Biografia

Fill de metge oftalmòleg, que el perd de molt jove. Inicia els estudis a la Universitat de Barcelona però es veuen interromputs per l’inici de la Guerra Civil. Alumne intern d’Histologia i Anatomia Patològica i de la Càtedra de Patologia Quirúrgica del professor Bartrina, és destinat a l’Hospital Militar del carrer Tallers i, després, al de Vallcarca fins que es trasllada al front d’Aragó com ajudant dels equips quirúrgics. Coneix al doctor D’Harcourt i aprèn el tractament oclusiu de les ferides difós per Bastos i Trueta. L’experiència bèl•lica orienta els seus interessos cap a la Cirurgia i abandona la tradició familiar de l’oftalmologia. L’any 1974, es doctora amb la tesi Contribución al estudio de las fracturas diafisarias de tibia y peroné. Més endavant, obté la plaça de professor titular de Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva formació es completa amb estades a Itàlia, França, Argentina, Uruguai i Suïssa.

L’any 1941 ingressa com a metge intern al Servei d’Urgències de l’Hospital Clínic i es forma al costat del professor Pere Piulachs. Tres anys després, comença a treballar com a traumatòleg d’accidents de treball a la Mútua General d’Assegurances, de la que n’esdevé director anys més tard. L’any 1948, és nomenat cap de l’equip quirúrgic del seu Servei de Cirurgia i Traumatologia d’Urgències. L’època més fruitosa de la seva vida comença l’any 1956 amb el nomenament de cap de la Clínica de Cirurgia de l’anomenada, aleshores, Residencia Sanitaria Francisco Franco, càrrec que ja no abandona fins a la jubilació. Deu anys després, és nomenat cap del Departament de Traumatologia, on desenvolupa una gran obra d’organització fins a convertir-lo en el gran centre que és actualment. La seva unitat de malalts sèptics esdevé aviat un referent a Espanya.

President de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, soci honorari de la Sociedad Chilena de Ortopedia y Traumatología, president de la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología de 1978 a 1980. És conegut també per l’epònim esquirectomia precoç de Collado.

Es jubila l’any 1986 i mor el 16 de març de 2004 als 88 anys.

JEB i EGP