Biografia

Fill d’Antoni Paulí i Roig, subtinent carlí retirat, estudia el batxillerat a l’Institut de Tortosa. Al mateix temps, es converteix en deixeble de Josep Joaquim Landerer i Climent, una autoritat en Astronomia, Geologia i Meteorologia, el qual li donarà tot tipus de coneixements científics. En una excursió en busca de fòssils, Paulí troba un de desconegut fins aquell moment i Landerer li dedica posant-li el nom de 'Janira Paulii' com a 'recompensa per la seva dedicació a les ciències', en paraules textuals del mateix Landerer.

El seu pas per la Universitat és un reflex del que serà la manera d’actuar de Paulí durant tota la seva vida: dedicar-se a l’activitat que més l’interessa en cada moment. Comença la carrera de Ciències amb l’especialitat de Química i, sense haver-la acabat del tot, es matricula a l’Escola d’Enginyers, on s’estan fent els primers assaigs de telefonia i d’il·luminació mitjançant l’electricitat. Paulí es converteix en un expert electricista i cronista de les primeres instal·lacions d’enllumenat elèctric que fins i tot publica articles en les revistes de la patronal catalana. Com a pèrit electricista inventarà un senzill mètode per mesurar la resistència de les piles elèctriques (1877) i serà l’encarregat de fer un dictamen sobre la viabilitat pràctica del nou sistema d’enllumenat elèctric, inventat pels catalans Molera i Cebrian (1879). El 1881, treballarà per a la Sociedad Española de Electricidad de Barcelona, la primera del seu gènere a l’estat espanyol, fent les primeres instal·lacions elèctriques de València i Sevilla.

L’any 1877, s’inicia la forta relació d’amistat i de col·laboració entre Ferran i Paulí, patrocinada per Landerer, la qual fructificarà ben aviat. Porten a terme una de les primeres connexions telefòniques que es fan a l’estat -entre Tarragona i Tortosa (1878)- i publiquen diversos articles científics. El 1879, presenten un dels seus treballs més celebrats arreu del món La Instantaneidad en fotografia.

A principis de 1880, Ferran s’inicia -seguint les experiències de Pasteur- en la bacteriologia i encomana aquesta afició a Innocent Paulí de tal manera que es matricula per primera vegada a la Facultat de Medicina. El 1884, Ferran és comissionat per L’Ajuntament de Barcelona per anar a Marsella a estudiar el còlera I es fa acompanyar per Paulí ja que no pot prescindir d’ell. Ferran i Paulí formen un tàndem investigador, significadament anomenat pel doctor Giné i Partagàs com “La Facultat de Ciències de Tortosa”. Fruit de la seva estada a Marsella i dels estudis posteriors, descobreixen la vacuna contra el còlera (1885). La Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona premia a Ferran però no pot premiar a Paulí per no reunir les condicions reglamentàries ja que no té cap titulació universitària.

Pocs mesos desprès es declara una epidèmia de còlera a les comarques de València. Ferran i Paulí són sol·licitats per les autoritats valencianes i, amb l’ajuda d’altres metges, experimenten la vacuna. Aquesta campanya de vacunació té grans defensors i grans detractors. Entre aquests últims i de manera poc previsible: Ramón y Cajal, qui s’havia vacunat i era gran amic de Ferran fins aquell moment.

El 1886, Paulí ajuda Ferran a muntar el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona i entra a treballar com auxiliar químic però amb sou i consideració de metge. Paulí comença a donar cursos de Bacteriologia, que segons la premsa són els primers que es donen a Barcelona i a l’estat.

El 1890, Paulí i la majoria del personal del Laboratori no comparteixen els nous mètodes de vacunació antiràbica de Ferran ni la precipitació amb la que s’està experimentant la vacuna contra la diftèria. Arran d’unes morts infantils provocades per aquesta última, l’Ajuntament de Barcelona reorganitza el Laboratori Microbiològic Municipal i Paulí s’incorpora a l’Institut Pràctic d’Higiene. Es trenca definitivament l’amistat entre Ferran i Paulí. Paulí comença a veure la conveniència d’aconseguir el títol de metge i es matricula per segona vegada de primer curs de Medicina.

Paulí és contractat el 1894 com a bacteriòleg responsable de les vacunacions diftèriques a l’Hospital dels Nens Pobres de Barcelona. El 1896, l’Ajuntament de Barcelona prescindeix de la seva plaça a l’Institut Pràctic d’Higiene, on Paulí ha millorat els sistemes de desinfecció. També ha traduït el llibre La Desinfección Pública, de Jules Arnold, aportant moltes dades sobre les desinfeccions i les epidèmies que ha patit la ciutat de Barcelona. El mateix any comença definitivament la carrera de Medicina i obté la llicenciatura el 1900. Des d’aquest moment, es dedica a donar conferències de química, fotografia i bacteriologia.

El 1907, Jaume Ferran rep el Premi Breant de l’Acadèmia de Ciències de Paris pel descobriment de la vacuna contra el còlera i no es fa cap referència al seu coautor, Innocent Paulí.

El 1916, afectat per la demència, Paulí és ingressat al sanatori Nova Betlem i mor víctima d’una hemorràgia cerebral el 9 de desembre de 1921.

STS