Biografia

Fill gran del matrimoni format pel metge Josep Llaveries i Labró de Vilanova i la Geltrú amb Maria Viladomiu, filla de Josep Viladomiu Bertran, germà petit de l'amo i fundador de la Colònia Viladomiu Vell. La seva germana Maria, era mestra i esposa de l'escriptor Joaquim Amat-Piniella. Faustí Llaveries, titulat batxiller per l’Institut Provincial de Girona el 1916, estudia a la Facultat Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1921.

Un cop acabada la carrera, Faustí Llaveries torna a Puig-reig per exercir la Medicina, al principi, al costat del seu pare. Però, amb clara afecció al futbol, la caça, la lectura i la política, no triga en convertir-se en un motor de la vida d’aquest poblet del Berguedà que contagia les seves aficions als seus veïns. Així, el 1916, Faustí Llaveries ja havia estat un dels impulsors de l'arribada del futbol a Puig-reig i de la creació del Club Esportiu Puig-reig. Ja metge, l’any 1931, juntament amb els seus amics, es presenta a les Eleccions Municipals formant part de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i guanyen la convocatòria el 14 d’abril. El grup, que està format per joves entusiastes i interessats en la política, forma el govern municipal i Faustí Llaveries n’esdevé regidor de Sanitat i Cultura. El 1932, és elegit membre del Comitè Executiu d’ERC per la Federació de Barcelona Ciutat.

Durant els anys de la Guerra Civil, Faustí Llaveries no esmerça esforços per mantenir la pau i el respecte entre els seus conciutadans. En aquest període convuls, Puig-reig és un dels pocs pobles on no es produeixen atacs ni a les famílies de dretes ni a les comunitats religioses com és el cas de les monges de la Congregació de Carmelites de Sant Josep de Puig-reig encarregades d'assistir l’Hospital de Pobres i Malalts des del 1926 que mai van haver d’abandonar el poble perquè mai van ser violentades.

El febrer de 1939, amb la imminent arribada de l’Exèrcit de Franco i aconsellat per amics, Faustí Llaveries abandona Puig-reig a contracor i se’n va a exiliar-se a Andorra on hi viurà durant 18 anys. El 1947, reclamat tant per la gent del poble com per les autoritats franquistes locals, torna a Puig-reig per exercir com a metge del poble alhora que manté el seu consultori particular obert a tothom les vint-i-quatre hores del dia fins a la seva jubilació el 1968.

Vidu d'Antònia Bartrina Arisó des del 1978 i sense fills, Faustí Llaveries mor l’any 1982 a la Residència Sant Josep de Puig-reig, centre per a la gent gran reconvertida de l'antic Hospital de Pobres i Malalts fundat l’any 1926 pels fabricants berguedans. Home auster que defuig els afalacs i els reconeixements, arribat el moment de jubilar-se, Faustí Llaveries es nega a ser objecte d’un homenatge i a rebre cap reconeixement oficial i encara més a què una plaça del poble porti el seu nom.

El doctor Llaveries és recordat per la seva predisposició a atendre a domicili els malalts que ho necessitaven malgrat la dificultat dels desplaçaments a l'època. Les seves recomanacions anaven més encarades a mantenir uns hàbits higienistes i una bona alimentació més que no pas a receptar medicines. Sovint s'havia d'enfrontar als remeis casolans i al curanderisme, pràctiques que el doctor Llaveries no tolerava de cap de les maneres. Atenia també els parts, normalment, només ajudat per la llevadora. Com a una de les seves contribucions més remarcables, Puig-reig recorda que Faustí Llaveries, com a metge titular, és impulsor d’iniciatives a favor de mesures higienistes i, especialment, de la purificació de les aigües del poble.

Faustí Llaveries, que sempre va gaudir d’una posició econòmica benestant, llega tot el seu patrimoni al poble de Puig-reig per constituir i dotar la Fundació Llar d'Avis Doctor Faustí Llaverias com a Llar dels Jubilats.

Biografia basada en l’article «Faustí Llaveries Viladomiu: Metge de Puig-reig (1898-1982)» de Núria Pons Serra i Rosa Serra Rotés, publicat a Gimbernat, 2008;49:251-62.