Biografia

Fill d’una família benestant de Porrera, el pare és advocat, jutge de pau i secretari municipal, va a l’escola del poble fins que ha d’anar a Reus per fer el batxillerat. En acabar i decidit a estudiar Medicina, es trasllada a Barcelona. Per mantenir-se, alhora que assisteix a classe, despatxa darrera el taulell com a mosso de farmàcia. Es llicència en Medicina el 1918 i es doctora a Madrid un any més tard.

Inicia la carrera professional com a metge rural de Benissanet a la Ribera d’Ebre. Poc després, torna a Barcelona on exerceix com Inspector d’Higiene de Terrassa des del 1919 fins al 1954. L’any 1920, guanya les oposicions a metge resident a l’Hospital de la Santa Creu i ingressa com alumne dels cursos de Patologia Digestiva que dirigeix Francesc Gallart i Mones. Aviat, és l’encarregat de preparar les lliçons de coprologia i dels exàmens analítics essencials i aquí sorgeix el seu interès pel món del laboratori. El 1922, ja al nou Hospital de Sant Pau, treballa al laboratori d'anàlisis clíniques i esdevé cap del Laboratori de Química Biològica des del 1953. Llavors, jubilat el doctor Ricard Moragas, és nomenat director de tots els laboratoris de Sant Pau fins a la seva jubilació el 1966.

En temps de la República, és director del Laboratori Municipal d’Anàlisis i professor adjunt de Propedèutica Clínica de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934-1939). Organitza cursos i és autor de nombrosos treballs que publica a les revistes de l’època. L’any 1932, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Anys més tard, el 1999, és nomenat Acadèmic d’Honor. La seva darrera conferència, que publica quan ja ha fet 84 anys, tracta sobre l’Evolució de les Anàlisis Clíniques durant el període 1900-1950.

Defensor a ultrança dels interessos professionals, just acabada la carrera, participa en l’organització del Sindicat de Metges de Catalunya, fundat el 1920. Membre actiu i dirigent sindical, participa activament en totes les iniciatives que pretenen resoldre els problemes que pateix la professió mèdica en aquell moment i és un dels promotors de la creació de tres institucions que s’han demostrat essencials en el desenvolupament professional i social dels metges: la Mutual Mèdica, la Cooperativa de Consum i la Caixa de Previsió i Crèdit. Abans de la dissolució forçosa del Sindicat, Fernández Pellicer exerceix com a secretari del 1924 al 1932 i assisteix a la inauguració del Casal del Metge com a un dels seus promotors.

Convençut de la importància d’un fort entramat professional, Fernàndez Pellicer ocupa càrrecs en altres institucions mèdiques. Entre 1934 i 1939. És tresorer de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i vicepresident de la Societat Catalana de Biologia de l’Institut d’Estudis Catalans (1970). Més tard, del 1972 al 1989, és fundador i president de la Secció de Metges Jubilats del Col·legi de Metges de Barcelona i impulsa la construcció d’una residència per a col·legiats pobres. El projecte no és viable en la seva totalitat però aconsegueix que s’habilitin dos pisos per acollir facultatius en situació de precarietat i sorgeix la Fundació Soler i Daniel d’Auxili al metge pobre.

L’any 1996, celebrant el seu centenari i en reconeixement a la seva contribució a la cohesió de la classe mèdica i a la millora de les condicions professionals i socials, se li ret homenatge –juntament amb el Dr. Belarmino Rodríguez Arias- en un acte unitari de totes les institucions mèdiques de Catalunya: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Sindicat de Metges, Mutual Mèdica, Reial Acadèmia i Cooperativa de Consum.

EFS