Galeria de metges

Biografia

Fill d'una família de la burgesia barcelonesa de començaments del segle XX, la mare és Francesca Morera Ortiz (1853 - 1904), pertanyent a una família de comerciants amb Ultramar que fa fortuna a Amèrica. Es separa del marit Albert Lleó Dubosch el 1881 i es queda amb el seu únic fill, Albert Lleó Morera. El 1902, Francesca Morera encarrega a l’arquitecte Lluís Domènech Muntaner que reformi, per fer-ne la seva residència, un edifici heretat del seu oncle Antonio Moreno, construït el 1864 i conegut com la Casa Rocamora, situada a la cantonada del Passeig de Gràcia amb el carrer Consell de Cent de Barcelona. Ella mor abans d'acabar la reforma i és el fill qui es fa càrrec de l’acabament de les obres de la Casa Lleó Morera. L'edifici, fet en clau modernista, es converteix en un dels edificis més emblemàtics d'aquesta tendència a Barcelona i guanya el Premi d’Edificis de Barcelona del 1906.

Titulat batxiller el 1890, Albert Lleó estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1898 després d’haver guanyat oposicions per ser alumne practicant de l’Hospital de la Santa Creu el 1894. El 1896, com a membre del Cos d’Interns d'aquest Hospital, presenta el tema Rápida ojeada de las enfermedades da las fosas nasales y de la cavidad nasofaríngea: su relación eon las perturbaciones que se producen en otros órganos y aparatos mentre que, el gener del 1898, és l’encarregat de fer el discurs inaugural al Centre Escolar Catalanista que es titula La medicamentació tiroidea.

Ja metge, prepara la tesi doctoral que titula Técnica de la obtención del suero fisiológico i la llegeix a la Universitat Central de Madrid el 1902. De tornada a Barcelona, continua formant-se amb Ramon Turró, es dedica a la Microbiologia i a les anàlisis clíniques al Laboratori Municipal fins al 1905, quan es nomena director Lleó Morera en destituir-se el doctor Turró. Accedeix també a la direcció del Laboratori de l’Hospital de la Santa Creu i, un any després, és nomenat professor ajudant honorari de la càtedra de Bacteriologia de la Facultat de Medicina. El 1906, és un dels tres metges veterinaris del 'Matadero' de Barcelona per designació directa de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

Membre de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, Lleó Morera és el director d'uns cursets anuals de Bacteriologia i Tècnica Bacteriològica que es componen de 30 lliçons anuals i tindran continuïtat des del 1906 al 1915. Un any abans, ha estat elegit comptador de la junta directiva de l'Acadèmia que presideix Josep M Bartrina i, el 1918, juntament amb Lluís Celis, és objecte d’un ’homenatge d’aquesta institució. És també membre de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i forma part de la junta organitzadora del Primer Congrés Nacional d’Higiene i Sanejament de l’Habitació i de l’Exposició Annexa que s’ha de celebrar a Barcelona el juny del 1922.

Director –honorífic sense sou- del Laboratori de l’Hospital de la Santa Creu, té treballant amb ell, entre altres, Ricard Moragas Gràcia a la Secció de Bacteriologia, Enric Fernández Pellicer en la d’Anàlisis Clíniques i Joan Vidal Fraxanet en la d’Histopatologia. També, el 1914, consta com a director del Laboratori Bacteriològic de l'Hospital dels Nens Pobres de Barcelona. Membre de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, forma part de la junta organitzadora del Primer Congrés Nacional d’Higiene i Sanejament de l’Habitació i de l’Exposició Annexa que s’ha de celebrar a Barcelona el juny del 1922.

Membre destacat de la burgesia il·lustrada catalana, catalanista i amb ambició política, pertany al moviment de La Renaixença i president de Foment Autonomista Català del districte IV, entitat fundada el 1903 i inicialment creada per oposar-se a la subvenció de capitalitat a Madrid que es vol imposar, després intentarà suprimir l'obligatorietat del Servei Militar i altres. L’any següent és delegat de la Unió Catalanista i, 1906, és membre efectiu del Primer Congrés de la Llengua Catalana que se celebra a Barcelona. A més, és també soci resident de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona i membre de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona des del 1909, entitat en què ocupa diferents càrrecs com el de vicepresident de la Secció d’Edificació i Higiene el 1912 i de la qual se’l nomenarà soci honorari el 1920 i entitat a la qual dedica bona part del seu temps en els darrers anys de la seva vida.

A més del seu interès vocacional per la Medicina, a Lleó Morera l’atrauen molts altres àmbits i, molt especialment, els relacionats amb les tecnologies modernes. Patenta diversos motors d’explosió com, per citar-ne algun, un motor d’aviació construït per l’enginyer Claudi Baradat que no té l’èxit que s’esperava. És membre de l’Automòbil Club de Barcelona. Accionista de la Societat del Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, és provisionalment director gerent de la companyia el 1913 i en ferm el 1914 fins que es dissol. És afeccionat al tir i a les carreres de cavalls en les quals hi participa amb corredors de les quadres que té a Almacelles, al Segrià, on també hi té unes granges agrícoles, considerades molt innovadores a la seva època. L’afició per la tecnologia es fa palesa també en l'ornamentació arquitectònica de la casa familiar quan veiem als balcons que hi apareixen quatre figures femenines que mostren quatre invents de l'època: el fonògraf, la bombeta, el telèfon i la càmera fotogràfica. És també un gran bibliòfil i col·leccionista, membre d’Els XII.

A l’any d’acabar la carrera, Lleó Morera es casa amb Olinta Puiguriguer Palmerola (1879-1936) amb qui té tres fills tot i que un mor només néixer. Un dels fills, Albert Lleó i Puiguriguer estudia Dret però no l’exerceix i -aficionat al motor- es converteix en consumat pilot d’aviació i automobilista. És un dels fundadors de la Penya de l’Aire, amic íntim de Josep Canudas i persona molt vinculada al poble d’Almacelles al Segrià on, en un terrenys de propietat familiar, construeix un dels primers aeròdroms privats. El 1943, ven la Casa Lleó Morera a la Sociedad Mercantil Bilbao, una companyia d’assegurances, fins que l'acaba adquirint el Grup Nuñez i Navarro l’any 2006.

MBC