Biografia

Filla d’Andreu Lleonart Castellví i Antònia Casanovas Corrons. El pare, nascut a Tàrrega, estudia per mestre mentre fa de barber. Més tard, es fa dentista i, finalment, metge en acabar la carrera pocs anys abans que la seva filla. És el president del Comitè Democràtic Federal Interí de Gràcia, es presenta a diferents eleccions i és elegit diputat provincial pel partit judicial de Barcelona. És autor del llibre Consideracions sobre la higiene escolar, publicat l’any 1894.

Dolors Lleonart és una estudiant brillant que, amb deu anys, ja destaca al Clamor del Magisterio per la seva ‘precocitat’ en obtenir excel·lent en les assignatures de Geografia I Gramàtica llatina i castellana del primer curs d’Ensenyança Secundària. La seva ‘excepcionalitat’ mereix la felicitació de la redacció del diari a “tan precoz señorita que en edad tan temprana tiene ya unos conocimientos de que carece su sexo y la mayor parte del otro”. L’any anterior, el 1875, un altre diari es fa ressò de l’excitació del públic en saber que una nena de nou anys que estudia a les escoles públiques ingressa per estudiar batxillerat a l’Institut Provincial de Segona Ensenyança.

Acaba la Secundària el juliol del 1880 quan encara no ha complert els 14 anys. De seguida, inicia els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona on continua destacant amb molt bones notes: quinze excel·lents entre les vint-i-tres assignatures que cursa. El 1886, Dolors Lleonart obté un altre excel·lent en l’examen final de llicenciatura amb premis per exercir en Medicina Clínica i Medicina Quirúrgica amb una menció honorífica de Clínica Obstètrica. Només té 19 anys i, un any després, es doctora en Medicina a Madrid. De tornada a Barcelona, l’Ajuntament de Gràcia la nomena “Metge honorari” de l’Hospital i Beneficència reconeixent el seu mèrit en ser la primera llicenciada del municipi gracienc.

L’any 1910, la doctora Dolors Lleonart participa al Primer Congreso Español Internacional de Tuberculosis que té lloc a la Facultat de Medicina de Barcelona i, juntament amb Trinitat Sais de Llaberia, és membre del jurat que atorga els “Premis a les mares que cuiden millor els seus fills”.

Ja metgessa, el seu pare li posa un despatx de “primera categoria” al carrer Ferran, que aleshores és el carrer de més luxe de Barcelona. Manté oberta aquesta consulta fins que es casa amb l’antic company de carrera, Ramon Montserrat Lucena, metge de l'Institut d'Assistència Mèdica Municipal i cap del dispensari de Gràcia, afiliat a la Lliga Regionalista de Catalunya i defensor, primer, de la política autonòmica d´Enric Prat de la Riba i, després, d’en Cambó. Se’n van a viure al Passeig de Gràcia núm. 127 i instal·len una consulta en la que exerceix fins als 69 anys, segons consta en la Guia Sanitària del 1935. El matrimoni té dues filles i un fill, el metge Ramon Montserrat Lleonart, continuador de la nissaga mèdica que arriba fins a actualitat amb el nét Antoni Miret Montserrat, la besnéta Maria Lluïsa Miret Pech més dos rebesnéts Anna Miret Gomara i Borja Fernández Miret. La doctora Dolors Lleonart mor el mes de febrer del 1936, tres anys després que el seu marit.

La seva filla Júlia explicava que la seva mare era una excepció, diferent de les altres dones perquè havia cursat una carrera universitària i tenia el mateix títol de metge que el seu marit. Recordava que les opinions de la mare eren al mateix nivell que les del pare a diferència del que passava en altres famílies on la submissió de l’esposa es feia palesa. No obstant, Dolors Lleonart havia estat una filla complaent que satisfà el seu pare continuant la professió mèdica tot i que no ha tingut descendència masculina.

L’any 2006, l’Ajuntament de Barcelona dedica un carrer, que comunica els de Gomis i Esteve Terrades, a Dolors Lleonart i Casanovas, la metgessa pionera de Gràcia.

MBC