Galeria de metges

Biografia

Fill de Joan Ferran Llombart, metge del poble de Corbera d’Ebre on neix en Jaume però, de ben petit, viu a Mora d’Ebre i Tortosa. Estudia Medicina a Barcelona i, un cop llicenciat el 1873, comença a exercir al Pla del Penedès i, poc després, s’estableix com a metge a Tortosa on és el metge titular des del 1874 al 1887. A la capital del Baix Ebre, Jaume Ferran, que havia estat condeixeble del pintor Francesc Gimeno, hi coincideix novament i estableixen una amistat que els duu a fer sortides per pintar paisatges, una afecció que Ferran manté al llarg de la seva vida. També, fa amistat amb l’enginyer químic Innocent Paulí i, mentre és a Tortosa, estudia fotografia amb ell. Sobretot, fa fotomicrografia mèdica amb algunes contribucions molt originals que Paulí presenta en el seu llibre La instantaneidad en fotografía.

Comença a investigar sobre el tracoma i s’interessa per la Microbiologia i els estudis de Pasteu, de qui segueix la seva tècnica per preparar vacunes contra el mal roig del porc i el carboncle. Escriu una Memoria sobre el parasitismo bacteriano, que rep el premi de 1894 de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Madrid i a la seva seu defensa la teoria de la contagiositat animal com origen de les malalties infeccioses.

Quan el 1884 esclata una epidèmia de còlera a les ciutats franceses de Marsella i Toló, l’Ajuntament de Barcelona envia Ferran amb una comissió de metges per analitzar l’epidèmia i proposar mesures de prevenció. En tornar, Ferran investiga sobre el vibrió colèric i aconsegueix una vacuna eficaç en els conills inoculats amb vibrió colèric. Aquest mateix any, presenta aquests estudis en forma de memòria que titula Estudios sobre el cólera a l’Acadèmia de Ciències de Madrid, a l’alcalde de Barcelona i a Robert Koch. Una altra epidèmia -aquest cop a València- permet a Ferran assajar amb èxit la vacuna en humans en ser cridat per Amali Gimeno, professor a la Facultat de Medicina de València, per conèixer els seus treballs. De les més de 30.000 persones vacunades, n'emmalalteixen molt poques. L’èxit de Ferran no és ben vist per alguns metges valencians i les pressions impedeixen que el govern autoritzi la continuïtat de la vacunació. Es calcula que aquest fet determina la mort de més de 130.000 persones no vacunades. El 1907, l’Acadèmia de Ciències de París reconeix amb el Premi Bréant l'eficàcia de la vacuna de Ferran per haver estat la primera a obtenir la immunització activa d'humans amb una vacuna bacteriana.

Del 1886 al 1905, Ferran és el director del nou Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona on avança en la recerca dels vaccins antitífic i antiràbic. El 1887, es realitza la primera vacunació antiràbica a Espanya. Assaja, també, un vaccí contra la diftèria a partir dels bacils diftèrics atenuats però no prospera arran de les crítiques que provoquen alguns casos de mort de persones vacunades. El 1892, duu a terme amb èxit una campanya de vacunació contra el mal roig del porc i, el 1899, estudia la possibilitat d’obtenir un vaccí contra la pesta bubònica. Més endavant, el 1919, Jaume Ferran descobreix el vaccí antialfa contra la tuberculosi, que s’utilitza amb èxit per primer cop a Buenos Aires.

Publicista extraordinari, Jaume Ferran manté el contacte i el reconeixement internacionals fins a la seva mort alhora que és objecte de nombrosos reconeixements, convertint-se en un dels metges que té més carrers dedicats i monuments erigits a les ciutats i pobles de Catalunya i d’altres indrets. Casat en primeres noces amb Dolors Domingo, el seu fill Jaume Ferran Domingo fa la carrera farmacèutica i continua al capdavant dels Laboratoris Dr. Ferran, creats molt abans pel doctor Ferran a la Sagrera de Barcelona per continuar la seva tasca investigadora. El fill de la seva filla M Dolors Ferran Domingo, Joan Vila Ferran (Barcelona, 1908-1991) és metge i farmacèutic mentre que el seu fill és l’oftalmòleg Rafael Vila Piza. És continuador de la branca mèdica, un altre nét del seu segon matrimoni amb Maria Santacana, el neurocirurgià Enric Ferran Rico.

AZ