Biografia

Fill del metge de Cornudella, Joan Ferrandis Ribé (1783-1862), que va arribar a ser alcalde de Cornudella durant un breu període de temps, i de Maria Piñol. Joaquim, amb quinze anys, es matricula al Reial Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona on fa amistat amb Pere Mata. Acaba la llicenciatura a Madrid l’any 1839 i s’allista com a metge militar amb les forces cristines a la 1ª Guerra Carlina amb el càrrec de capità amb comandament sobre cent sis homes. Al poc, és elegit comandant del nou Batalló Lleuger del 3er Partit de Falset, integrat per gent de Cornudella, Poboleda, la Morera, Ulldemolins i Prades. En aquest període, és elegit alcalde fins al 1844, mandat breu tot i que en aquest termini aconsegueix sanejar l’economia municipal. Anys desprès, tindrà altres intervencions en la vida municipal com la regidoria d’Instrucció Pública el 1863 i, quan ja és força gran, la de Sanitat.

Casat amb Francesca Roigé de Poboleda des del 1854, comença a exercir com a metge de la vila de Cornudella el 1865. Entre 1866 y 1885, és el subdelegat de Medicina i Cirurgia del partit mèdic de Falset. Durant aquests anys, comunica la seva experiència mèdica, en forma de memòries sanitàries, a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, institució que en reconeixement de la seva obra i presentació de memòries, l’acaba nomenant soci corresponent l’any 1866. En aquests informes s’aprecien crítiques a la situació sanitària que es pateix al medi rural i, també, hi fa algunes aportacions mèdiques. En un d’ells, es relaten els tractaments als ferits de la batalla de Prades durant la Guerra Carlina de 1875. En aquest treball, avança els mètodes que , anys després, aplica Trueta durant la Guerra Civil espanyola. En un altre informe, descriu l’epidèmia de còlera que afecta Cornudella el 1885 i explica que instal·la unes grans calderes als rentadors de la vila i allà feia bullir la roba de llit que cada matí l’agutzil recollia de totes les cases. En un dels seus estudis del 1879, relaciona les principals epidèmies que pateix Cornudella al llarg del segle amb una alimentació deficitària. Alguns d’aquests estudis es publiquen a la revista El Compilador Médico, dirigida pel professor Mendoza.

Les actuacions sanitàries relacionades amb la prevenció de les malalties epidèmiques que emprèn Joaquim Ferrandis són dràstiques. L’any 1855, quan rebrota el còlera a Albarca, un petit poble del Priorat, fa tancar les portes de la vila. És un home d’ideologia lliberal i se’l podria considerar pioner en la lluita contra la corrupció. És Ferrandis qui, el 1891, destapa un desfalc de 20.000 pessetes en la despesa de construcció de la nova Casa de la Vila, causa de destitució fulminant de l’alcalde.

Ferrandis té altres aficions com són la botànica i la dramatúrgia. Estudia y classifica la flora del Montsant però, malauradament, no s’ha trobat el llibre que recull el seu treball tot i que l’arriba a publicar amb el títol de Flora del Montsant. Escriu fins a dotze obres de teatre, entre les que destaquen, entre altres: El Conde de Prades i Lucrecia i La reina mora de La Morera, dedicades al ministre maçó Manuel Ruiz Zorrilla.

El 1882, Joaquim Ferrandis és el fundador de la ‘’Logia Corazon”, que s’esdevé la número 194 de l’obediència del Gran Orient d’España (GODE), formada amb membres de la vila i de les poblacions pròximes. A la seva seu, hi funda un Ateneu Literari per donar conferències, classes d’adults i una escola de nens i nenes. També, crea una Associació de Socors Mutus, oberta a tothom.

MBC