Biografia

Fill d'Alfons Fernández i de Francisca Sabaté, fets els estudis secundaris al Liceu Francès de Barcelona, obté el títol de batxiller a l’Institut Verdaguer el 1952 i es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1959. Seguidament, inicia la formació en l’especialitat de Crirurgia Ortopèdiaca i Traumatologia (COT) a la càtedra del professor Piulachs a l’Hospital Clínic on s’està des del 1961 fins al 1967, moment en què guanya una beca del govern francès per fer una estada al Servei del professor Merle d'Aubigne a l’Hospital Cochin de París, considerat com a la màxima autoritat de l’especialitat a França. És en aquest centre on Fernández Sabaté comença a preparar la tesi doctoral que titula Pseudartrosis postraumática de la diáfisis tibial que, dirigida per Pere Piulachs, llegeix a la Universitat de Barcelona el 1969.

Fernández Sabaté ha tornat a Barcelona un any abans i es reincorpora com a cirurgià traumatòleg a l’Hospital Evangèlic alhora que comença a exercir com a especialista del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia que dirigeix Fernando Collado a la Residència del Generalísimo Francisco Franco, l’actual Hospital Universitari Vall d'Hebron, on Fernández Sabaté, conscient de la importància de les infeccions que afecten l’especialitat, funda la primera Unitat d’Infeccions en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'estat espanyol.

L’any 1973, però, Fernández Sabaté es trasllada a l'Hospital dels Prínceps d'Espanya, l’actual Hospital de Bellvitge, on passa a formar part del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia que dirigeix el Joaquim Cabot, especialista que té la visió de crear diversos equips especialitzats en diferents patologies de l'aparell locomotor. D'aquesta manera, es crea la primera Unitat de Cirurgia de Maluc on hi exerceix Fernández Sabaté com a cap clínic i en té la responsabilitat alhora que continua ocupant-se de la patologia infecciosa. Arribada la jubilació de Cabot, Fernández Sabaté és elegit cap del Servei i es converteix en l’artífex d’una veritable escola catalana de cirurgians traumatòlegs i ortopedistes amb un nombrós estol de deixebles als qui dirigeix la tesi doctoral.

Fernández Sabater és, a més, pioner en la implantació de nous procediments de pròtesis alhora que fa valuoses aportacions tant en el camp clínic i docent com en el de recerca. Són innovacions seves, entre altres, la implantació de pròtesis de maluc sense ciment i el disseny de components protèsics de baixa fricció. Aquesta tasca es fa palesa en els diversos treballs que Fernández Sabaté publica tant a revistes nacionals com internacionals com a projecció dels avenços catalans de l’especialitat. En aquests anys, Alfons Fernández Sabaté també ha continuat obtenint beques per fer breus estades de formació als principals centres europeus de l'especialitat i ha compartit experiències amb els professors Taillard de Ginebra, Zanoli de Bolonya, Vidal de Montpeller o Nissen de Londres.

Fernández Sabater és un mestre que ensenya a treballar amb mètode i rigor amb els pacients. Per a ell és essencial –i així ho recorda als seus deixebles- la sistemàtica conservació dels resultats de l'activitat clínica en fitxers i diapositives per, posteriorment, efectuar uns treballs clínics amb el màxim rigor científic amb l’objectiu de donar-los a conèixer a les publicacions i als congressos de l’especialitat. D’aquí que la seva trajectòria professional és reconeguda amb la concessió de múltiples càrrecs i guardons. Professor de Fonaments Científics de Cirurgia del Curs de Postgrau de la Facultat de Medicina de la UB des del 1994 i, posteriorment, professor emèrit, Fernández Sabaté és president de les Societats Catalana i Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia alhora que és membre d'honor de les societats homònimes d’Astúries, França i Xile a més de ser-ho de la Societat Canària d’Avaluació del Dany Corporal. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia des del 2004, Alfons Fernández Sabaté és distingit amb la Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya al Mèrit Sanitari del 2005 i amb el Premi Jordi Gol i Gorina de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears a la seva trajectòria professional i humana en el camp de la Medicina l’any 2011.

Si la Medicina i la seva especialitat han estat la gran passió per Alfons Fernández Sabaté, la Història n’ha estat una altra i és notòria la important activitat que ha dut a terme al llarg de la seva vida per divulgar tant la Història de la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia catalana i espanyola com la dels metges catalans que han contribuït en l’avenç de la COT.

Germà del metge internista Eugeni Fernández Sabaté, Alfons Fernández Sabaté es casa i es compromet amb Teresa Gasull Vilella fins al darrer dia de la seva vida, el matrimoni té tres fills, cap d’ells dedicat a la Medicina.

HFE-GCG