva activitat professional com a radiòleg.