El 2023, la Universitat de Barcelona amb aquesta exposició virtual i un vídeo va commemorar el Centenari de la matriculació de la primera dona a una carrera universitària, la M. Elena Maseras que es va ser acollida a la Facultat de Medicina l’any 1872.
Maria Elena Maseras fou la primera de moltes, la primera en accedir al món de l’educació superior, i la responsable d’obrir les portes a totes les que vingueren després, i particularment a Dolors Aleu i Martina Castells, que deu anys més tard es col·locarien la birreta de doctores. 
Galeria es publiquen biografies des de 2011 i periòdicaments’intenta revisar i ampliar els continguts, per incorporar allò nou que s’ha publicat del metge i, també ampliar corregir allò que no es va poder fer en la seva primera publicació.
En aquesta ocasió s’ha ampliat l’hemeroteca del doctor Jacint Vilardell Permanyer membre d’una nissaga de metges i entre les primeres 250 biografies que es van publicar a la Galeria. En les notícies dels diaris que van des de 1922 fins a la seva mort 1967, mostra la seva trajectòria de gastroenteròleg i també un important promotor del record del seu sobre el tenor barceloní Francisco Viñas.
Els nets del doctor Wildredo Coroleu han cedit a la Galeria noves fotografies inèdites del seus avis materns el també metge Tomàs Lletget i la seva esposa Magina Sardà.
El projecte del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya i el CoMB en la recuperació de les orles antigues de la Facultat de Medicina de la Universitatde Barcelona continua. Les fotografies de les orles mostren les primeres metgesses de Catalunya.
Aquesta vegada és l'orla de 1935, l’única promoció que es va llicenciar durant la República, a que llavors es va anomenar Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta orla es troben dues metgesses Francesca Surós Forns i Maria del Pilar Aragonés Llobet del Vendrell.
El diari ARA va crear crear el web “18 dones invisibles de la nostra història”, entre altres metgesses (Dolors Aleu i Maria Oliveras) es troba Aurèlia Pijoan Querol. Metgessa i activista lleidatana, líder del PSUC a les comarques de Lleida, va ser la primera a exercir un càrrec a la Paeria i després de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic.
